Vés al contingut

Söl'ring

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaSöl'ring
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte defrisó septentrional Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius500 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deSylt Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües germàniques
llengües germàniques occidentals
llengües anglofrisones
frisó
frisó septentrional
frisó septentrional insular Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologsolr1238 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere52-ACA-da Modifica el valor a Wikidata
Linguist Listfrr-sol Modifica el valor a Wikidata
Dialectes del frisó septentrional

Söl'ring és el dialecte del frisó septentrional parlat a l'illa de Sylt, al districte de Nordfriesland (Slesvig-Holstein). Söl'ring prové de Sol', nom frisó de l'illa de Sylt.[1]

Juntament amb els dialectes fering, öömrang, i l'helgolandès forma part del grup insular de dialectes frisó septentrional.[2] Es diferencia dels altres dialectes, causa de la seva influència danesa relativament forta. A causa del turisme de masses a Sylt, el dialecte s'ha desplaçat en gran manera per les varietats de l'alemany i el söl'ring només el parlen alguns centenars de persones, moltes de les quals ja no resideixen a Sylt. Encara que s'ensenya a diverses escoles primàries, les seves perspectives de supervivència són desfavorables en comparació amb altres dialectes insulars.

Literatura

[modifica]

Aquest dialecte ha tingut una posició destacada entre els dialectes nord frisons en el camp de la literatura. La literatura söl'ring és considerada la més completa i extensa literatura dialectal nord frisona. L'aparició de la comèdia mar Di Söl'ring Pir'rersdei (El dia de Sant Pere a Sylt, 1809) pel mariner Peter Hansen (1767-1855)[3] es considera el punt de partida de la literatura frisona moderna. També és de Hansen l'única novel·la llarga mai escrita a Frísia Septentrional, Di lekkelk Stjüürman ("El pilot que té sort"), que es va publicar el 1833 com a seqüela de Di Söl'ring Pir'rersdei.

El seu fill, el mestre Christian Peter Hansen (1803-1879), va compondre el treball Werk Ualð Sölðring Tialen (Antigues històries de Sylt), tresor de llegendes insulars que permetrà la interpretació i l'edició d'un mite nacional frisó.[4] De Hansen és una balada marítima ben coneguda, Di Brirfiarhooger. De particular importància és la traducció del Nou Testament i els Salms pel pare Peter Michael Clemens (1804-1870) en la parla de Sylt. El treball, però, no es va detectar durant molt de temps i mai no va ser imprès.

En el segle XX destacaren el comerciant Andreas Hübbe (Di Önergang fan Söl) i l'editor Christian Peter Christiansen, autor de l'himne Üüs Sölring Lön (El nostre país Sylt).

De vital importància per a la literatura de Sylt i la literatura nord frisona sencera va ser Jens Emil Mungard.[5] Va escriure prop de 800 poemes, a més d'una mica de la prosa i obres de teatre. La seva obra més famosa és el poema Di Hiir es Brir ("la fotografia"). Mungard va morir el 1940 al camp de concentració de Sachsenhausen.

Referències

[modifica]
  1. Collinson, W. E. «Notes on North Frisian (Sylt) Etymology». The Modern Language Review, 17, 4, 1922, pàg. 392–402. DOI: 10.2307/3714279. ISSN: 0026-7937.
  2. Laker, Stephen «The Downfall of Dental Fricatives: Frisian Perspectives on a Wider Germanic Trend» (en anglès). Amsterdamer Beiträge zur älteren Germanistik, 73, 1, 01-01-2014, pàg. 261–300. DOI: 10.1163/9789401211918_011. ISSN: 1875-6719.
  3. Russi, Cinzia. Current Trends in Historical Sociolinguistics (en anglès). Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2016, p. 99. ISBN 978-3-11-048840-1. 
  4. Bremmer Jr, Rolf H. «Reading Old Frisian laws as literature» (en anglès). Studia Neophilologica, 95, 2, 04-05-2023, pàg. 281–306. DOI: 10.1080/00393274.2022.2077830. ISSN: 0039-3274.
  5. Steensen, Thomas «What is a Frisian and how to become one? An inclusive approach to minority affiliation». AEMI, 2020, pàg. 7-13.