Rupert Sheldrake

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRupert Sheldrake

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juny 1942 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Newark-on-Trent (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióClare College
Universitat de Cambridge - bioquímica Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaThe production of auxin in plants (en)  (1968 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióbiòleg, bioquímic, parapsicòleg, escriptor, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTrinity College
Institute of Noetic Sciences (en) Tradueix
International Crops Research Institute for the Semi-Arid Tropics (en) Tradueix
Schumacher College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJill Purce (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCosmo Sheldrake (en) Tradueix, Merlin Sheldrake Modifica el valor a Wikidata
Lloc websheldrake.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0791102 TMDB.org: 1502532
Last fm: Rupert+Sheldrake Musicbrainz: 5c86c5d2-6a70-454f-956b-4c628ec7c07b Discogs: 2732289 Modifica el valor a Wikidata

Alfred Rupert Sheldrake (Newark-on-Trent, Nottinghamshire, 28 de juny de 1942)[1] és un autor,[2] conferenciant,[3] i investigador anglès en el camp de parapsicologia,[4] conegut pel seu concepte de "ressonància mòrfica".[5] Va treballar com a bioquímic i biòleg cel·lular a la Universitat de Cambridge entre 1978 i 1973[2] i com a fisiòleg vegetal a la International Crops Research Institute for the Semi-Arid Tropics fins al 1978.[6]

La hipòtesi de Sheldrake de ressonàncies mòrfiques diu que "la memòria és inherent a la natura"[7] i que "els sistemes naturals, com les colònies de tèrmits, coloms, orquídies o molècules d'insulina, hereten una memòria col·lectiva de totes les coses prèvies del mateix tipus".[7] Sheldrake creu també que són responsables de les "interconnexions de tipus telepàtiques entre organismes". [8] La defensa de la idea engloba fets paranormals com la precognició, la telepatia i la scopaesthesia,[9][10] com també explicacions no convencionals de temes estàndards a la biologia com el desenvolupament, l'herència genètica i la memòria.[11]

La teoria de les ressonàncies mòrfiques no està acceptada en la comunitat científica com a fenomen real, i les idees de Sheldrake s'han considerat pseudociència.[12][13][14][15][16][17][18][19][20] Els crítics citen falta de proves[10][21][22][23] [24] i la inconsistència entre la idea i les dades entre la genètica i l'embriologia.[15] També expressen preocupació vers l'atenció popular que han atret els llibres i les conferències de Sheldrake, dient que minen la comprensió de la ciència del públic.[4][16][17][22]

