Rosamunda
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 540 (Gregorià)  | ||
| Mort | agost 572 (31/32 anys) Ravenna (Itàlia) | ||
| Causa de mort | suïcidi, verí | ||
| Grup ètnic | Gèpides | ||
| Religió | Arrianisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | consort | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort | ||
| Cònjuge | Alboí (566 (Gregorià)–) Helmichis | ||
| Pare | Cunimund | ||
Rosamunda (c. 540 (Gregorià) - Ravenna, agost 572) va ser una noble, reina dels longobards.[1]
Va ser filla del gèpida Cunimund. Va ser feta presonera i obligada a casar-se amb el longobard Alboí, que, segons la tradició, l'obligà a beure en el crani del seu pare. Com a venjança va ordir el seu assassinat juntament amb Helmoquis, amb qui es casà i fugí el 572. Perseguits pels longobards van escapar-se a Ravenna, on s'endugueren el tresor reial. Segons la llegenda, Rosamunda va voler emmetzinar Helmoquis, però aquest l'obligà a compartir la beguda.[1]
La llegenda de la seva vida violenta ha inspirat diverses obres musicals com les de Vittorio Alfieri (1783) i d'Algernon Charles Swinburne (1861),[1] o l'òpera d'Erardo Trentinaglia.[2]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosamunda
- 1 2 3 «Rosamunda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1478. (ISBN 84-7291-226-4)