Road to Utopia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaRoad to Utopia
RoadToUtopia 1946.jpg
Fitxa
DireccióHal Walker
Protagonistes
Director artísticHans Dreier i Roland Anderson
ProduccióPaul Jones
Dissenyador de produccióRoland Anderson Modifica el valor a Wikidata
GuióNorman Panama i Melvin Frank
MúsicaLeigh Harline
FotografiaLionel Lindon Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeStuart Gilmore Modifica el valor a Wikidata
VestuariEdith Head
ProductoraParamount Pictures
DistribuïdorParamount Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1946
Durada90 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia
Lloc de la narracióAlaska Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0038032 Filmaffinity: 245455 Allocine: 42116 Rottentomatoes: m/road_to_utopia Allmovie: v41586 TCM: 88432 TV.com: movies/road-to-utopia Modifica els identificadors a Wikidata

Road to Utopia és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Hal Walker, estrenada el 1946.

Argument[modifica]

Duke i Chester són dos actors de tercera fila que fugint d'un conflicte s'embarquen amb rumb a Alaska. Al mateix vaixell viatgen dos assassins, Sperry i McGurk, que tenen al seu poder un mapa amb la ubicació concreta d'una mina que amaga gran quantitat d'or. La casualitat fa que el mapa vagi a parar a les mans dels dos actors que aprofiten l'ocasió per abandonar el vaixell adoptant la identitat dels assassins.[1]

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

Rodada de desembre de 1943 a març de 1944, la pel·lícula és l'única Road to... que no va ser filmada en el lloc real del seu títol, encara que Alaska amb les seves mines d'or és relacionada amb "Utopia" diverses vegades en la pel·lícula. Protagonitzada per Bob Hope, Bing Crosby i Dorothy Lamour, com a totes les de la sèrie. La pel·lícula és també l'única pel·lícula "Road" que no va tenir lloc en un temps contemporani encara que la pel·lícula comença i acaba amb el repartiment fet per mirar al passat.

Com a “narrador”, l'assagista d'humor Robert Benchley proporciona algun  comentari intercalat per tota la pel·lícula. Hi ha també burles a la Paramount Pictures (l'estudi que al principi havia de treure la pel·lícula) i una referència a Frank Sinatra, per no esmentar molts casos de "trencar la quarta paret" i punts dèbils en general .

En la seva autobiografia, Dorothy Lamour va dir que l'estrena de Road to Utopia podia haver estat retardada per la Paramount per no posar en perill la rebuda del públic i l'acceptació pel comitè de Premis de l'Acadèmia de Crosby com a  millor actor interpretant un sacerdot a Going my way.[2]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Road to Utopia». The New York Times.
  2. Lamour, Dorothy.