Romanorlovita
 Romanorlovita | |
|---|---|
| Fórmula química | K₈Cu₆Cl17(OH)₃ |
| Epònim | Roman Yurievich Orlov (en)   |
| Localitat tipus | fumarola Glàvnaia Tenoritóvaia, Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, Krai de Kamtxatka, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 17,5804(7) Å; c = 15,9075(6) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | i4/mmm |
| Color | marró-groc a marró fosc; els cristalls petits són de color groc mel o daurat |
| Exfoliació | no observada |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Densitat | 2,755 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,727(3) nε = 1,694(2) |
| Birefringència | δ = 0,033 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2014-011 |
| Any d'aprovació | 2014 |
| Símbol | Ror |
| Referències | [1] |
La romanorlovita és un mineral de la halurs. Rep el nom en honor de Roman Yurievich Orlov (23 de novembre de 1929 - 1 de gener de 2005), mineralogista i físic rus del Departament de Mineralogia de la Universitat Estatal de Moscou.
Característiques[modifica]
La romanorlovita és un halur de fórmula química K₈Cu₆Cl17(OH)₃. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional el 2014, sent publicada l'any 2017. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4544/1.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la fumarola Glàvnaia Tenoritóvaia, situada al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik (Krai de Kamtxatka, Rússia), on es troba en forma de cristalls tetragonals prismàtics, normalment tabulars, de fins a 0,1 mm, i en cúmuls de fins a 0,5 mm així com formant crostes. Aquest volcà rus és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Romanorlovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 setembre 2022].