Rosenbergita
 Rosenbergita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | AlF[F0.5(H₂O)0.5]₄·H₂O |
| Epònim | Philip E. Rosenberg |
| Localitat tipus | mina Le Cetine di Cotorniano (mina Le Cetine; mina Cetine; Rosia), Chiusdino, provincia de Siena, Tuscany, Itàlia, |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CD.05 |
| Dana | 9.3.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,715Å; c = 3,648Å; |
| Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
| Color | incolora |
| Macles | no observades |
| Exfoliació | marcada/bona- en {001}. |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 a 3,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | incolora |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,1 g/cm³ (mesurada); 2,111 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,427 nε = 1,403 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1992-046 |
| Any d'aprovació | 1992 |
| Símbol | Ros |
| Referències | [1] |
La rosenbergita és un mineral de la classe dels halurs. Nomenat el 1993 per Philip E. Rosenberg (1931-), geoquímic de la Universitat Estatal de Washington, EUA.[1]
Classificació[modifica]
La rosenbergita es troba classificada en el grup 3.CD.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (3 per a Halurs; C per a halurs complexos i D per a Ino-aluminofluorurs; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 9.3.6.1 (9 per a Halurs normals i 3 per a AX₃; 6 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques[modifica]
La rosenbergita és un halur de fórmula química AlF[F0.5(H₂O)0.5]₄·H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3 a 3,5. És incolora, amb una lluïssor vítria.[1]
Formació i jaciments[modifica]
Sol trobar-se en forma d'agregats de cristalls incolors. A les cavitats de pedra calcària altament silicificada (a la mina Cetine, Toscana, Itàlia); i com sublimat de fumaroles (en el cràter de la Muntanya Erebus, Illa Ross, a l'Antàrtida). A trets més generals podem dir que es troba a Europa i a l'Antàrtida.[1]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Olmi, F., Sabelli, C., Trosti-Ferroni, R. (1993): Rosenbergite, AlF[F0.5(H₂O)0.5]₄·H₂O, a new mineral from the Cetine Mine (Tuscany, Italy): description and crystal structure. European Journal of Mineralogy (1993): 5: 1167-1174.
- Gaines, Richard V., H. Catherine, W. Skinner, Eugene E. Foord, Brian Mason, Abraham Rosenzweig, Vandall T. King (1997), Dana's New Mineralogy : The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana: 390.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosenbergita |
- Llibre de Mineralogia (anglès)
- Web Mineral.com (anglès)