Sònia Moll Gamboa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaSònia Moll Gamboa
Sòniamoll2017.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1974 (42/43 anys)
Barcelona
Residència Barcelona
Activitat professional
Ocupació Poeta, traductora i filòloga

Twitter: soniamoll
Modifica dades a Wikidata

Sònia Moll Gamboa (Barcelona, 1974) és una filòloga i poeta catalana. Ha treballat com a professora de català per a adults i com a correctora i assessora lingüística. Va guanyar el premi Jalpí i Julià de Narrativa en la categoria juvenil l'any 1992. Ha publicat un llibre juvenil L'últim estrip d'aire (1998), dos llibres de poemes, Non si male nunc (2008) i I Déu en algun lloc (2014),[1] i un recull de proses poètiques, Creixen malgrat tot les tulipes (2013).[2] Des del 10 d'abril de 2008 publica apunts regularment al blog La vida té vida pròpia. Des d'octubre de 2015 col·labora amb una columna quinzenal a la secció "Impressions" de La Directa.

Quant a altres col·laboracions, ha publicat diversos poemes al llibre La catalana de lletres 2005 i a la revista de poesia Caravansari. També ha escrit el pròleg del llibre de poesia de Marta Pérez i Sierra Dones d'heura (2011).

Algun dels seus poemes han estat musicats per Clara Peya,[3] amb qui ha creat el recital poètic Carta blanca.

Obra[modifica]

  • L'últim estrip d'aire (1998, Barcelona: Cruïlla).
  • Non si male nunc (2008, Sant Boi de Llobregat: Viena). Premi Sant Celoni de Poesia 2007.
  • Nou de set (autors diversos, 2011) a cura de Susanna Rafart.
  • Creixen malgrat tot les tulipes (2013). Premi de Narrativa curta 25 d'Abril de Vila de Benissa.
  • I Déu en algun lloc (2014, Vic: Cafè Central i Eumo Editorial).

Referències[modifica]

  1. «Olor de coses tristes» (en català). El Punt Avui, 12-12-2014. [Consulta: 17 desembre 2014].
  2. Segura, Cristian «Sònia Moll Gamboa». Ara, 17-05-2014 [Consulta: 4 octubre 2014].
  3. «Carta blanca» (en català). Casa de Cultura de Girona. [Consulta: 17 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica]