Míriam Iscla i Aragonès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMíriam Iscla
Miriamiscla.jpg
Míriam Iscla
Biografia
Naixement Míriam Iscla i Aragonès
1966
Pineda de Mar, Maresme
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Ocupació Actriu

IMDB: nm1365275
Modifica les dades a Wikidata

Míriam Iscla i Aragonès (Pineda de Mar, Maresme, 1966)[1][2] és una actriu catalana de teatre i televisió, tot i que també ha fet doblatge.[3]

Biografia[modifica]

Va abandonar la carrera de Medicina per llençar-se de ple al teatre.[4] Va cofundar la companyia T de Teatre, de la qual en va ser membre durant 17 anys i amb la que va assolir èxits teatrals amb Homes, Criatures i Petits contes misògins i també el televisiu Jet Lag.[2] El 2008, després de deixar la companyia un cop finalitzada la temporada a Barcelona de Com pot ser que t'estimi tant,[5] va començar a treballar com a freelance participant en diferents projectes al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), on a part de participar en diferents muntatges tant a la Sala Gran com a la Sala Petita, també va formar part durant una temporada del projecte T6.[6] Ha treballat també al Teatre Lliure sota les ordres de Lluís Pasqual i ha format part en diversos muntatges privats de l'escena catalana.

A la televisió ha fet personatges capitulars a diferents sèries, a banda d'interpretar el personatge de Diana durant 6 temporades a Jet Lag.[7] A part de treballar com a actriu en aquesta sèrie, va ser-ne coordinadora de guió, guionista i també va dirigir 10 capítols d'aquesta. Més recentment ha aparegut en altres sèries, com ara La sagrada família o Homicidios. El 2012 va rodar la minisèrie Olor de colònia, una producció de Diagonal TV i Televisió de Catalunya, basada en la novel·la homònima de Sílvia Alcàntara.[8]

També ha format part del grup d'escriptores Germanes Quintana, amb les quals va col·laborar escrivint un conte dels llibres que publicaven a Editorial Columna.[4]

Carrera artística[modifica]

Amb T de Teatre[modifica]

Article principal: T de Teatre

En acabar l'Institut del Teatre el 1991, Míriam Iscla i cinc companyes seves (Carme Pla, Mamen Duch, Rosa Gàmiz, Marta Pérez i Àgata Roca) van fundar la companyia T de Teatre[9] en què l'actriu també va col·laborar com a autora d'alguns textos. Durant els 17 anys en què va ser membre de la companyia va actuar en obres teatrals que van arribar a tenir molt d'èxit, no només a Catalunya, sinó també a Madrid i a Buenos Aires,[6] com Petits contes misògins, de Patricia Highsmith, Homes i Criatures (1997).[2]

El 2001 TV3 va començar a emetre la sèrie de televisió Jet Lag, creació de la companyia, que va tenir tant d'èxit que després de la primera temporada, se'n van fer cinc més. Durant aquesta aventura, Míriam Iscla es va estrenar com a directora, coordinadora de guions i guionista.

Després de T de Teatre[modifica]

El 2008, després de la temporada de Com pot ser que t'estimi tant al Teatre Poliorama,[10] Míriam Iscla va deixar la companyia T de Teatre per afrontar nous reptes com a actriu freelance. De fet, ja havia actuat en dues obres fora de la companyia mentre n'era membre: Les falses confidències de Pierre de Marivaux al TNC sota la direcció de Sergi Belbel i Leonce i Lena de Georg Büchner a la Sala Muntaner dirigida per Pep Pla durant el Festival Grec de Barcelona. El 2009 va començar la temporada al TNC amb l'obra de Juli Vallmitjana: El casament d'en Terregada[11] i després va participar en el projecte T6.[6] En el marc d'aquest, la primera obra en què va actuar va ser M de Mortal de Carles Mallol. El personatge que interpretava era una superheroïna que s'havia d'enfrontar amb el dilema de ser immortal. L'estrena següent va ser A mi no em diguis amor de Marta Buchaca en què va tenir un paper secundari.[12] Míriam va concloure aquesta temporada amb Lluny de Nuuk de Pere Riera i amb qui va començar una relació professional fructosa.

