Rolando Díaz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 agost 1947  (76 anys)l'Havana (Cuba) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de l'Havana |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, guionista |
    | |
Rolando Díaz (l'Havana, 13 d'agost de 1947) és un director de cinema i guionista cubà. Una gran part de la seva obra està lligada al Noticiari ICAIC Llatinoamericà i a l'auge del documental cubà durant els anys vuitanta a l'ICAIC (Institut Cubà de l'Art i Indústria Cinematogràfics). Va debutar com a director en el llargmetratge de ficció Los pájaros tirándole a la escopeta.
Estudis[modifica]
Es va graduar en la Universitat de l'Havana com a llicenciat en Estudis Cubans.[1][2]
Treball[modifica]
Va començar a treballar el 1969 com microfonista en el Departament de So de l'ICAIC.[3] Des de 1977 es va vincular a l'oficina del Noticiari ICAIC Llatinoamericà, sota la tutela de Santiago Álvarez Román (1919-1998).[1] Va tenir com a companys als cineastes Fernando Pérez Valdés (1944-) i Daniel Díaz Torres.[1] En qualitat de realitzador, va dirigir més de 80 edicions.[4] El 1984 va fer el seu primer llargmetratge de ficció, la popular comèdia Los pájaros tirándole a la escopeta.
Des de 1994[4] resideix en les illes Canàries, on exerceix com a professor de l'Escola d'Actors de Canàries.[3] També imparteix classes a l'Escola de Formació de Guionistes de la Fundació de Recerques de l'Audiovisual, amb seu en València.[3] En 2003 va ser director del Curs Internacional de Cinema, organitzat per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, titulat «Diàlegs sobre l'audiovisual: des del guió fins al mercat».
Treballa com a director adjunt del Festival Internacional de Documentals Miradas Doc i com a codirector del Laboratori d'Escriptura de Guions (LEAC) del Govern de Canàries.[5]
Filmografia[3][modifica]
- 1976: La respuesta del pueblo (documental, 10 min).
- 1977: En el tiempo preciso (documental, 15 min).
- 1977: Festival Nacional de la Juventud y los Estudiantes (documental, 10 min).
- 1977: Momentos del Cardín (documental, 11 min).
- 1978: Medellín min78 (documental, 18 min).
- 1978: 45 días (documental, 18 min).
- 1979: Encuentro en Cozumel (documental, 10 min).
- 1979: Redonda y viene en caja cuadrada (documental, 10 min).
- 1979: Panamá quererte (documental, 19 min).
- 1980: Quincho Barrilete (documental, 14 min).
- 1981: Controversia (documental, 14 min).
- 1981: No van lejos los de alante... si los de atrás corren bien (documental, 8 min).
- 1981: Tu gigantesco paso de millones (documental, 14 min).
- 1982: Del uno al diez (documental, 20 min).
- 1982: Para gusto se han hecho los colores (documental, 10 min).
- 1984: Los pájaros tirándole a la escopeta (llargmetratge de ficció).
- 1985: En tres y dos (ficció).
- 1987: Emilio Varela vs. Camelia la Texana (documental).
- 1989: La vida en rosa (ficció).
- 1993: El largo viaje de Rústico (documental); nominat als premis Goya.[6]
- 1995: Melodrama (ficción); seleccionada per a la Berlinale (Fòrum) el 1999 i pel Festival de Cinema de Toronto; va ser exhibida al Lincoln Center (de Nova York).[6] El 1997 es va exhibir comercialment a Zuric (Suïssa).[7]
- 1998: Si me comprendieras (documental llargmetratge); seleccionada per a la Berlinale (Fòrum) el 1999 i pel Festival de Cinema de Toronto; el gener de 2000 va ser exhibida al Lincoln Center (de Nova York).[6]
- 2004: Cercanía (llargmetratge de ficció).
- 2007: La vida según Ofelia (llargmetratge còmic de ficció),[6] amb Saida Santana i Carlos Cruz.[5] Fou exhibida a Miami (Estats Units) dos mesos després d'exhibir-se a Cuba.[5]
- 2007: Actrices, actores, exilio (documental).
- 2010: Puzzle.[5]
- 2013: Los caminos de Aissa (docudrama).[8]
Premis i reconeixements[modifica]
45 días
- 1978: Primer Esment (documental). Secció de Cinema. Concurs Vint-i-sis de Juliol de la Unió de Periodistes de Cuba (UPEC), en l'Havana (Cuba).
