Rijl al Awwa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'estrellaRijl al Awwa
Dades d'observació
Constel·lacióVerge
Ascensió recta (α)220,76509509083 °
Declinació (δ)-5,65820353111 °
Magnitud aparent (V)3,88, 4,26, 3,6671, 3,33, 3,07, 3,04, 4,25, 3,48 i 3,26
Moviment propi47 km/s, 54 km/s i 52 km/s
Característiques astromètriques
Velocitat radial5,1 km/s, 5,4 km/s, -6,4 km/s, 5,2 km/s, 5,4 km/s, 0,6 km/s, -12,7 km/s, 5 km/s, 4,8 km/s i 6,8 km/s
Distància a la Terra18,2504 parsecs
Paral·laxi54,7934 mas, 54,73 mas, 44,6 mas i 53,54 mas
Característiques físiques
Tipus espectralF2V, A8-A7V, A8IV, F2Vp, F2III, F4V, F5IV, F3IV i F5
Velocitat de rotació47 km/s, 54 km/s i 52 km/s
Metal·licitat-0,01 i -0,24
Més informació
id. SIMBAD* mu. Vir
Codi de catàleg
Modifica les dades a Wikidata

Rijl al Awwa és el nom pel qual és conegut l'estel μ Virginis (μ Vir / 107 Virginis).[1] Situat a 61 anys llum del Sistema Solar, és el novè estel més brillant en la constel·lació de la Verge amb magnitud aparent +3,90.

Nom[modifica]

El nom de Rijl al Awwa, de l'àrab رجل العوى rijl al-‘awwa’, significa «el peu del (gos) lladrador». Al costat de δ Librae estava inclosa en l'asterisme lunar acadi de Mulu Izi, títol també aplicat a Vindemiatrix (ε Virginis). En Sogdiana era Gasarwa, «la del costat del líder», sent aquest l'asterisme lunar format per Syrma (ι Virginis), κ Virginis i λ Virginis.[2]

Característiques[modifica]

Rijl al Awwa és un estel de tipus espectral F2V amb una temperatura efectiva de 6715 K. 7,5 vegades més lluminosa que el Sol, té un diàmetre 2,1 vegades més gran que el diàmetre solar.[3] No existeix unanimitat quant a la seva velocitat de rotació projectada, entre 30 km/s i 47 km/s, segons la font consultada.[3][4] En qualsevol cas, com correspon a un estel de les seves característiques, rota molt més de pressa que el Sol, que rota a 2 km/s.

Encara que segons diversos autors el contingut metàl·lic de Rijl al Awwa és comparable al del Sol, un altre estudi la considera un estel de baixa metal·licitat, amb una abundància relativa de ferro equivalent al 60% de la solar.[3][5] És un 55% més massiva que el Sol.[6] Té una edat estimada entre 1300 i 1500 milions d'anys, corresponent a la meitat de la seva vida dins de la seqüència principal.[7][3][6]

Referències[modifica]

  1. Mu Virgnis (SIMBAD)
  2. Allen. Courier Dover Publications. (en anglès). ISBN 0-486-21079-0. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 989-1019 (Taula consultada en CDS).
  4. Reiners, A. «Rotation- and temperature-dependence of stellar latitudinal differential rotation». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 267-277.
  5. Gerbaldi, M.; Faraggiana, R.; Caffau, E. «UV flux distributions of γ Doradus stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 241-246.
  6. 6,0 6,1 Rijl al Awwa (Stars, Jim Kaler)
  7. C. A. Beichman, G. Bryden, K. R. Stapelfeldt, T. N. Gautier, K. Grogan, M. Shao, T. Velusamy, S. M. Lawler, M. Blaylock, G. H. Rieke, J. I. Lunine, D. A. Fischer, G. W. Marcy, J. S. Greaves, M. C. Wyatt, W. S. Holland & W. R. F. Dent «New Debris Disks around Nearby Main-Sequence Stars: Impact on the Direct Detection of Planets». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 1674-1693.