A la temporada següent l'actriu va seguir amb la companyia T6, però va participar només en una obra: Una història catalana de Jordi Casanovas[13] en què feia el personatge de Núria de Farràs, una noia tancada i desconfiada que viu a la muntanya. L'obra va ser un èxit de públic i de crítica.

La raó, per la qual no va poder actuar en més projectes va ser el fet que va tenir altres compromisos. El desembre de 2010 es va estrenar Celebració de Harold Pinter sota la direcció de Lluís Pasqual a la Temporada Alta i un mes més tard al Teatre Lliure de Gràcia.

Al final de la temporada 2010/2011 l'actriu, juntament amb altres companys seus, va deixar la companyia T6. La temporada següent (2011/2012) Míriam Iscla va estrenar La ciutat de Martin Crimp sota la direcció de Víctor Muñoz a la Sala Beckett i va continuar al Teatre Lliure en Quitt obra de Peter Handke i dirigida novament per Lluís Pasqual.[14] Cap al final de la temporada, aquesta obra es va estrenar a Madrid al CDN Valle Inclán.

Al setembre de 2012 l'actriu va tornar al TNC, aquest cop a la Sala Petita sota les ordres d'Àlex Rigola en una versió lliure de Macbeth de William Shakespeare. Aquesta versió plena de simbolismes es va estrenar durant la Temporada Alta 2012 al Teatre de Salt i va tenir una acollida mixta, ja que la majoria dels espectadors va tenir dificultat de captar tots els referents culturals entre altres coses. Malgrat les crítiques negatives, l'obra va ser un èxit entre el públic de Barcelona. En acabar les funcions a la Sala Petita, Míriam Iscla va tornar a Girona per estrenar Red Pontiac de Pere Riera[15][16] i unes setmanes més tard va iniciar una gira d'aquesta obra en què va compartir escena amb Cristina Cervià. La parada final d'aquesta gira va ser al Teatre Poliorama on van estar en cartell durant un mes. El 8 de maig de 2013 al Teatre Nacional de Catalunya Míriam Iscla va estrenar Barcelona, de Pere Riera, en què va compartir escenari amb Emma Vilarasau,[17] Pepa López, Jordi Banacolocha, Pep Planas, Anna Moliner i Carlos Cuevas, entre altres.[18] L'obra va ser un èxit rotund i a la temporada següent es va traslladar al Teatre Goya;[19] juntament amb Els feréstecs, va ser l'espectacle amb més nominacions als Premis Butaca de 2013, en els que Míriam Iscla aspirava al guardó a la millor actriu.[20]

A part de Jet Lag, l'actriu va aparèixer en altres sèries en diferents canals com ara La sagrada família (TV3) o Homicidios (Tele 5).[21] El 2012 va participar en la minisèrie Olor de colònia, basada en la novel·la homònima de Sílvia Alcàntara,[22][23] i que al Zoom Festival de 2012 va guanyar el premi a la millor minisèrie.

Interpretacions[modifica]

Teatre[modifica]

T de Teatre
Projecte T6
Altres obres

Televisió[modifica]

Sèries
Telefilms

Referències[modifica]