- 1979: Diploma d'Honor, en el XVI Festival Internacional de Cinema de Curtmetratge, Cracòvia (Polònia).
Las parrandas
- 1979: Premi Catalina de Bronze, en el Festival Internacional de Cinema de Cartagena (Colòmbia)
Noticiero ICAIC Latinoamericano n.º 945
- 1979: Menció Especial de la Selecció Anual de la Crítica, a L'Havana (Cuba).
Redonda y viene en caja cuadrada
- 1979: Premio Caracol de So a José León i Héctor Cabrera. Concurs de la Secció de Ràdio, Cinema i TV de la UNEAC; a l'Havana (Cuba).
- 1979: seleccionat entre els films més significatius exhibits el 1979. Selecció Anual de la Crítica. l'Havana (Cuba).
- 1980: és seleccionat ―en una enquesta de la Crítica Nacional (Cuba)― entre els deu millors documentals cubans de tots els temps.[4]
Panamá quererte
- 1981: Seleccionat entre els curtmetratges més significatius exhibits el 1981. Selecció Anual de la Crítica. l'Havana (Cuba).
- 1982: Seleccionat entre els curtmetratges més significatius exhibits el 1982. Selecció Anual de la Crítica. l'Havana (Cuba)
Los pájaros tirándole a la escopeta
- 1984: Tercer Premi Coral. VI Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà; a L'Havana (Cuba).
- 1984: Gran Premi del Jurat al Festival de Cinema de Benalmádena.[7]
- 1984: Primer Premi Catalina d'Or al millor film, premi al millor guió, premi al millor actor (Alberto Pujols), premi especial d'actuació (Silvia Planas); en el XXIV Festival Internacional de Cinema de Cartagena d'Índies (Colòmbia).
- 1984: Film de Mèrit en el Festival de Cinema de Londres.[5]
Melodrama
- 1995: Premi UCCA en el Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà, a l'Havana (Cuba).[7]
- 1994: Premi de la Fundació Arci Nova (ex aequo) amb seu a Roma (Itàlia).[7]
- 1994: Segon Premi del Públic (l'Havana), entre més de quaranta filmis concursants.[7]
Si me comprendieras
- 1998: Esment Especial en el XX Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà; a l'Havana (Cuba).
- 1999: va ser projectada en més de quinze festivals internacionals de cinema com els de Berlín, Toronto, Amsterdam, Múnic i Sarajevo.[7]
- 2000: L'Expo Mundial Hannover la va seleccionar com una de les pel·lícules llatinoamericanes més destacades dels anys noranta.[5]
- 2000: Film de Mèrit, atorgada pel Latin American Studies Association (a Nova York).[7]
El largo viaje de Rústico (primera coproducción entre las islas Canarias y Cuba).
- 1994: nominat als premio Goya.[5]
- 1993: premi Danzante de Plata al Millor Documental al Festival Internacional de Cinema d'Osca.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Simón, L. R.: «Comprender el cine… con Rolando Díaz», article en la revista La Jiribilla (l'Havana), del 27 de febrer al 5 de març de 2010. Consultat el 21 de juliol de 2014.
- ↑ «Rolando Díaz», biografía en el sitio web Mi Cuba (Miami). Afirma que es va llicenciar en Literatura Hispanoamericana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Rolando Díaz», biografía en el sitio web Ecured (La Habana).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «El director afincado en Tenerife, Rolando Díaz, muestra en su tierra natal, La Habana, sus últimos filmes. El cineasta está invitado a la Muestra de Nuevos Realizadores de Cuba», 20 Minutos (Madrid) del 18 de febrer de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 «El cubano Rolando Díaz lleva "La vida según Ofelia" a Miami», article al web ABC Guionistas, del 7 d'abril de 2010.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Ficha de la película «La vida según Ofelia» al web Gomera Activa.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 «Currículum vítae de Rolando Díaz, guionista y director cinematográfico», publicat a Proimcanarias.
- ↑ Puñal Suárez, Francisco: «El director Rolando Díaz presenta su nueva película “Los caminos de Aissa”», article a Mundiario (La Coruña), del 5 d'octubre de 2013. Consultat el 21 de juliol de 2014.