Riu Carcarañá
| ||||
| Tipus | Riu  | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Argentina | |||
| Localització | Riu Tercero i Saladillo | |||
| Final | ||||
| Entitat territorial administrativa | Brasil | |||
| Localització | Riu Coronda | |||
| Desembocadura | riu Paraná | |||
| ||||
| Afluent | ||||
| Conca hidrogràfica | Conca de la Plata | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 240 ( ) km | |||
| Travessa |  Argentina | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 40.000 km² | |||
.JPG)
El riu Carcarañá és un curs d'aigua argentí que neix a la província de Córdoba per la confluència del riu Tercero (continuació directa) i Saladillo (nom del curs inferior del riu Cuarto).
Recorregut[modifica]
Entra a la província de Santa Fe i la creua pel seu sector centre-meridional. Desemboca a la localitat de Gaboto al riu Coronda, que al seu torn ho fa en el gran riu Paranà prop de Timbúes. Discorre en gran manera per un sector conegut com a "pampa ondada", raó per la qual a les seves ribes hi ha barrancs de fins a 20 m d'altura. Gran part del seu llit està constituït per tosca, la qual cosa propicia que en certs punts hi hagi petits salts —que es veuen sobretot quan el riu va baix— fàcilment franquejables per les embarcacions. El seu recorregut és de 240 km, tots ells navegables per embarcacions de calat mitjà. Recorre per zones riques en la producció de cereals, làctics i lleguminoses.[1]
Conca[modifica]
La seva conca és de 48.000 km² aproximadament i els seus principals afluents són els rierols de les Tortugas i la Canyada de Gómez (que rep pel marge esquerre) i el rierol la Canyada Santa Lucía (per la dreta).[2]
El riu té potencial hidroelèctric i es feu ús de la força motriu amb dics, a l'altura de Lucio V. López, des de finals del segle xix fins a la dècada de 1930. L'obra va ser dels germans Cayetano i Roque Blotta Rímolo, que provenien de Morano Cálabro (Itàlia). Una altra represa hidroelèctrica es troba a l'altura de la ciutat de Carcarañá, utilitzada pel Molino Juan Semino.[3]
És coneguda la pesca esportiva i recreativa de Salminus brasiliensis. A la desembocadura d'aquest riu, i ja sobre el riu Paranà hi ha el Parc Nacional Illes de Santa Fe.[3]
Ciutats[modifica]
El 1527, en les proximitats de la seva desembocadura en el Paranà, l'expedició al comandament de Sebastià Cabot va fundar el primer establiment europeu a l'actual territori argentí.[4]
Actualment a les ribes del riu, o en les seves proximitats, es troben les ciutats i poblacions cordoveses de Inriville, Los Surgentes i Cruz Alta, i les santafesines de Arteaga, San José de la Esquina, Los Nogales, Arequito, Los Molinos, Casilda, Caracarañá, Correa, Pueblo Andino, Oliveros, Timbúes i Puerto Gaboto.
Toponímia[modifica]
La denominació d'aquest riu va ser donat pels guaranís que cap al segle XVI habitaven les seves ribes. El seu nom, deriva de la llengua guaraní, "Caracará", que significa "carancho diable".[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Carcarañá |
- ↑ Schroh, María Beatríz. Argentina futura : geografía y atlas de la República Argentina : desarrollo físico, económico, humano, ecológico y turístico. Prov. de Buenos Aires, Rep. Argentina: J.C. Akian, 1998. ISBN 987-96465-1-7.
- ↑ «Atlas de Cuencas y Regiones Hídricas Superficiales de la República Argentina. Versión 2010» (en castellà). Secretaría de Infraestructura y Política Hídrica. Gobierno de Argentina, 07-11-2017. [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Por un Río Carcarañá para Todos» (en castellà). Casilda virtual. Arxivat de l'original el 2012-06-28. [Consulta: 7 gener 2023].
- ↑ Azkarate, Agustín; Sánchez-Pinto, Iban; Ruiz-Escribano, Sergio; Benedet, Verónica «APROXIMACIÓN AL ENREDO CULTURAL PROVOCADO POR LA PRESENCIA ESPAÑOLA TEMPRANA EN LA CUENCA DEL PLATA; EL CASO DEL FUERTE DE SANCTI SPIRITUS, 1527-1529» (en castellà). Revista de Arqueología Americana, núm. 32, 2014, pàg. 45–75.
- ↑ Álvarez, Gerardo. Hstoria de Cañada de Gómez. Tomo I (en castellà). Cañada de Gómez: Fundación Ross. ISBN 8413042029625.