Rafael del Riego

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Riego)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRafael del Riego
Rafael Riego.jpg
Retrat del general Rafael del Riego.
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats 

Dades biogràfiques
Naixement 9 d'abril de 1785
Santa Maria de Tuñas, Astúries
Mort 7 de novembre de 1823(1823-11-07) (als 38 anys)
Madrid
Alma mater Universitat d'Oviedo
Activitat professional
Ocupació Capità General
Rang General
Batalles/guerres Guerres Napoleòniques
Dades familiars
Cònjuge M. Teresa de Riego
Modifica dades a Wikidata

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tineo, Astúries, 9 d'abril de 1785 - Madrid, 7 de novembre de 1823)[1] va ser un general espanyol i polític liberal.

Del Riego va nàixer a Santa Maria de Tuñas a Astúries. Després de graduar-se en la Universitat d'Oviedo el 1807, es va mudar a Madrid, on es va unir a l'exèrcit. El 1808, durant la Guerra del Francès va ser pres pels francesos i empresonat a San Lorenzo del Escorial, d'on finalment va escapar.

El 10 de novembre va prendre part en la Batalla d'Espinosa de los Monteros, després de la qual va tornar a ser fet presoner. Tres dies després va ser enviat a França, i més tard alliberat. Va viatjar per Anglaterra i Alemanya, i el 1814 va tornar a Espanya i va tornar a allistar-se, aquesta vegada amb el rang de tinent coronel.

Durant els sis anys de l'absolutisme de la Restauració absolutista de 1814 es va unir a la maçoneria i els liberals en una conspiració contra Ferran VII d'Espanya.

El 1819 el rei va formar 10 batallons per reforçar les tropes de Pablo Morillo que lluitava contra els insurgents a les guerres d'independència hispanoamericanes. Riego va prendre el comandament del batalló asturià. Però, després d'arribar a Cadis, junt amb altres oficials a les ordres de Félix María Calleja es va amotinar amb les tropes l'1 de gener de 1820 i va reivindicar la tornada de la Constitució de 1812. Aquest conflicte és conegut com el Trienni Liberal o Revolució Liberal.[2] Les tropes de Riego van anar per diferents ciutats andaluses amb l'esperança de començar un alçament antimonàrquic, però el poble es mostrà principalment indiferent. Més tard es començaria un alçament a Galícia, i ràpidament es va estendre per tota Espanya. El 7 de març de 1820 el palau Reial de Madrid va ser rodejat per soldats davall el comandament del general Francisco López Ballesteros, i el 10 de març el rei va acordar restaurar la constitució.

Estàtua dedicada a Rafael del Riego, a Oviedo

El nou govern progressista va nomenar Riego mariscal de camp així com capità general de Galícia. Al novembre de 1821 va ser nomenat governador d'Aragó, i es va mudar a Saragossa. El 18 de juny del mateix any es va casar amb la seua neboda, Maria Teresa del Riego i Bustillos. El 4 de setembre de 1821, a causa d'una fallida revolta republicana, va ser erròniament acusat de republicanisme i fet presoner. Tanmateix, la seua popularitat va créixer i es van dur a terme manifestacions sol·licitant el seu alliberament. Al març de 1822 va ser escollit diputat a les Corts Generals, i alliberat de presó.

Al desembre de 1822, en el Congrés de Verona, la Santa Aliança decideix que una Espanya republicana seria un perill a l'equilibri europeu, i França va ser triada per a reintroduir la monarquia absoluta a Espanya. El 7 d'abril de 1823 l'exèrcit francès va creuar la frontera. Riego va prendre comandament del tercer exèrcit d'operacions i va resistir els invasors. Però, el 15 de setembre va ser traït, i fet presoner a Anquillas, (Jaén). Se'l va traslladar a Madrid. Allí va ser declarat culpable d'alta traïció, ja que va ser un dels membres del Parlament que va votar a favor de prendre el poder del rei. El 7 de novembre de 1823 Rafael del Riego va ser penjat a la plaça de la Cebada, a Madrid.

Actualment, el seu retrat és mostrat al palau de les Corts Generals.

Referències[modifica]

  1. «Rafael del Riego». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Quintero Quintero, Demetrio. El pasado de Colombia: lecciones de historia patria (en castellà). CI Paniberica Ltda, 2008, p. 140. ISBN 9589845533. 

Vegeu també[modifica]