Rosa Gàmiz

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaRosa Gàmiz
Dades biogràfiques
Naixement 1965 (52/53 anys)
Badalona
Activitat professional
Ocupació Actriu
Modifica dades a Wikidata

Rosa Gàmiz i Sánchez (Badalona, 1965)[1] és una actriu i pedagoga[2] catalana.

Va cursar estudis i és graduada en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona, en acabar els estudis el 1991 va ser cofundadora la companyia T de Teatre, amb les actrius Mamen Duch, Míriam Iscla, Carme Pla i Àgata Roca.[3] L'actriu va deixar el grup després de la gira de tres mesos de l'espectacle Homes! a Buenos Aires.[4]

Al llarg de la seva trajectòria teatral, ha participat a obres dintre de la companyia T de Teatre com Petits contes misògins de Patricia Highsmith, dirigida per Pere Sagristà, o Homes! sota la direcció de Sergi Belbel. També ha participat a La filla del mar d'Àngel Guimerà i direcció de Belbel, La corona d’espines J. M. de Segarra i direcció d'Ariel Garcia Valdés, Pigmalió de la companyia Dagoll Dagom i direcció de Joan Ll. Bozzo, Romeu i Julieta de W. Shakespeare i direcció de Maurice Durozier, Victor o els nens al poder de Joan Ollé, Histories de teatre d'Oriol Broggi, El Misàntrop de Molière i direcció Oriol Broggi, Els estiuejants de M.Gorki i direcció de Carlota Subirós, 15 amb T de Teatre i direcció de Sergi Belbel, l'adaptació de Pigmalió de B. Shaw Rosita, història d’una florista amb direcció d'Oriol Broggi (La Perla 29 a la Biblioteca de Catalunya.), entre d'altres.

D'altra banda, també ha participat activament a sèries de televisió de Televisió de Catalunya com Oh! Europa (1994) i Oh! Espanya (1997) de Dagoll Dagom, Temps de silenci (2001-2002), Ventdelplà (2005-2010) o Nit i dia (2016), o ha fet aparicions en altres sèries de forma episòdica com a Estació d'enllaç (1995), La memòria dels Cargols (1999), Jet Lag (2001, 2003) o Kubala, Moreno i Manchón (2012). A més, ha participat en les següents produccions cinematogràfiques: No et tallis ni un pèl (1992) de Francesc Casanova, Susanna (1996) d'Antonio Chavarrías i Fènix 11-23 (2012) de Joel Joan i Sergi Lara.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Rosa Gàmiz». IMDb.
  2. Redacció «Un gesto arregla un conflicto». El País, 03-12-2017.
  3. Torras, Esther «Mujeres, emociones y neurociencia en el 25º aniversario de T de Teatre». El Periódico, 30-06-2017.
  4. Teatralnet. «Rosa Gàmiz - Fitxa d' artista - Teatralnet». [Consulta: 7 febrer 2017].

Enllaços externs[modifica]