Rumoiïta
 Rumoiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | AuSn₂ |
| Epònim | subprefectura de Rumoi  |
| Localitat tipus | Minamichiyoda, Shosanbetsu, districte de Tomamae, Subprefectura de Rumoi, Prefectura d'Hokkaidō, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,905(2) Å; b = 7,017(2) Å; c = 11,797(3) Å |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | pbca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2018-161 |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Rmo |
| Referències | [1] |
La rumoiïta és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el nom per la subprefectura de Rumoi, al Japó, on es troba la localitat tipus.
Característiques[modifica]
La rumoiïta és un aliatge natural de fórmula química AuSn₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019, sent publicada l'any 2021.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del Museu Nacional de la Natura i la Ciència de Tòquio (Japó), amb els números d'espècimen: nsm-m46178 i m46179.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Minamichiyoda, Shosanbetsu, dins el districte de Tomamae (Prefectura d'Hokkaidō, Japó). També ha estat descrita al dipòsit de titani d'Ariadnoe, a l'àrea de Dalnerechensky (Krai de Primórie, Rússia).[3] Una mostra trobada al riu Boiron (Vaud, Suïssa) gairebé vint anys abans de la descripció de l'espècie podrien encaixar ara amb aquest mineral.[4] Aquesta mostra van ser trobada als sediments al·luvials rics en material orgànics, i consisteix en una partícula de 20 × 65 µm de mida.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Rumoiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ Nishio–Hamane, Daisuke; Saito, Katsuyuki «Au(Ag)–Sn–Sb–Pb minerals in association with placer gold from Rumoi province of Hokkaido, Japan: a description of two new minerals (rumoiite and shosanbetsuite)». Journal of Mineralogical and Petrological Sciences, 116, 5, 2021, pàg. 263–271. DOI: doi:10.2465/jmps.210829 [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ Ханчук, А. И.; Молчанов, В. П.; Андросов, Д. В. «ПЕРВЫЕ НАХОДКИ САМОРОДНЫХ ЗОЛОТА И ПЛАТИНЫ В ИЛЬМЕНИТОВЫХ РОССЫПЯХ АРИАДНЕНСКОЙ ИНТРУЗИИ БАЗИТ-УЛЬТРАБАЗИТОВ (ПРИМОРЬЕ)». Доклады РОССИЙСКОЙ АКАДЕМИИ НАУК. Науки о Земле, 492, 2, 2020, pàg. 39–43. DOI: 10.31857/S2686739720060079 [Consulta: 12 març 2022].
- ↑ Meisser, N., & Brugger, J. «Alluvial native gold, tetraauricupride and AuSn2 from Western Switzerland». Swiss Journal of Geosciences Supplement, 80, 3, Gener 2000, pàg. 291-298 [Consulta: 11 octubre 2022].
- ↑ «UM2000-05-E:AuSn». Mindat. [Consulta: 11 octubre 2022].