Rosa Argelaguet i Isanta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRosa Argelaguet i Isanta
Biografia
Naixement1958 modifica
Sallent (Bages) modifica
Mort30 gener 2020 modifica (61/62 anys)
Manresa (Bages) modifica
Directora Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa
Vicerector Universitat Politècnica de Catalunya
modifica
Activitat
OcupacióProfessora d'universitat modifica
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya modifica

Rosa Argelaguet i Isanta (Sallent, 1958 – Manresa, 30 de gener de 2020) va ser una enginyera i política catalana que va dirigir l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

Va estudiar enginyeria tècnica electrònica i posteriorment enginyeria industrial especialitat electricitat. L'any 1996 assolí el grau de doctor enginyer per la UPC amb la tesi titulada «Estudio de límites de prestaciones y robustez de controladores lineales con estructura fija» en l'àmbit de l’automàtica i el control industrial.[1]

La seva carrera professional va estar vinculada a la UPC. Va ser professora de Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa i de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa. Va ocupar diversos càrrecs acadèmics importants. Vicerectora de Docència y Estudiantat (1998-2001) sota el mandat del rector Jaume Pagès. Directora del Departament de DIsseny i Programació de Sistemes Electrònics, de on va impulsar el grau d'Enginyeria en Sistemes TIC que va començar a impartir-se a l'EPSEM el curs 2010-2011.[2][3]. Directora de l'EPSEM des del 2014, durant el seu mandat es va posar en marxa el grau en Enginyeria de l'Automoció amb notable èxit.

També va impulsar la impartició de continguts en anglés en els estudis d’electrònica per tal d’afavorir en l’alumnat la mobilitat i la competitivat.[4] El curs 2010-2011 va rebre amb altres companys el 17è Premi a la Qualitat en la Docència Universitària del Consell Social de la UPC pel disseny del grau en Enginyeria de Sistemes TIC.

En política, durant anys va ser militant del Partit Socialista de Catalunya, que va abandonar el novembre de 2017 a causa de l'aplicació a Catalunya de l'article 155 de la Constitució espanyola de 1978.[5] Aleshores era regidora de l’Ajuntament de Sallent, poble on va néixer i residia. En les eleccions municipals de 2019 va participar en la candidatura Junts x Sallent. Anteriorment ahvia estat regidora de l'Ajuntament de Manresa.[6] Va defensar projectes del territori com el Geoparc de la Catalunya Central i va ser impulsora de la xarxa de fibra òptica a Sallent.[2][7] Va ser una de les persones signants del manifest "El dia 1 d'octubre, nosaltres votarem Sí" de la plataforma "Manresa pel Sí".[8]

Rosa Argelaguet va morir el 30 de gener de 2020 a causa d'un accident vascular cerebral que va patir dos dies abans i del qual no es va poder recuperar.

Referències[modifica]

  1. «Rosa Argelaguet Isanta. Fitxa de regidora». [Consulta: 19 febrer 2020].
  2. 2,0 2,1 Badia, Enric. «Mor de manera sobtada Rosa Argelaguet, directora de la UPC de Manresa i regidora a Sallent». Regio7, 30-01-2020. [Consulta: 19 febrer 2020].
  3. Giralt et al., M. Rosa. «La integración de las tecnologías electrónica, informática y comunicaciones: diseño del nuevo grado en ingeniería de sistemas TIC» (en castellà). UPCommons. Portal del coneixement de la UPC, 2011. [Consulta: 19 febrer 2020].
  4. Argelaguet, M. Rosa; Martínez Teixidor, Inmaculada; Vicente Rodrigo, Jesús. «Aprenentatge en anglès en el camp de l'electrònica». UPCommons. Portal del coneixement de la UPC, 06-07-2012. [Consulta: 19 febrer 2020].
  5. Escudé, Jordi. «Rosa Argelaguet deixa el PSC dolguda amb el partit per l'aplicació del 155». Regio7, 17-11-2017. [Consulta: 19 febrer 2020].
  6. NacióManresa. «Mor als 61 anys Rosa Argelaguet, directora de la UPC Manresa, regidora de Sallent i exregidora de Manresa | NacióManresa», 30-01-2020. [Consulta: 19 febrer 2020].
  7. «La Rosa Argelaguet. Ferma entusiasta del projecte guifi-net». [Consulta: 19 febrer 2020].
  8. Llibertat.cat. «Una vuitantena de representants del món associatiu i professional manresà fan públic el seu vot afirmatiu». [Consulta: 19 febrer 2020].