Tot i la recepció negativa per part de la comunitat científica, les idees de Sheldrake tenen suport dins del moviment New Age,[25] com ara de Deepak Chopra.[26][27]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rupert Sheldrake
  1. ↑ Chartres, Caroline. Why I Am Still an Anglican: Essays and Conversations. Continuum, juny 2006. ISBN 9780826481436. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Adams, Tim «Rupert Sheldrake: the 'heretic' at odds with scientific dogma». The Guardian, 04-02-2012 [Consulta: 2 novembre 2013].
  3. ↑ «The debate about Rupert Sheldrake's talk». TED, 19-03-2013.
  4. ↑ 4,0 4,1 Whitfield, J. «Telepathic charm seduces audience at paranormal debate». Nature, 427, 6972, 22-01-2004, pàg. 277. Bibcode: 2004Natur.427..277W. DOI: 10.1038/427277b.
  5. ↑ «Who's calling?». The Quest. Theosophical Society in America, 89-90, 2001.
  6. ↑ Sheldrake, Rupert; McKenna, Terence K.; Abraham, Ralph Chaos, Creativity, and Cosmic Consciousness. Inner Traditions / Bear & Co, 2011, p. 181–182. ISBN 9781594777714. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Sheldrake, Rupert. The presence of the past: Morphic resonance and the habits of nature. Icon Books, 2011. ISBN 9781848313132. 
  8. ↑ Sheldrake, Rupert. «Autobiography of Rupert Sheldrake». Sheldrake.org. [Consulta: 28 maig 2008].
  9. ↑ Marks, D., & Colwell, J. «The psychic staring effect: An artifact of pseudo-randomization». Skeptical Inquirer, 41, September–octubre 2000, pàg. 49.
  10. ↑ 10,0 10,1 Hood, Bruce. Supersense: Why We Believe in the Unbelievable. HarperOne, 2009, p. 232. ISBN 9780061867934. «"Sheldrake proposes that the sense of being stared at and other aspects of paranormal ability, such as telepathy and knowing about events in the future before they happen, are all evidence for a new field theory that he calls "morphic resonance." ... The trouble is that, whereas electric and magnetic fields are easily measurable and obey laws, morphic resonance remains elusive and has no demonstrable laws. No other area of science would accept such lawless, weak evidence as proof, which is why the majority of the scientific community has generally dismissed this theory and the evidence."» 
  11. ↑ Sheldrake, Rupert. Morphic resonance: the nature of formative causation. Inner Traditions/Bear & Co., 2009. 
  12. ↑ Gardner, M.. The New Age: notes of a fringe-watcher. Prometheus books, 1988. ISBN 9781615925773. «Almost all scientists who have looked into Sheldrake's theory consider it balderdash.» 
  13. ↑ Sharma, Ruchir. Breakout Nations: In Pursuit of the Next Economic Miracles. WW Norton & Company, 2012. ISBN 9780393083835. «Despite Sheldrake's legitimate scientific credentials, his peers have roundly dismissed his theory as pseudoscience.» 
  14. ↑ Samuel, L. R.. Supernatural America: A Cultural History. ABC-CLIO, 2011. ISBN 9780313398995. «...most biologists considered Sheldrake's theory of morphic resonance hogwash...» 
  15. ↑ 15,0 15,1 Wolpert, Lewis «A matter of fact or fancy?: SECOND OPINION». The Guardian, 11-01-1984, p. 11.
  16. ↑ 16,0 16,1 Maddox, John «A book for burning?». Nature, 293, 5830, 24-09-1981, pàg. 245–246. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2015. Bibcode: 1981Natur.293R.245.. DOI: 10.1038/293245b0 [Consulta: 17 febrer 2016]. «...Sheldrake's argument is in no sense a scientific argument but is an exercise in pseudo-science.»
  17. ↑ 17,0 17,1 Rose, S. «So-called "Formative Causation". A Hypothesis Disconfirmed. Response to Rupert Sheldrake». Riv. Biol./Biol. Forum, 85, març 1992, pàg. 445–453. «Along with parapsychology, corn circles, creationism, ley-lines and "deep ecology", "formative causation", or "morphic resonance" has many of the characteristics of such pseudosciences...»
  18. ↑ de Pracontal, M.. L'imposture scientifique en dix leçons. Editions La Découverte, 1986. 
  19. ↑ Jones, David «Books: Captain Morphic – Review of 'THE PRESENCE OF THE PAST' By Rupert Sheldrake». The Times, 04-07-1988.
  20. ↑ Coyne, Jerry A. «Pseudoscientist Rupert Sheldrake Is Not Being Persecuted, And Is Not Like Galileo». The New Republic, 08-11-2013.
  21. ↑ Blackmore, Susan «An idea with resonance: More than anything, Sheldrake's continuing popularity is rooted in our need to believe». The Guardian, 04-02-2009.
  22. ↑ 22,0 22,1 Rutherford, Adam. «A book for ignoring: Sheldrake persists in his claims, despite the fact that there's no evidence for them. This is bad science». The Guardian, 06-02-2009. [Consulta: 13 juliol 2013].
  23. ↑ Shermer, Michael. «Rupert's Resonance». Scientific American. [Consulta: 13 juliol 2013].
  24. ↑ Rose, Steven «Some facts that just don't resonate: Second opinion». The Guardian, 13-04-1988, p. 27.
  25. ↑ Hanegraaff, Wouter Jacobus. New Age religion and Western culture: esotericism in the mirror of secular thought. Universiteit Utrecht, Faculteit Godgeleerdheid, 1995, p. 352. ISBN 9780791438541. 
  26. ↑ Baer, Hans A. «The Work of Andrew Weil and Deepak Chopra—Two Holistic Health/New Age Gurus: A Critique of the Holistic Health/New Age Movements». Medical Anthropology Quarterly, 17, 2, 2003, pàg. 233–50. DOI: 10.1525/maq.2003.17.2.233. PMID: 12846118.
  27. ↑ Chopra, Deepak «Science Set Free – Good News for Lumbering Robots». San Francisco Chronicle, 02-11-2012.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rupert_Sheldrake&oldid=32545237»