  1. Capdevila, Carles «Míriam Iscla: "La Vilarasau i jo no mantenim un duel, juguem una partida"». Ara Tu, pp.10-13 [Consulta: 16 juny 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Míriam Iscla: "Amb la feina sóc molt obsessiva", a l''Ara Tu' d'aquest diumenge». Ara, 13-06-2013. [Consulta: 11 novembre 2013].
  3. La seva fitxa de doblatge, a El doblatge
  4. 4,0 4,1 4,2 «Míriam Iscla. Actriu. Cita a cegues». Teatralnet. [Consulta: 12 novembre 2013].
  5. T de Teatre a Delicadasteatro.com
  6. 6,0 6,1 6,2 «Ànima».
  7. «Jet Lag».
  8. «L'ànima de la colònia». El Punt Avui, 09-10-2013. [Consulta: 11 novembre 2013].
  9. T de Teatre a Traces
  10. 10,0 10,1 Torna el darrer muntatge de T de Teatre a Barcelona a Si es TV, 28/8/2008
  11. 11,0 11,1 El TNC acull "El casament d'en Terregada" a Si es TV, 17/10/2009
  12. 12,0 12,1 Què passa quan el divorci és una obligació? a Si es TV, 10/3/2010
  13. 13,0 13,1 Pep Barbany. «Jordi Casanovas cierra la 5ª temporada del proyecto T6 del Teatre Nacional de Catalunya con Una història catalana» (en castellà). Notodo.com, 11-06-2010. [Consulta: 12 novembre 2013].
  14. 14,0 14,1 Ester Villamor. «Quitt. Els irresponsables són en vies d'extinció.». La Finestra Digital, 05-02-2012. [Consulta: 12 novembre 2013].
  15. 15,0 15,1 Cristina Cervià i Míriam Iscla interpreten un dels èxits del Torneig de Dramatúrgia Cristina Cervià i Míriam Iscla interpreten un dels èxits del Torneig de Dramatúrgia a Temporada Alta
  16. 16,0 16,1 «Espies amb mètode, aquest divendres al Cultura». El Punt Avui, 21-02-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  17. 17,0 17,1 Marcos Ordóñez. «Bailando bajo las bombas» (en castellà). El País, 25-05-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  18. «'Barcelona', un estreno de lujo para la Fira de Teatre de Manacor» (en castellà). UH Diviértete. [Consulta: 12 novembre 2013].
  19. «Míriam Iscla encara la darrera setmana de representacions de 'Barcelona' al TNC». Ràdio Pineda, 19-06-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  20. Els Feréstecs i Barcelona són els espectacles amb més nominacions a la 19a edició dels Premis Butaca a Si es TV, 20/10/2013
  21. 21,0 21,1 Homicidios a Cineol.net (castellà)
  22. 22,0 22,1 «Pep Planas: "En Climent és una víctima de la forma de viure a la colònia"». El Periódico, 15/10/del 2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  23. 23,0 23,1 Yolanda Aguilar. «Es roda “Olor de colònia”». La Finestra Digital, 23-01-2012. [Consulta: 12 novembre 2013].
  24. 24,0 24,1 24,2 Jaume Vidal. «El grupo T de Teatre hace con "criatures" una incursión en el mundo de la infancia» (en castellà). El País, 02-09-1998. [Consulta: 12 novembre 2013].
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 25,6 Criatures al web d'Edicions 62
  26. «La companyia T de Teatre, amb Miriam Iscla, torna al Poliorama.». VilaWeb, 18-11-2000. [Consulta: 12 novembre 2013].
  27. 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 27,6 27,7 27,8 «Míriam Iscla» (en castellà). Red Teatral. [Consulta: 12 novembre 2013].
  28. 28,00 28,01 28,02 28,03 28,04 28,05 28,06 28,07 28,08 28,09 28,10 28,11 28,12 28,13 28,14 Red Pontiac a Comedia
  29. Pep Barbany. «Pere Riera escribe y dirige Barcelona en la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya» (en castellà). Notodo.com, 14-05-2013. [Consulta: 12 novembre 2013].
  30. «El zoo de vidre» (en català). teatregoya.cat. [Consulta: 6 abril 2014].
  31. «Míriam Iscla» (en castellà). SeriesWEB. [Consulta: 12 novembre 2013].
  32. "El pingüí emperador" a YouTube
  33. Televisión Española rueda «Un cuento de Navidad», una fábula mágica para toda la familia a Hoy Cinema, 4-11-2013 (castellà)
  34. 'Un cuento de Navidad', a la española a Diario Información, 5-11-2013 (castellà)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Míriam Iscla i Aragonès Modifica l'enllaç a Wikidata