Ruyan

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaRuyan
1Royan-Iran.JPG

Localització
36° 34′ 07″ N, 51° 58′ 01″ E / 36.568611111111°N,51.966944444444°E / 36.568611111111; 51.966944444444
PaísIran
ProvínciaMazanderan
BakhshCentral District Tradueix
Geografia
Part de Nur County Tradueix
Altitud -12 m
[més dades]

El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan. Modernament forma un districte del comtat de Noor al Mazanderan, del qual la capital ha agafat el nom de Ruyan o Royan. El seu nom derivaria de Raodita (vermellós) segons la tradició iraniana.

Segons Ibn Rusta era un districte de la regió del Daylam conquerit per Umar ibn al-Ala vers 758, que hi va construir una ciutat i va posar la comarca sota dependència del governador del Tabaristan. Ibn al-Fakih diu que s'estenia entre les muntanyes de Ruyan i de Daylam i que cada poble aportava entre 400 i 1000 guerrers que en total serien uns 50.000. La capital del districte era Kadjdja (Kajja) i era residència d'un valí. Limitava amb el govern de Rayy. Sembla que entre el Ruyan i el Daylam va quedar una regió insubmisa amb Shalus o Čalus, una vila de nom al-Kahira (no gaire llunyana de Kajja), una vila de nom al-Muhdatha, i Muzn. Les seves muntanyes eren probablement les Djibal al-Rubandj (Djibal al-Ruyandj?). Els Hudud al-Alam donen Natil (a l'oest d'Amol), Čalus, Rudhan o Ruyan i Kalar (a l'oest de Čalus) com integrant un districte del Tabaristan; la reialessa pertanyia al ustundar.

Els ustundars de Ruyan (també portaven el títol de padishah) foren vassalls dels samànides i tenien una certa importància local; després els ispahbadhs bawàndides van adquirir l'hegemonia. Zahir al-Din dona la genealogia dels ustundars, en la qual l'epònim fou Paduspan (final del segle VII), nom que també van portar alguns prínceps. L'epònim és considerat fill de Gil-Gawbara, d'ascendència reial sassànida. La dinastia va passar una crisi al començament del segle x però va subsistir.

A l'època mongola apareix el nom Rustamdar, territori regat pel Shah-Rud. Rustamdar fou utilitzat algunes vegades com a sinònim de Ruyan i altres com una regió diferent; de l'estudi fet sembla que Rustamdar estava format per les zones de Kudjur i Kalar mentre el Ruyan pròpiament designava el territori entre el Rustamdar i Kasran (és a dir la regió fins a Rayy). Segons Zahir al-Din la frontera oriental de Rustamdar estava d'origen prop de la desembocadura del Kudjur però al segle xii sota el seljúcida Sandjar, fou portada fins a Alisha, prop d'Amol; la frontera occidental estava a l'inici a Malat (prop de Langarud al Gilan) però el 1193 ja apareix a Sakhtasar (al límit oest de Gilan) i el 1242 a Namakawarud (a l'oest de Kalirantak).

El 1453 va morir Djalal al-Dawla Kayumarth ibn Bisutun ibn Gustahm i les seves possessions es van repartir entre els seus dos fills: Kawus, que va regnar a Nur a la conca de l'afluent esquerra del riu Amol, i Iskandar, que va regnar a Kudjur a la part nord de la muntanya Nur. Aquestos prínceps de Rustamdar van conservar el poder fins al temps dels safàvides. El 1540 el xa Tahmasp I va fer una expedició contra Malik Jahangir ibn Malik Kawus que s'havia fet fort a la fortalesa de Laridjan, però fou rebutjat. El 1589 Jahangir ibn Aziz de Nir i Jahangir ibn Muhammad de Kudjur es van sotmetre als safàvides (Abbas el Gran) que els va deixar subsistir fins al 1594; en aquest any el de Nur va renunciar i Kudjur fou conquerida per la força.

La moderna ciutat de Ruyan o Kajja, va poortar el nom d'Alamdeh i fou part de la província (ustan) de Mazanderan. Està a uns quilòmetres de la ciutat de Nur o Noor, cap del comtat de Noor, dins del qual és capital d'un dels cinc districtes. Avui dia és un petit centre turístic proper a la mar Càspia i que té al sud els primers contraforts de les muntanyes Elburz; la seva fama deriva principalment de les seves reserves naturals entre les quals el parc nacional de Sisangan, i a les cascades d'Ab Pari.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Coord.: 36° 34′ 12″ N, 51° 58′ 34″ E / 36.57000°N,51.97611°E / 36.57000; 51.97611