Isabel Mestres Núñez

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Isabel Mestres)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIsabel Mestres Núñez
Biografia
Naixement10 desembre 1947 modifica (72 anys)
el Masnou (Maresme) modifica
Activitat
OcupacióActriu i presentadora de televisió modifica

IMDB: nm0582332 Allocine: 49807 Allmovie: p123713 Modifica els identificadors a Wikidata

Isabel Mestres Núñez (El Masnou, 10 de desembre de 1947) és una actriu catalana.[1]

Formació[modifica]

Després de cursar estudis a l'Escola de Belles arts de Barcelona, comença la seva activitat laboral treballant com a dissenyadora. No obstant això, paral·lelament comença a fer incursions en teatres independents amb obres com Cuentos para la hora de acostarse o La cueva de Salamanca, que finalment li porten a cursar estudis d'art dramàtic l Institut del Teatre de Barcelona.[2]

Carrera[modifica]

En 1974 es trasllada a Madrid per debutar al cinema amb No profanar el sueño de los muertos, de Jordi Grau. Aquest mateix any participa en La Regenta de Gonzalo Suárez. Al llarg de la següent dècada intervé en títols interessants que li donen l'oportunitat de treballar amb alguns dels millors directors del moment com Elisa, vida mía (1977) de Carlos Saura, Salomé (1978) de Pedro Almodóvar, Jugando a papás (1978) de Joaquín Coll Espona, Salut i força al canut (1979) de Francesc Bellmunt, La muchacha de las bragas de oro (1980) de Vicente Aranda, Los últimos golpes del Torete (1980) de José Antonio de la Loma, Gary Cooper, que estás en los cielos (1980) de Pilar Miró o Truhanes (1983) de Miguel Hermoso.[1][3][4]

Des de l'inici dels anys vuitanta comença també a treballar en televisió, i participa en sèries de prestigi: Cervantes, Los gozos y las sombras (1982), Don Baldomero y su gente (1982), Los desastres de la guerra (1983), Anillos de oro (1983) o Vísperas (1987). A més, va presentar durant cinc anys, des de 1982, el programa de televisió sobre actualitat cinematogràfica De película.

No obstant això, les seves aparicions a partir de 1987 es tornen cada vegada més espaiades, i finalment roda la seva última pel·lícula en 1996. En aquesta última etapa ha realitzat algun treball en teatre, com La casa de los siete balcones (1990), d'Alejandro Casona, amb Mary Carrillo, Trampa para pájaros (1990), de José Luis Alonso de Santos, Una luna para el bastardo (1994), d'Eugene O'Neill o Destino Broadway, (1996), amb Amparo Baró i Luis Prendes.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Isabel Mestres». [Consulta: 5 agost 2017].
  2. Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine : 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en espanyol). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 397. ISBN 84-206-9473-8. 
  3. Fotogramas.es «Isabel Mestres» (en es-es). Fotogramas.
  4. «Isabel Mestres - Biografía - decine21» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2017].