De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Partitura de Rule, Britannia! .
Rule, Britannia! és una cançó patriòtica britànica , originària del poema de James Thomson , musicalitzada per Thomas Arne l'any 1740. La seva fama creixé amb l'expansió marítima de la Gran Bretanya . Sol ser cantada en diversos esdeveniments públics.
When Britain first at Heav'n's command
Arose from out the azure main;
This was the charter of the land,
And guardian angels sang this strain;
Rule, Britannia! Britannia, rule the waves :
Britons never never never shall be slaves .
The nations not so blest as thee,
Shall in their turns to tyrants fall;
While thou shalt flourish great and free,
The dread and envy of them all.
Rule, Britannia! Britannia, rule the waves :
Britons never never never shall be slaves .
Still more majestic shalt thou rise,
More dreadful from each foreign stroke;
As the loud blast that tears the skies,
Serves but to root thy native oak.
Rule, Britannia! Britannia, rule the waves :
Britons never never never shall be slaves .
Thee haughty tyrants ne'er shall tame,
All their attempts to bend thee down
Will but arouse thy generous flame;
But work their woe, and thy renown.
Rule, Britannia! Britannia, rule the waves :
Britons never never never shall be slaves .
To thee belongs the rural reign;
Thy cities shall with commerce shine;
All thine shall be the subject main,
And every shore it circles thine.
Rule, Britannia! Britannia, rule the waves :
Britons never never never shall be slaves .
The Muses, still with freedom found,
Shall to thy happy coast repair;
Blest Isle! With matchless beauty crowned,
And manly hearts to guide the fair.
Rule, Britannia! Britannia, rule the waves :
Britons never never never shall be slaves .
Quan per primera vegada Britània obeint el Cel
Sorgí de l'alta mar atzur;
Aquest era el fur de la terra,
I els àngels de la guarda cantaren aquest aire;
Governa, Britània! Britània, governa les ones :
Els britànics mai, mai, mai no seran esclaus .
Les nacions menys benaurades que tu,
Aniran caient davant dels tirans;
Mentre tu prosperaràs lliure i gran,
El temor i l'enveja de totes elles.
Governa, Britània! Britània, governa les ones :
Els britànics mai, mai, mai no seran esclaus .
T'alçaràs encara més majestuosa,
Més fatal amb cada cop estranger;
Quan el gran esclat que obre el cel,
Només serveixi per arrelar el teu roure nadiu.
Governa, Britània! Britània, governa les ones :
Els britànics mai, mai, mai no seran esclaus .
Els tirans altius mai no et domaran,
Tots els seus intents de doblegar-te
No faran més que atiar la teva copiosa flama;
Augmentar la seva pena i el teu renom.
Governa, Britània! Britània, governa les ones :
Els britànics mai, mai, mai no seran esclaus .
A tu et pertany el regne rural;
Les teves ciutats lluiran amb el comerç;
Tota l'alta mar se't sotmetrà,
I totes les costes que la voregen seran teves.
Governa, Britània! Britània, governa les ones :
Els britànics mai, mai, mai no seran esclaus .
Les Muses, encara amb la seva llibertat retrobada,
Es refugiaran a la teva costa feliç;
Illa benaurada! Coronada amb una bellese sense igual,
I cors virils per liderar els justos.
Governa, Britània! Britània, governa les ones :
Els britànics mai, mai, mai no seran esclaus .