Robert Fico
_(cropped).jpg)
Robert Fico (pronunciació: [ˈfitsɔ]) (Topoľčany, 15 de setembre de 1964)[1] és un polític eslovac, actual primer ministre d'Eslovàquia des de l'octubre del 2023, càrrec que també va exercir de 2006 a 2010 i de 2012 a 2018. Ha estat el líder del partit Direcció - Socialdemocràcia des de 1999. Elegit per primera vegada al Parlament el 1992 (encara que dins de Txecoslovàquia), va ser nomenat més tard al Consell d'Europa.
Biografia
[modifica]Fico es va unir al Partit Comunista de Txecoslovàquia el 1986, després d'haver-ho sol·licitat el 1984. Després de la Revolució de Vellut de 1989 i el col·lapse del règim comunista a Txecoslovàquia, Fico es va unir al Partit de l'Esquerra Democràtica (SDĽ), successor del Partit Comunista d'Eslovàquia, resultant elegit per primera vegada com a membre del parlament a les eleccions legislatives eslovaques de 1992. De 1994 a 2000, Fico va representar Eslovàquia com a assessor legal al Tribunal Europeu de Drets Humans, però va perdre els 14 casos que va gestionar. El 1998, va ser elegit vicepresident del partit. Més tard, el 1998, Fico es va presentar al càrrec de fiscal general; el seu partit va donar suport a un altre candidat, argumentant que Fico era massa jove.[2]
A les eleccions legislatives eslovaques de 1998 que van veure la caiguda del govern de Vladimír Mečiar, Fico va rebre el nombre més gran de vots preferencials entre els seus companys de partit. El SDL va formar part d'un ampli govern de coalició pro-mercat i pro-europea encapçalat per Mikuláš Dzurinda de la Coalició Democràtica Eslovaca (SDK) amb SDL, l'Aliança Hongaresa (SMK) i el Partit de l'Entesa Cívica (SOP)[3] canviant la direcció del partit.
Les tensions internes sobre la ideologia del partit i la caiguda de suport a les eleccions presidencials eslovaques de 1999 van provocar l'escissió de Robert Fico, que va formar Direcció (Smer),[4] que en 2005 va absorbir el SDL i l'Alternativa Socialdemòcrata, modificant tant el nom, que va passar a ser Direcció – Socialdemocràcia (Smer-SD), com l'alineació política cap al centreesquerra.[4]
Primer mandat com a primer ministre d'Eslovàquia
[modifica]Fico va liderar la victòria del seu partit a les eleccions legislatives eslovaques de 2006 després d'una campanya centrada a revertir les reformes d'austeritat profundament impopulars dins dels sectors de la salut i l'educació impulsades pels llavors ministres Rudolf Zajac i Martin Fronc del Moviment Democràtic Cristià.[5] Fico va formar un govern de coalició amb el Partit Popular (HZDS) de Vladimír Mečiar i el Partit Nacional Eslovac (SNS) de Ján Slota.[6]
Durant el seu govern, Eslovàquia va entrar a la zona euro l'1 de gener de 2009, però el país es va veure afectat per la crisi financera mundial que va provocar una gran desacceleració de l'economia eslovaca pel descens de les exportacions del 15,6% i una caiguda de la producció industrial del 9,2% fins al novembre de 2008, el descens més fort de la història.[7]
Primer pas a l'oposició
[modifica]A les eleccions celebrades el 12 de juny de 2010, Direcció - Socialdemocràcia obtingué un 34,79% dels sufragis, tanmateix el Partit Nacional Eslovac i el Moviment per una Eslovàquia Democràtica (HZDS) van obtenir mals resultats, amb cap escó per a HZDS. Com a conseqüència de tot plegat, la coalició de centredreta formada pels liberals Llibertat i Solidaritat (SaS), el Moviment Democràtic Cristià (KDH), el partit dels hongaresos Most-Híd i el mateix SKDÚ-DS va poder formar una majoria al parlament, amb 79 escons de 150. Després que Fico demostrés ser incapaç de formar govern, el president Ivan Gašparovič li demanà a Iveta Radičová, com a líder del partit més gran de l'oposició, que formés govern, el 23 de juny del 2010. Radičová va assumir el càrrec de primera ministra, sent la primera dona a Eslovàquia a assolir aquest càrrec, el 8 de juny de 2010, liderant un govern de coalició de SDKU-DS, SaS, KDH, i Most-Híd.[8]
Segon mandat com a primer ministre d'Eslovàquia
[modifica]Després d'una moció de confiança contra el gabinet d'Iveta Radičová, Fico va ser reelegit com a primer ministre amb una victòria aclaparadora a les eleccions legislatives eslovaques de 2012, en les quals va aconseguir 83 escons enmig d'un important escàndol de corrupció que va implicar polítics locals de centredreta[9] i va formar un govern amb majoria absoluta al parlament, el primer des de 1989.[10] El 2013, Fico va declarar oficialment la seva candidatura a les eleccions presidencials de 2014, que va perdre contra el seu rival polític Andrej Kiska en la segona ronda de votació el 29 de març.[11]
El 17 de març de 2016, després de les eleccions legislatives eslovaques de 2016, en les què Direcció – Socialdemocràcia (Smer-SD) del primer ministre Fico perdé la majoria absoluta, aquest presentà al president Kiska un govern de coalició amb el Partit Nacional Eslovac (SNS), Most-Híd i Sieť, que disposava de 85 dels 150 escons.[12]
Dimissió
