Vés al contingut

Roland Richardson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoland Richardson
Biografia
Naixement(en) Roland George Dwight Richardson Modifica el valor a Wikidata
14 maig 1878 Modifica el valor a Wikidata
Dartmouth (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 juliol 1949 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
South River Lake (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Camp Hill (Halifax) 44° 38′ 34″ N, 63° 35′ 10″ O / 44.6428°N,63.5861°O / 44.6428; -63.5861 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen (1908–1909)
Universitat Yale (1902–1903)
Universitat d'Acadia (1896–1898) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaImproper multiple integrals Modifica el valor a Wikidata (1906 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJames Pierpont Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Brown (1909–1942) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeLouise Janet MacHattie Modifica el valor a Wikidata
ParesGeorge Josiah Richardson i Rebecca Archibald Newcomb

Find a Grave: 184326788 Modifica els identificadors a Wikidata

Roland Richardson (Dartmouth, 14 de maig de 1878 - South River Lake, 17 de juliol de 1949) va ser un matemàtic canadenc que va treballar als Estats Units.

Vida i Obra

[modifica]

Richardson es va graduar a la universitat d'Acàdia el 1898. Els anys següents va ser professor a les escoles de Margaretsville i Westport, de la qual també va ser director.[1] El 1903 va ingressar a la universitat Yale on va obtenir el doctorat en matemàtiques el 1906 sota la direcció de James Pierpont.[2] El curs 1908-1909 va estar ampliant estudis a la universitat de Göttingen en la qual va conèixer Richard Courant, deu anys més jove, però ja assistent de David Hilbert.[3]

A partir de 1909 va ser professor de la universitat de Brown, en la qual va ser degà de l'escola de graduats i cap del departament de matemàtiques.[4] Es va jubilar el 1948. A més, va ser secretari de la Societat Americana de Matemàtiques des de 1921 fins a 1940,[5] càrrec des del qual va promoure la immigració de matemàtics jueus que fugien de l'Alemanya nazi.[6] Va ser ell qui va portar a Brown matemàtics de la talla de Hans Lewy, Otto Neugebauer, William Feller i William Prager.[7] La seva tasca a Brown també va ser important, revitalitzant el departament i l'escola de graduats, cosa que va fer que a partir de 1928 disminuís la seva producció científica ja que havia de dedicar molt de temps a les activitats acadèmiques i organitzatives.[8]

Richardson va publicar unes trenta-cinc obres, les primeres de les quals, seguint el seu mestre Pierpont, van ser sobre integració de uncions de variable real. Després de la seva estança a Göttingen es va interessar per la teoria de Sturm-Liouville[9][10] i pels teoremes sobre l'oscil·lació de les solucions de les equacions diferencials lineals de segon ordre.[11]

Referències

[modifica]
  1. Archibald, 1938, p. 103.
  2. Archibald, 1950, p. 256.
  3. Reid, 1996, p. 227.
  4. Archibald, 1938, p. 104.
  5. Reingold, 1988, p. 179.
  6. Siegmund-Schultze, 2009, p. 283.
  7. Reid, 1996, p. 227-228.
  8. Archibald, 1950, p. 262.
  9. Mingarelli, 1992, p. 83.
  10. Binding i Volkmer, 1992, p. 337 i ss.
  11. Archibald, 1950, p. 258.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Roland Richardson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)