Rhipsalis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuRhipsalis Modifica el valor a Wikidata

Rhipsalis baccifera
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaCactaceae
SubfamíliaCactoideae
GènereRhipsalis Modifica el valor a Wikidata
Gaertn., 1788
Tipus taxonòmicRhipsalis cassytha Modifica el valor a Wikidata

Rhipsalis és un gènere difícil de reconèixer dins la família de les cactàcies. Totes elles són plantes epífites, que creixen sobre els troncs d'arbres de boscos tropicals, absorbint la humitat de l'aire gràcies a les arrels aèries capiliformes, les quals s'assequen ràpidament en atmosfera seca. Les tiges, molt ramificades, portadores de diminutes arèoles sense punxes, de les quals en surten articles, alterns o verticilats, que poden ser cilíndrics, angulars o plans. Les flors, petites, en general solitàries, persistent durant uns dies sense tancar-se a la nit. Els fruits, bastant persistents, són petites baies sucoses, blanques, vermelloses o liles. Es tracta del gènere més gran i més àmpliament distribuït de cactus epífits[1] (els que viuen en altres plantes sense fer-ne mal).

El nom científic Rhipsalis deriva de el terme grec antic per a un vímet,[2][3] referit a la morfologia de les plantes.

Història[modifica]

El gènere va ser descrit per Joseph Gaertner el 1788.[4] Però, quan va descriure la planta, en realitat no s'havia adonat que es tractava d'un cactus. En canvi, va suposar que havia trobat una nova espècie Cassytha,[Nota 1] un llorer paràsit d'una família de plantes completament diferent.

Ecologia i distribució[modifica]

Rhipsalis es troba com a epífita pendular a les selves tropicals, algunes espècies també poden créixer epilítiques o, rarament, terrestres.[5][6][7] El gènere es troba àmpliament a Amèrica Central, algunes parts del Carib i una gran part del nord i centre de l'Amèrica del Sud.[2] El centre de diversitat de Rhipsalis es troba a les selves tropicals de la Mata Atlàntica al sud-est del Brasil.[6] Es troba a tot el Nou Món i, a més, a l'Àfrica tropical, Madagascar i Sri Lanka.[8][7] És l'únic cactus amb una distribució natural fora del Nou Món.[9]

Fruit de Rhipsalis pilocarpa

Morfologia[modifica]

La morfologia de Rhipsalis és molt variable. Les plantes poden créixer en la seva majoria en penjolls, poques creixen més o menys en posició vertical o en expansió. Hi ha tres formes de tija principals: tereta, angular i aplanada. Les tiges són suculentes, però el grau de suculència varia entre les espècies. Algunes tenen tiges molt gruixudes (per exemple, Rhipsalis neves-armondii), mentre que d'altres tenen tiges molt primes i filiformes (per exemple, Rhipsalis baccifera, Rhipsalis clavata). En la majoria de les espècies, les espines no estan presents o es produeixen només en l'etapa juvenil (això és més prominent a Rhipsalis dissimilis). Rhipsalis pilocarpa té tiges i fruits densament coberts per bristes, cosa que fa que aquesta espècie es distingeixi fàcilment de la resta de Rhipsalis. Les flors són laterals o apicals i són actinomòrfiques amb un nombre variat de segments de periant, estams i carpels. Les flors són petites, generalment d'1 cm de diàmetre aproximadament, blanques o blanquinoses en la majoria d'espècies. Les flors groguenques es troben a R. dissimilis i R. elliptica i R. Hoelleri és l'única espècie Rhipsalis amb flors vermelles. Els fruits sempre són baies, són blanquinosos o de color rosat, vermell o groc. El vivipari se n'ha observat a R. micrantha i R. baccifera.[10]

Taxonomia[modifica]

Basat en el tractament taxonòmic a The New Cactus Lexicon,[11] es reconeixen 35 espècies dividides en cinc subgèneres (Phyllarthrorhipsalis, Rhipsalis, Epallagogonium, Calamorhipsalis Erythrorhipsalis).

Estudis moleculars recents[7] van mostrar una parafília de tres subgèneres tal com es va circumscriure anteriorment (Rhipsalis, Calamorhipsalis i Epallagogonium). Així doncs, es proposa una nova classificació subgenèrica de Rhipsalis amb només subgèneres monofilètics Rhipsalis, Calamorhipsalis i Erythrorhipsalis.[1]

Notes[modifica]

  1. ↑ L'ortografia original de la publicació és cassutha, però probablement és un error tipogràfic.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Calvente, A. «A New Subgeneric Classification of Rhipsalis (Cactoideae, Cactaceae)». Systematic Botany, 37, 4, 2012, p. 983–988. DOI: 10.1600/036364412X656455.
  2. ↑ 2,0 2,1 (Anderson, 2001, p. 612)
  3. ↑ Plantilla:Oxford Dictionaries
  4. ↑ Gaertner, Joseph «Rhipsalis». Fruct. Sem. Pl., i, 1788, p. 137. DOI: 10.5962/bhl.title.53838.
  5. ↑ (Anderson, 2001, p. 22–24)
  6. ↑ 6,0 6,1 Korotkova, Nadja. Phylogeny and evolution of the epiphytic Rhipsalideae (Cactaceae), 2011. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Calvente, A.; Zappi, D.C.; Forest, F.; Lohmann, L.G. «Molecular Phylogeny, Evolution, and Biogeography of South American Epiphytic Cacti». International Journal of Plant Sciences, 172, 7, 2011, p. 902–914. DOI: 10.1086/660881.
  8. ↑ Barthlott, Wilhelm «Biogeography and Evolution in Neo- and Paleotropical Rhipsalinae (Cactaceae)». Sonderb. Naturwiss. Vereins Hamburg, 7, 1983, p. 241—248.
  9. ↑ (Anderson, 2001, p. 18)
  10. ↑ Cota-Sánchez, J. Hugo «Vivipary in the Cactaceae: Its taxonomic occurrence and biological significance». Flora, 199, 6, 2004, p. 481–490. DOI: 10.1078/0367-2530-00175.
  11. ↑ (Hunt, 2006, p. 253–257)

Bibliografia[modifica]

  • Anderson, Edward F. The Cactus Family. Portland, Oregon: Timber Press, 2001. ISBN 0-88192-498-9. 
  • The New Cactus Lexicon Text. Milborne Port: dh books, 2006. ISBN 0-9538134-5-2. 
  • Barthlott, W.; Taylor, N.P. «Notes towards a Monograph of Rhipsalideae (Cactaceae)». Bradleya, 13, 1995, p. 43–79. DOI: 10.25223/brad.n13.1995.a7.
  • Pizzetti, Mariela Cactus Guías de la naturaleza (Grijalbo, 2003) ISBN 84-253-3364-4
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rhipsalis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rhipsalis&oldid=31862893»