Salvador Codina i Cabra
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 juny 1910  Breda (Selva) |
| Mort | 5 gener 1985 (74 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista, compositor |
| Gènere | Sarsuela i sardana |
Salvador Codina i Cabra (Breda, 3 de juny del 1910 - Barcelona, 5 de gener del 1985) va ser compositor i violinista[1]
Biografia[modifica]
S'introduí a la música de la mà del seu pare, Manuel Codina i Planas, trompetista aficionat. Estudià música a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb Josep Solsona (violí), el mestre Lamote de Grignon (harmonia, contrapunt i fuga) i Francesc Montserrat i Ayarbe (composició i orquestració). Tocà al Gran Teatre del Liceu [2] i al teatre Tívoli, amb l'"Orquestra Filharmònica de Barcelona"; posteriorment formà part del "Quartet Clàssic Comtal" i fundà l'orquestra clàssica "La Nova Filarmónica". En paral·lel amb aquesta carrera d'àmbit europeu i hispano-americà, a la seva Breda natal, als anys 20, i juntament amb el pianista Josep Castanyer, acompanyava les sessions de cinema (mut, aleshores) que es feien a l'antic Casino de Breda i, posteriorment (1928-1942) hi formà el "Tercet del Casino" [3] per animar les funcions de balls de saló dominicals. Durant la guerra organitzà a Barcelona una orquestra que tocava a hospitals i a recepcions militars. El 1970-1971 portà la direcció musical de la companyia teatral de Màrius Cabré, i posà música a algunes peces d'aquest autor polifacètic.
Com a compositor tingué un període destacat, els darrers anys 50, quan competí al festival de cançó de Menorca. Va ser autor de diverses sarsueles, i La Galeota va ser una de les darreres [4] estrenada a Espanya. També compongué música lleugera -algun cop amb el pseudònim Paul Goyman-, música per a cobla i sardanes. D'aquestes darreres la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona en va fer un disc[disc 1] que es reedità en diversos formats: casset i senzill. El 1973, Breda li dedicà un homenatge institucional, cosa a què Codina correspongué estrenant la sardana Breda, dedicada al poble.
La seva filla Maria Assumpció també es dedicà a la música.
Obres[modifica]
- El amo del lagar (1929), sarsuela, estrenada el 1934 al Teatre Nou (Avinguda del Paral·lel) [2]
- Baila mi churumbel (1978), rumba
- Ball de gitanes de Breda (1928), per a cobla (comprèn les peces Cascavells i castanyoles. Primera entrada de ball; Montseny, contradansa; La Pintoresca, polca; El Castell de Montsoriu, passeig; La Despedida, vals-jota)
- Cançó blava (1971), amb lletra de Màrius Cabré
- La galeota (1948), sarsuela amb lletra de José Ramos Martín, estrenada al teatre Calderón de Barcelona[4][disc 2]
- Gitanerías (1976), rumba
- Gitano cubero (1975), cúmbia
- Melody (1976), música de Paul Goyman
- La niña de bronce (1940), sarsuela amb llibret d'Andrés de Prada, estrenada al teatre Nuevo de Barcelona [7]
- Pepa la guapa (1939), sarsuela amb llibret d'Andrés de Prada, estrenada al Teatre Principal Palacio de Barcelona
- Pica-pica (1973), polca
- Plegaria menorquina (1968), lletra d'Arcadi Gomila Pons
- Reverly (1973), música de Paul Goyman
- Rumbita (1973), lletra de Josep Vidal
- Saxoman (1972), per a lluïment de saxo, música de Paul Goyman
- Suspira mi trompeta (1974)
- Torito bravo, pasdoble
- Xoroi (1965), cançó amb lletra d'A. Gomila, enregistrada[disc 3]
- Vuelve a Menorca (1964), rock amb lletra d'A. Gomila
Sardanes[modifica]
- Amb els ulls al cel (1962), enregistrada[disc 1]
- Anella Mont Tàber (1963)
- Assumpteta (1961) [disc 1]
- Breda (1973) [disc 1]
- Les fonts de Barcelona, amb lletra de d'Emili Granier Barrera
- L'hereu Serrat (1962) [disc 1]
- Jo tornaré (1960), amb lletra de Francesc Pineda Verdaguer [disc 1]
- Lleidatana (1965), amb lletra de F. Pineda[disc 1]
- Llibres vells, lletra de M. Cabré
- El pollastret i la gallineta [disc 1]
- Primer aplec de Breda (1978) [disc 1]
- La sardana del cu-cut [disc 1]
- Sortint del niu (1964),[disc 1]
- La valiella (1960), amb lletra de F. Pineda
Enregistraments[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Disc LP i casset Cobla Municipal Ciutat de Barcelona. L'aplec de Breda. Sardanes de Salvador Codina i Cabra. Madrid: Columbia, 1979. Ref. DCS 15.142
- ↑ Casset Quatre Vents. [Havaneres]. Barcelona: ECB, 1997. Conté, amb obres d'altres autors, una peça de La Galeota.
- ↑ Disc senzill Sintes, Magda (veu); Solá, José (director). Xoroi. Madrid: Columbia, 1972. Ref. MO-1267
Notes i referències[modifica]
- ↑ Fugarolas, Jaume. «Salvador Codina, a la Viquibrèdia». [Consulta: 1r maig 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 Canals, E. «Recuerdo y estela del maestro Salvador Codina». La Vanguardia, 29-04-1979, pàg. 61.
- ↑ «Els músics de Breda, a la Viquibrèdia». Arxivat de l'original el 2014-06-06. [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «Estreno de la zarzuela "La galeota" en Barcelona». ABC, 13-08-1948, pàg. 17.
- ↑ «Obres de Salvador Codina a l'editorial Tritó». [Consulta: 1r maig 2014].
- ↑ «Salvador Codina, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1r juny 2014].
- ↑ «"La Niña de Bronce" [crítica]». La Vanguardia Española, 15-11-1940, pàg. 3.
Bibliografia[modifica]
- Coll, Jaume. Breda, històrica i actual. Barcelona: Montblanc, 1971 (Col·lecció de monografies locals. Sèrie B. Història, 3).