Vés al contingut

Robin Flower

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRobin Flower
Biografia
Naixement1881 Modifica el valor a Wikidata
Meanwood (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1946 Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
FormacióLeeds Grammar School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, celtes i gaèlic irlandès Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, museòleg, traductor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Robin Ernest William Flower (1881–1946) fou un acadèmic i poeta anglès, celticista, anglosaxonista i traductor del gaèlic irlandès. És conegut comunament a Irlanda com a "Bláithín" (Petita Flor). Es casà amb Ida Mary Streeter.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Meanwood a Yorkshire, i fou educat a la Leeds Grammar School i al Pembroke College, Oxford.[1] Treballà des de 1929 com a Deputy Keeper of Manuscripts al Museu Britànic i, completant el treball de Standish Hayes O'Grady, hi compilà un catàleg de manuscrits irlandesos.

Va escriure nombroses col·leccions de poesia, traduccions de poetes irlandesos per a Cuala Press, i poesies de les illes Blasket. Viatjà per primer cop a les Blasket en 1910 per recomanació de Carl Marstrander, el seu mestre a l'Escola d'Ensenyament Irlandès a Dublín;[2][3] després adoptà el sobrenom irlandès Bláithín.[4] Va suggerir un origen nòrdic al nom "Blasket".[5] Sota la influència de Flower George Derwent Thomson i Kenneth Hurlstone Jackson van fer visites acadèmiques a les illes Blasket.[6]

Després de la seva mort les seves cendres foren escampades a les illes Blasket.

Obres

[modifica]

Com a acadèmic d'anglosaxó, va escriure al Llibre d'Exeter[7] Va identificar interpolacions en l'antic anglès Beda, amb Laurence Nowell.[8][9][10] El seu treball amb Nowell inclou el descobriment en 1934, en una transcripció de Nowel, del poema Seasons for Fasting.[11][12]

Va traduir els texts de Tomás Ó Criomhthain, el seu mestre d'irlandès a les illes Blasket,[13] i va escriure una memòria, The Western Island; Or, the Great Blasket (1944), il·lustrada per la seva esposa Ida.[14] És citada sovint la col·lecció d'assaigs The Irish Tradition (1947) i fou reeditada el 1994; inclou "Ireland and Medieval Europe", la seva John Rhŷs Memorial Lecture de 1927. També va publicar històries de Peig Sayers a la revista Béaloideas (Folklore).

Bibliografia

[modifica]
  • Bell, Sir Harold (1948) Robin Ernest William Flower; 1881-1946, in: Proceedings of the British Academy, Vol. 32 (includes bibliography, pp. 23-27)

Referències

[modifica]
  1. Poems of Today, third series (1938), p. xxiv
  2. Gonzalez, Alexander G. & Nelson, Emmanuel S. (1997) Modern Irish Writers: a bio-critical sourcebook; p. 322
  3. Ó Giolláin, Diarmuid (2000) Locating Irish Folklore: tradition, modernity, identity; pp. 125-26.
  4. «The Blasket Islands on the Southwest Coast of Ireland: Historical information». Arxivat de l'original el 2008-10-22. [Consulta: 1r juliol 2013].
  5. [enllaç sense format] http://www.dingle-peninsula.ie/blaskets.html Arxivat 2011-07-17 a Wayback Machine. Blaskets
  6. McCormack, W. J. & Gillan, Patrick (2001) The Blackwell Companion to Modern Irish Culture, p. 73
  7. Chambers, R. W., Förster, Max & Flower, Robin, eds. (1933) The Exeter Book of Old English Poetry
  8. [enllaç sense format] http://www.u.arizona.edu/~ctb/oen/bede.html Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. Bede
  9. Flower, Robin (1935) "Laurence Nowell and the Discovery of England in Tudor Times", in: Proceedings of the British Academy; 21 (1935), p. 62
  10. Prescott, Andrew (2004) Robin Flower and Laurence Nowell in Jonathan Wilcox (ed.) Old English Scholarship and Bibliography: essays in honor of Carl T. Berkhout. (Old English Newsletter Subsidia ISSN 0739-8549; 32). [Kalamazoo, Mich.]: Medieval Institute, Western Michigan University; pp. 41-61
  11. Greenfield, Stanley B. & Calder, Daniel Gillmore (1996) A New Critical History of Old English Literature: with a survey of the Anglo-Latin background by Michael Lapidge; p. 234
  12. [enllaç sense format] http://www.litencyc.com/php/sworks.php?rec=true&UID=16911
  13. [enllaç sense format] http://www.dingle-peninsula.ie/blaskets2.html Arxivat 2008-10-22 a Wayback Machine.
  14. Nascuda Ida Mary Streeter, era germana de l'erudita bíblica Burnett Hillman Streeter, vegeu http://freepages.genealogy.rootsweb.ancestry.com/~soperstuff/Surrey/surrey_notes.htm[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

[modifica]