No profanar el sueño de los muertos
  | |
.jpg) | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Jordi Grau i Solà |
| Protagonistes | |
| Producció | Edmondo Amati |
| Dissenyador de producció | Carlo Leva |
| Guió | Sandro Continenza |
| Fotografia | Francisco Sempere (en)  |
| Muntatge | Vincenzo Tomassi |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Espanya i Itàlia |
| Estrena | 30 setembre 1974 |
| Durada | 92 min |
| Idioma original | italià castellà anglès |
| Rodatge | Madrid |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema de terror, cinema de ciència-ficció i cinema de zombis |
| Lloc de la narració | Cúmbria |
         | |
No profanar el sueño de los muertos (a Itàlia: Non si deve profanare il sonno dei morti),[1] també coneguda com a Fin de semana para los muertos,[1] és una pel·lícula italo-espanyola de terror, de 1974, escrita i dirigida per Jordi Grau i Solà i protagonitzada per Ray Lovelock, Arthur Kennedy i Cristina Galbó.[2] El seu director rebé una medalla al millor director per aquesta pel·lícula en la 30a edició de les Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics.[3]
Després de ser presentada al Festival de Sitges el 30 de setembre de 1974, la pel·lícula fou estrenada a Itàlia el 28 de novembre de 1974 i als Estats Units i el Regne Unit el 1975 sota diversos títols. En total, la pel·lícula fou distribuïda internacionalment sota 15 títols diferents. En els següents anys va esdevenir una pel·lícula de culte.[4]
Argument[modifica]
Una cosa estranya passa als afores de Manchester. En veure's implicats en un accident de moto, Edna (Cristina Galbó) i George (Ray Lovelock) es veuen embolicats en un sòrdid malson en descobrir que els morts comencen a despertar a causa de les radiacions d'una màquina d'ultrasons que el govern acaba d'autoritzar per a eliminar insectes i bestioles dels camps de collita.
Producció[modifica]
.jpg)
La història està ambientada al camp anglès prop de Windermere, però va ser filmada principalment a Itàlia. Les escenes que presentaven l'exterior de l'hospital es van rodar a l'Hospital Barnes, Cheadle al Greater Manchester.[5][6] Algunes escenes van ser filmades al districte de Peak a Derbyshire, no lluny de Sheffield. Les escenes de l'església foren rodades a Hathersage, mentre que altres escenes foren rodades a Castleton i Dovedale. El muntatge d'obertura va ser filmat al centre de la ciutat de Manchester. La fotografia addicional va tenir lloc al castell de Camelot a Tintagel, Cornualla (Gran Bretanya).[7]
Repartiment[modifica]
- Cristina Galbó - Edna
- Ray Lovelock - George
- Arthur Kennedy - L'inspector
- Aldo Massasso - Kinsey
- Giorgio Trestini - Craig
- Roberto Posse - Benson
- José Lifante - Martin
- Jeannine Mestre - Katie
- Gengher Gatti - Keith
- Fernando Hilbeck - Guthrie
- Vera Drudi - Mary
- Vicente Vega - Dr. Duffield
- Francisco Sanz - Perkins
- Paul Benson - Wood
- Anita Colby - Infermera
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Release info for Non si deve profanare il sonno dei morti (1974)». Internet Movie Database. [Consulta: 25 abril 2008].
- ↑ Fleming, John «The Living Dead at The Manchester Morgue». The House of Hammer. General Book Distribution [Londres], 1, 9, juny 1977, pàg. 36.
- ↑ «Premios del CEC a la producción española de 1974». CEC. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 15 octubre 2016].
- ↑ Curti, Roberto. Riccardo Freda: The Life and Works of a Born Filmmaker. McFarland, 2017. ISBN 978-1-476-62838-7.
- ↑ Kushner, 2006, p. 71.
- ↑ «Barnes Hospital - Manchester». The Abandoned: A Kingdom of Ghosts. Tour in Latvia, 06-02-2017. Arxivat de l'original el 15 desembre 2017. [Consulta: 15 desembre 2017].
- ↑ Pykett, Derek. British Horror Film Locations. McFarland, 2008. ISBN 978-0-786-45193-7.
Bibliografia[modifica]
- Kushner, Tony. Remembering Refugees: Then and Now. Manchester University Press, 2006. ISBN 0719068835.