Rudolf Wolf
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juliol 1816 Fällanden (Suïssa) |
| Mort | 6 desembre 1893 Zúric (Suïssa) |
| 1r Director Observatori Federal | |
| 1864 – 1893 – Alfred Wolfer → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1838–1839) Universitat de Viena (1836–1838) Universitat de Zúric (–1836) |
| Director de tesi | Johann Encke |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | astrònom, matemàtic |
| Ocupador | ETH Zürich (1855–1893) Universitat de Zúric (1855–1893) Universitat de Berna (1839–1855) |
| Membre de | |
| Interessat en | Astronomia |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Localització dels arxius |
|
| Premis | |
Rudolf Wolf (alemany: Johann Rudolf Wolf) (Fällanden, 7 de juliol de 1816 - Zúric, 6 de desembre de 1893) va ser un astrònom i matemàtic suís conegut pel seu estudi de les taques solars.
Va nàixer en Fällanden, prop de Zuric, a Suïssa. Va estudiar astronomia en Zuric, Viena i Berlín, i al graduar-se va ensenyar matemàtiques i física a Berna. En 1847 era designat director del observatori astronòmic de Berna.[1] En 1855 va tornar a Zuric on va ser nomenat professor d'Astronomia en la Universitat i en l'escola Politècnica. En 1864 va ser nomenat director del recentment creat Observatori Federal de Zuric.[2]

Wolf va ser un escriptor prolífic. La seua Handbuch der Mathematik, Physik, Geodasie und Astronomie (Matemàtica, Física, Geodèsia, i Astronomia)[3] va veure sis edicions entre 1852 i 1893. La seua Geschichte der Astronomie (Història de l'Astronomia),[4] publicada el 1877, i el seu Handbuch der Astronomie (Manual d'Astronomia),[5] publicat el 1890, eren ambdós summament populars al pas del segle xix al xx. Va contribuir amb quatre volums a les Biografies d'homes suïssos de ciència[6] i i va publicar dos manuals de matemàtiques.
La seva investigació
[modifica]El seu interès per les taques solars el va causar la seva observació d'un grup de taques solars en desembre de 1847 particularment gran i espectacular. Començant llavors les seves pròpies observacions telescòpiques i registres de l'activitat de les taques solar que va dur a terme contínuament durant els següents 46 anys. Molt impressionat amb el descobriment de Schwabe del cicle d'11 anys de les taques solars va embarcar a l'Observatori de Berna (i al de Zürich més tard), en un programa d'estudis històrics apuntat a reconstruir la variació en el nombre de taques solar tan arrere en el passat com fóra possible, basant-se en els quaderns supervivents i dibuixos fets per astrònoms. Per a dur a terme este programa Wolf va definir el seu ara famós nombre de taques solars relatiu. En 1868 Wolf recuperava una reconstrucció de nombre de taques solars més fiable fins a 1745, i es va encabotar en una reconstrucció fins a 1610, encara que l'escassetat de dades va fer que estes determinacions més velles foren menys fiables. Wolf va ser el primer a notar la possible existència en el registre de taques solars d'un període de modulació més llarg d'aproximadament 55 anys.[7]
En 1852 Wolf independentment d'altres quatre persones i més o menys simultàniament va anunciar la coincidència entre el cicle d'11 anys de les taques solars i el cicle d'activitat geomagnètica.[8] Wolf i altres també van notar una correspondència semblant entre cicle de les taques solars i la freqüència d'activitat de les aurores. Wolf va buscar un periodicitat semblant amb els fenòmens meteorològics, però sense els resultats conclusius.
Wolf va informar dels resultats de les seves investigacions històriques en les taques solars en el seu Astronomische Mittheilungen, una espècie de periòdic de la investigació privat que apareixia en 13 volums entre 1852 i 1893, i del que Wolf era l'únic autor. El nombre de taques solars de Wolf,[9] com s'anomena ara, va continuar usant-se en l'Observatori de Zürich fins a les 1979, quan es va transferir a Brussel·les.
Referències
[modifica]- ↑ Friedli, 2016, p. 2506.
- ↑ Friedli, 2016, p. 2508.
- ↑ Glaus, 1993, p. 228.
- ↑ Glaus, 1993, p. 239.
- ↑ Glaus, 1993, p. 238.
- ↑ Glaus, 1993, p. 235.
- ↑ Vaquero i Vázquez, 2009, p. 338 i ss.
- ↑ Balogh i Thompson, 2009, p. 2-4.
- ↑ Gregersen, 2010, p. 161.
Bibliografia
[modifica]- Balogh, A.; Thompson, M.J.. «Introduction to Solar Magnetism: the Early Years». A: M.J. Thompson, A. Balogh, J.L. Culhane, Å. Nordlund, S.K. Solanki, J.-P. Zahn (eds.). The Origin and Dynamics of Solar Magnetism (en anglès). Springer, 2009, p. 1-14. ISBN 978-1-4419-0238-2.
- Friedli, Thomas K. «Sunspot Observations of Rudolf Wolf from 1849 – 1893» (en anglès). Solar Physics, Vol. 291, Num. 9-10, 2016, pàg. 2505-2517. DOI: 10.1007/s11207-016-0907-0. ISSN: 0038-0938.
- Glaus, Beat «Rudolf Wolf: Lehrer, Forschungsorganisator und Wissenschaftshistoriker. Zu seinem 100.Todesjahr» (en alemany). Gesnerus, Vol. 50, Num. 3-4, 1993, pàg. 223-241. DOI: 10.1163/22977953-0500304005. ISSN: 0016-9161.
- Gregersen, Erik. «Wolf, Rudolf». A: The Universe: A Historical Survey of Beliefs, Theories, and Laws (en anglès). Britannica Educational Publishing, 2010, p. 161. ISBN 978-1-61530-055-6.
- Vaquero, J.M.; Vázquez, M. The Sun Recorded Through History (en anglès). Springer, 2009. ISBN 978-0-387-92789-3.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Rudolf Wolf» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Burckhardt, J.J. «Wolf, Rudolf» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biohraphy, 2008. [Consulta: 21 agost 2025].
- Günther. «Wolf, Rudolf» (en alemany). Allgemeine Deutsche Biographie, 1898. [Consulta: 21 agost 2025].
- Astrònoms suïssos
- Persones del cantó de Zúric
- Professors de la Universitat de Zúric
- Professors de l'ETH Zürich
- Professors de la Universitat de Berna
- Alumnes de la Universitat de Zúric
- Alumnes de la Universitat de Viena
- Alumnes de la Universitat Frederic Guillem de Berlín
- Morts a Zúric
- Doctors honoris causa per la Universitat de Berna
- Naixements del 1816
- Morts el 1893