Salut i força al canut

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSalut i força al canut
Salut i forca al canut.jpg
Fitxa
DireccióFrancesc Bellmunt i Moreno Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticFrancesc Candini i Puig Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJosep Anton Pérez Giner Modifica el valor a Wikidata
GuióFrancesc Bellmunt i Moreno i Juanjo Puigcorbé Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosep Maria Duran
FotografiaTomàs Pladevall Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAnastasi Rinos i Martí Modifica el valor a Wikidata
ProductoraProzesa
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1979 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula de comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0079016 Filmaffinity: 214101 Allmovie: v161236 Modifica els identificadors a Wikidata

Salut i força al canut és una pel·lícula espanyola de comèdia eròtica del 1979 dirigida per Francesc Bellmunt amb un guió escrit pel mateix Bellmunt amb Miguel Sanz i l'actor protagonista Juanjo Puigcorbé, aprofitant l'èxit de L'orgia. Aprofitant les connotacions de la coneguda expressió popular catalana que dóna títol a la pel·lícula[1] aprofita per caricaturitzar la tragicomèdia de l'aparença pel que fa a les qüestions sexuals amb una premissa força simple.[2] Ha estat doblada al català.[3] Fou comercialitzada en castellà amb el títol Cuernos a la catalana.

Sinopsi[modifica]

En un lloc del nostre pis, de les lletres del qual no vull acordar-me... Un sexòleg recentment arribat a la trentena, amb una clientela formada per reprimits sexuals, ejaculadors precoços i altres, celebra l'aniversari de la parella amb els sogres, però a la nit la seva parella li confessa que li és infidel amb un amic comú. Un altre dia, sopant, el marit li gasta una broma a l'amant de la seva dona i aquesta s'enfada. Al final del sopar aquesta l'abandona i se'n va amb l'amant. Durant la separació ell intenta refer la seva vida.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

Tot i no tenir tant ressò com L'orgia, fou exhibida com a part de la selecció oficial al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1979.[4][5]

Referències[modifica]