Revolta iemenita del Valiat de l'Àndalus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgRevolta iemenita del Valiat de l'Àndalus
Data 745-755
Resultat Victòria qaysí i immediata derrota per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Bàndols
qaysís iemenites
Comandants en cap
As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí
Thawaba ibn Salama
Yússuf al-Fihrí
Ubayd-Al·lah ibn Alí
Al-Hussayn ibn ad-Daixn
Sulayman ibn Xilah
Abu-l-Khattar al-Kalbí
Yahya ibn Hurayth
Àmir ibn Assur
Wahd ibn Àmir ibn Assur
Al-Hubab az-Zuhrí

Batalla de Guadalete[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla de Guadalete (745)

La política de Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí favorable als àrabs d'origen iemenita, va acabar provocant la sublevació dels qaysís i alguns iemenites que sota el comandament d'As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí, del jund de Qinnasrín, i de Thawaba ibn Salama, del clan iemenita dels judhamites, el van vèncer l'abril del 745 a la riba del Guadalete, proclamant nou valí al segon.

La batalla de Shaqunda[modifica | modifica el codi]

Article principal: Batalla de Shaqunda

La política de Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí, nomenat emir gràcies a la pressió que va exercir el seu aliat i assessor polític el qaysí As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí i pertant favorable als qaysís, fet que va provocar la revolta dels iemenites quan un dels aspirants descartats al lloc de governador d'al-Àndalus, Yahya ibn Hurayth, destituït del comandament d'Archidona, va anar a oferir el comandament al destituït valí Abu-l-Khattar, i la seva coalició fou derrotada el 747 en la batalla de Shaqunda. Abu-l-Khattar i Yahya ibn Hurayth foren executats[1] per Yússuf al-Fihrí.

La victòria va consolidar l'autoritat i el prestigi personal de Yusuf al-Fihrí qui va creure poder alliberar-se de la tutela d'As Sumayl, i el va enviar a al-Tagr al-Ala, que corresponia als iemenites, a As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí com governador de Saraqusta per alliberar-se de la seva enutjosa tutela i per humiliar-los aprofitant la seva feblesa després de la batalla de Tours i les pèrdues d'Avinyó i Nimes i la pèrdua de terreny enfront Alfons I d'Astúries. Al-Sumayl va acceptar de bon grat i va arribar a Saraqusta a 750 durant una gran fam, que duraria cinc anys i començava a fer estralls. Al-Sumayl es va afanyar a socórrer els afamats oblidant les rivalitats entre qaisites i iemenites, però l'escassetat fou tan gran que milers de berbers van retornar al Magrib, deixant una enorme zona despoblada que va permetre l'avenç territorial d'Alfons I d'Astúries.

Superada la fam van tornar les tensions. Els kalbís iemenites, majoritaris a l'Àndalus, no acceptaven la preponderància qaisí i Amir ibn Asur va enviar al califa Al-Mansur un informe sobre la conducta de Yusuf al-Fihri i reclamant el govern. Mentre arribava la resposta i els reforços iemenites, es va fortificar davant Qurtuba per enfrontar-se a Yusuf al-Fihri, qui aconsellat per Al-Sumayl va voler sorprendre'l per matar-lo, però Amir va ser alertat i va fugir a Saraqusta.

El Setge de Saraqusta de 754[modifica | modifica el codi]

Article principal: Setge de Saraqusta (754)

Malgrat el govern d'As-Sumayl a Saraqusta hi havia bastants iemenites, i Amir ibn Asur amb el suport d'al-Hubáb az-Zuhri[2] van convocar un alçament en nom del califa Al-Mansur, i se'ls van unir fonamentalment iemenites i berbers. Al-Sumayl va enviar contra ells la seva cavalleria, que va ser derrotada i les tropes rebels van assetjar la ciutat, apoderant-se d'ella el 7 de juliol del 753.

Al-Sumayl va demanar auxili a l'emir Yusuf al Fihri que no disposava de tropes per enviar i tement ser derrotat, es va dirigir a la seva tribu Qaisita, comandada per Ubayd Allah ibn Ali i als dos principals caps omeia[3] de la península que disposaven de les divisions sirianes amb les que Balj ibn Bixr al-Quxayrí va governar, i que es trobaven a la cora de Jayyan, comandades per Al-Husayn ibn Al-Dachn i Ilbira, comandades per Sulayman ibn Xilah,[4] que va liderar l'exèrcit de socors. Al costat dels qaisís anaven també Ubayd Allah Abu Uthman, Abd Allah ibn Jalid i Yusuf ibn Bujt, dels Banu Umayya, que havien combatut a la batalla de Shaqunda al costat de Yusuf al-Fihri i Al-Sumayl. Juntament amb ells cavalcava Badr,[1] que havia desembarcat a l'Andalus el juny del 754 per demanar als seus clients i parents el govern per a Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil l'últim dels Omeia que va sobreviure a la matança de la família a mans del califa, i els rebels van retirar el setge al saber de la proximitat de les tropes de socors el 26 de juny del 754.

El Setge de Saraqusta de 755[modifica | modifica el codi]

Article principal: Setge de Saraqusta (755)

El 755 es va encendre la rebel·lió pro-abbasida i Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí i As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí es van dirigir junts de nou contra Saraqusta però els seus habitants, tement els estralls de l'exèrcit que se'ls venia a sobre, van lliurar als rebels Amir ibn Asur, el seu fill Wahd ibn Amir ibn Asur i al-Hubáb az-Zuhri, que van ser immediatament fets presoners i dirigits cap a Qurtuba. El valí va deixar al seu fill Abd al-Rahman ibn Yusuf Abu Zayd com a governador de Saraqusta.

El Setge de Pamplona[modifica | modifica el codi]

Article principal: Setge de Pamplona

Per desfer-se d'Al-Husayn ibn Al-Dachn i Sulayman ibn Xilah per haver mostrat refractaris en el seu socors en l'any anterior, As-Sumayl ibn Hàtim al-Kilabí va ordenar una expedició de càstig contra els vascons de Pamplona que s'havien revoltat aprofitant les lluites entre els musulmans.

Sulayman ibn Xilah va rebre el comandament d'una petita força i la cavalleria i l'avantguarda estava reservada per Al-Husayn ibn Al-Dachn. Com era previsible, l'expedició va acabar amb la derrota de la columna, Sulayman va morir, però Al-Husayn es va poder refugiar a Saragossa a l'empara del nou governador Abd al-Rahman ibn Yusuf Abu Zayd.

La notícia del desastre va arribar a Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí i Al-Sumayl al riu Jarama mentre es retirava a la capital per rebutjar al pretendent omeia. De l'alegria que li va entrar Yusuf al-Fihri va manar decapitar als tres rebels presoners.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Suárez Fernández, Luis. Historia de España Antigua y media (en castellà). Ediciones Rialp, p.155. ISBN 978-84-321-1882-1. 
  2. (castellà) Juan A. Souto, Cronologia y gobernadores de la Zaragoza Omeya
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 343. 
  4. (castellà) Ingenieros del Rey, Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]