Rondeu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

En dansa tradicional, el rondeu és una dansa de Gascunya emparentada als branles del Renaixement (i més antigament a les caroles - rondes cantades - de l'Edat Mitjana).[1] Existeixen diverses formes de rondeus segons la zona geogràfica :

  • en les Landes els dansaires formen cadenes curtes d'un màxim de set o vuit persones ;
  • en el sud de laGironda, el nord de les Landes i el nord-oest del departament d'Òlt i Garona, els balladors dansen en parella.
  • en el Gers el rondeu es dansa a dos i el seu estil és més viu que en el nord ;
  • finalment, a la Lomanha, es troba una forma de dansa intermèdia entre la forma landesa (cadenes de dansaires) i la forma del Gers, a la qual manlleva el pas.

El rondeu havia estat dansat regularment a la Gascunya fins a la Primera Guerra Mundial, i en alguns llocs fins als anys 1930. Es va deixar de ballar fins als anys 70 amb el moviment de redescoberta de la dansa tradicional. A partir d'aquest moment investigadors i apassionats de la dansa han intentat reviscolar la seva pràctica. Avui, és regularment dansat en els balls tradicionals gascons i els balls folk i és objecte d'ensenyament. Les formes dansades actualment són, la forma en parella i en cadena de les Landes, i una mica menys una altra forma en parella, dita de Samatan o del Savés.

El rondeu es practica en cadena oberta de diverses persones (herència dels branles) o a dues segons les versions. La dansa es fa en cercle, en el sentit de les agulles d'un rellotge, acompanyat de cants o de música instrumental. El rondeu es compon de dos tipus de pas, els llargs i els breus. La dansa ha format d'una combinació de passos llargs i breus. Es troben sempre en el rondeau actual certs aspectes dels branles antics.

Bibliografia i altres fonts[modifica]

  • Pierre Corbefin, Rondèus, sondaqui.com
  • Jean-Michel Guilcher, Rondes, branles, caroles. Le chant dans la danse. Brest, Centre de Recherche Bretonne et Celtique, Atelier de la Danse Populaire, 2003.
  • Yves Guilcher, La danse traditionnelle en France, d'une ancienne civilisation paysanne à un loisir revivaliste. Parthenay, Modal F.A.M.D.T 1998.
  • Michel Berdot, Rondèus e congos de las Lanas, rondeaux et congos des Landes de Gascogne (livret bilingue gascon-français + C.D.), Menestrèrs Gascons, A.C.P.L., Pau, 1996.
  • Menestrèrs Gascons, Ta dançar la Gasconha, Pau, Menestrèrs Gascons, 1998.
  • Jean Séguy, Xavier Ravier, Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne, 6 tomes, Paris éditions du C.N.R.S., 1954-1973
  • Fons sonors ex-MNATP (MuCEM)
  • Fons sonor Pierre Corbefin – Centre Occità de les Músiques i Danses Tradicionals Tolosa - Migdia-Pirineus
  • Fons sonor Pèire Boissière / ACPA / Arxius Departementals 47 / Centre Occità de les Músiques i Danses Tradicionals Tolosa - Migdia-Pirineus
  • Fons Joan Moreu – Junquèr de Oc de l'Institut Occità
  • Félix Arnaudin, Cants populars de la Gran-Lande i de les regions veïnes, réédition, Confluences (Parc natural dels Landes de Gascogne. Presentació : Jacques Boisgontier i Lothaire Mabru). Robatori I : 1995, Robatori II : 1997
  • Jean-François Bladé, Poesies populars de la Gascogne, París, Maisonneuve, 1881-83, 3 robatori.

Notes i referències[modifica]

  1. Fiche d'inventaire du "Rondeau" au patrimoine culturel immatériel français, sur culture.gouv.fr (consultée le 14 avril 2015)

Enllaços externs[modifica]