Sabrina Ouazani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaSabrina Ouazani

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1988 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Saint-Denis (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat2003 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm1493817 Allocine: 90968 Allmovie: p392013 TMDB.org: 17475
Twitter (X): SabrinaOuazani Instagram: sabrinaouazani Musicbrainz: cc176822-7beb-46a5-91ff-62d390047a1b Discogs: 1414670 Modifica el valor a Wikidata

Sabrina Ouazani (Saint-Denis, 6 de desembre de 1988) és una actriu i directora de cinema francesa d'ascendència algeriana.[1][2] És llicenciada en història i practica les arts del circ.[3]

Trajectòria[modifica]

Es va donar a conèixer amb la participació en les pel·lícules L'Esquive (2004), per la qual va ser nominada al César a la millor promesa femenina el 2005,[4] i La Graine et le Mulet (2007).

Més tard va interpretar papers secundaris en els drames socials aclamats per la crítica: De déus i homes (2010), La Source des femmes (2011), Inch'Allah (2012), Le Passé (2013) i L'Outsider (2016).

Tanmateix, és en les comèdies que destacà: Tout ce qui brille (2010), De l'autre côté du périph (2012), Mohamed Dubois (2013), Pattaya (2016), Ouvert la nuit (2017), Demi-sœurs (2018), Taxi 5 i Jusqu'ici tout va bien (2019).

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Llargmetratges[modifica]

* 2004: L'Esquive d'Abdellatif Kechiche: Frida

Curtmetratges[modifica]

* 2005: Temps morts d'Éléonore Weber

Televisió[modifica]

* 2005: Louis Page, capítol Au nom du père de Badreddine Bokrani (sèrie): Yasmine Toualbi

Doblatge[modifica]

Com a directora[modifica]

Curtmetratge[modifica]

Teatre[modifica]

  • 2009 : Ruptures de Caroline Nietsweski, Théâtre Montmartre Galabru.[6]
  • 2013 : Love on site or to take away de Noom Diawara i Amelle Chahbi, dirigida per Fabrice Éboué, Théâtre du Gymnase.[7]
  • 2019 : Les Justes d'Albert Camus, dirigida per Abd Al Malik, Théâtre du Châtelet.

Referències[modifica]

  1. «Sabrina Ouazani (biographie». Gala. [Consulta: 14 març 2016].
  2. «Sabrina Ouazani (biographie». africultures.com. [Consulta: 14 març 2016].
  3. Hélène Bardeau. «Pattaya : Sabrina Ouazani, l'interview exclu de l'actrice, notre June Girl de la semaine !». june.fr, 24-02-2016. Arxivat de l'original el 2 de març 2016. [Consulta: 28 febrer 2016].
  4. Méliné Ristiguian. «Sabrina Ouazani : "Actrice, c'était comme être princesse"». parismatch.com, 10-02-2017. [Consulta: 13 febrer 2017].
  5. «On va manquer !». allocine.fr. [Consulta: 13 novembre 2018].
  6. «Ruptures avec Sabrina Ouazani». artistikrezo.com, 23-06-2009. [Consulta: 13 novembre 2018].
  7. Clémence Bodoc. «« Amour sur place ou à emporter », la pièce de théâtre adaptée au cinéma, sort aujourd'hui !». madmoizelle.com, 28-05-2014. [Consulta: 13 novembre 2018].