Salut i força al canut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaSalut i força al canut
Fitxa
DireccióFrancesc Bellmunt i Moreno Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticFrancesc Candini i Puig Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJosep Anton Pérez Giner Modifica el valor a Wikidata
GuióFrancesc Bellmunt i Moreno i Juanjo Puigcorbé Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJosep Maria Duran
FotografiaTomàs Pladevall i Fontanet Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAnastasi Rinos i Martí Modifica el valor a Wikidata
ProductoraProzesa
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1979 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
ColorEastmancolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0079016 Filmaffinity: 214101 Letterboxd: catalan-cuckold Allmovie: v161236 TMDB.org: 419498 Modifica el valor a Wikidata
Pepon Coromina, Francesc Bellmunt, Josep Maria Loperena i Isabel Mestres al rodatge de Salut i força al canut.

Salut i força al canut és una comèdia catalana del 1979 dirigida per Francesc Bellmunt amb un guió escrit per ell mateix, amb Miguel Sanz i l'actor protagonista Juanjo Puigcorbé, que segueix la pista de l'èxit de L'orgia. Aprofitant les connotacions de la coneguda expressió popular catalana que dona títol a la pel·lícula[1] aprofita per caricaturitzar la tragicomèdia d'alguns aspectes relacionats amb la sexualitat de la parella hétero.[2] Doblada al castellà[3] fou comercialitzada amb el títol Cuernos a la catalana.

Sinopsi[modifica]

Un sexòleg i la seva companya celebren l'aniversari del seu casament amb els pares i uns amics. A la sobretaula del sopar, ella confessa obertament que li és infidel amb un dels amics. L'estrambòtica manera d'afrontar la situació per part dels mascles implicats, la comèdia de retrets i exhibicionisme que representen, per molt poc no acaba en tragèdia.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

Tot i no tenir tant ressò com L'orgia, fou exhibida com a part de la selecció oficial al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1979.[4][5]

Referències[modifica]