[modifica]El 15 de març de 2018, arran de la crisi política després de l'assassinat del periodista Ján Kuciak quan estava treballant en una història que vinculava la corrupció política d'alt nivell a Eslovàquia amb la màfia italiana,[13] Fico va presentar la seva renúncia al president Andrej Kiska, qui llavors formalment va encarregar al viceprimer ministre Peter Pellegrini la formació d'un nou govern.[14][15]
Tercer mandat com primer ministre d'Eslovàquia
[modifica]El partit de Fico, Direcció - Socialdemocràcia va obtenir la majoria de vots a les eleccions legislatives eslovaques de 2023 amb el 22,95% dels vots i 42 escons.[16] Fico va formar majoria parlamentària signant un acord de govern de coalició amb el partit d'esquerres Hlas-SD i l'ultranacionalista Partit Nacional Eslovac.[17] Fico va aturar completament l'ajuda militar a Ucraïna en la guerra russo-ucraïnesa i va instar a iniciar converses de pau.[18][19]
El 15 de maig de 2024 Fico fou ferit per una arma de foc a la localitat de Handlová per un escriptor eslovac Juraj Cintula, i transportat a un hospital, sobrevivint a les ferides.[20] L'atemptat hauria tingut una motivació política,[21][22] i l'autor, que fou perdonat per Fico, fou condemnat a 21 anys de presó.[23]
El 2024, el govern es va enfrontar a una vaga de metges per millorar les condicions. Més de 3.300 metges van presentar la seva renúncia i el ministre de Salut, Kamil Šaško, va considerar declarar l'estat d'emergència als districtes amb les taxes de renúncia més altes. Finalment, el govern va signar un acord amb el sindicat de metges amb moltes concessions.[24]
Referències
[modifica]- ↑ «Robert Fico - Úrad vlády SR» (en eslovac).)
- ↑ «PRESIDENTIAL VOTE: Profiles of the candidates - 1st part Read more: https://spectator.sme.sk/politics-and-society/c/presidential-vote-profiles-of-the-candidates-1st-part» (en anglès). Slovak Spectator, 12-03-2014. [Consulta: 12 octubre 2025].
- ↑ «Koaličná dohoda medzi SDK, SDĽ, SMK a SOP» (en eslovè). SME, 24-09-1999. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ 4,0 4,1 Malová, Darina. Strengthening Social Democracy in the Visegrad Countries (en anglès), 2017, p. 5-6 [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ Jurinová, Martina. «KDH woos opposition». The Slovak Spectator, 28-02-2005. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Rybář, Marek «Notes on Recent Elections / Electoral Studies 26» (en anglès). Electoral Studies, 26, 2006, pàg. 702 [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ Dąborowski, Tomasz «Slovakia’s economic success and the global crisis» (en anglès). CES Commentary. Centre for Eastern Studies, 02-02-2009, pàg. 3 [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ Slovenský prezident pověřil vytvořením vlády Radičovou. Fico přiznal prohru [El president eslovac va confiar la formació del govern a Radičová. Fico va reconèixer la derrota] (en txec). Idnes, 23 de juny de 2010 [Consulta: 19 maig 2024].
- ↑ Nicholson, Tom. «How a Gorilla devoured democracy in Slovakia» (en anglès). Politico, 06-01-2025. [Consulta: 12 gener 2025].
- ↑ Terenzani-Stankova, Michaela «Who is Robert Fico?». Sme.sk [Consulta: 17 març 2014].
- ↑ «Kiska becomes president (UPDATED)». [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ Germanova, Miroslava. «Robert Fico Retains Power in Slovakia With New Coalition» (en anglès). The New York Times, 17-03-2016. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ «Slovakia journalist: Prime Minister Fico replaced amid scandal» (en anglès). BBC, 15-03-2018. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ «Fico podá demisiu, novým premiérom môže byť Pellegrini (minúta po minúte)» (en eslovac). sme.sk, 15-03-2018 [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ «Slovakia's PM Robert Fico resigns amid public outcry». Al Jazeera, 15-03-2018 [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ «Výsledky predčasných volieb 2023» (en eslovac), 18-09-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-01. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Slovakia’s new government led by populist Robert Fico wins a mandatory confidence vote». Associated Press, 21-11-2023. [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ Chen, Ivana Kottasová,Sophie Tanno,Heather. «Pro-Russian politician wins Slovakia's parliamentary election» (en anglès), 01-10-2023. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Slovakia elections: Populist party wins vote but needs allies for coalition» (en anglès). BBC News, 30-09-2023 [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Slovakian prime minister Robert Fico shot and rushed to hospital» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ Bruna, R. «L'atemptat contra Fico va ser obra d'un "llop solitari" amb motivació política», 16-05-2024. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ «Was wir über das Schussattentat auf Robert Fico wissen – und was nicht» (en alemany austríac). [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ Knapp, Ferdinand. «Slovakia’s Fico handed 21 years in prison» (en anglès). Politico, 21-10-2025. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Marcišiak, Marcel. «Koniec napätia v zdravotníctve. Vláda podľahla tlaku, lekári dostanú pôvodné zvýšenie platov» (en eslovac). tvnoviny, 20-12-2024. [Consulta: 5 març 2025].
