Salvador Martínez Surroca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMartínez Surroca
Salvador Martínez Surroca.jpg
Biografia
Naixement Salvador Martínez Surroca
8 de febrer de 1901
Cieza, Espanya
Mort 21 d'agost de 1974(1974-08-21) (als 57 anys)
Barcelona, Catalunya
Activitat
Ocupació Futbolista
Esport futbol
Posició a l'equip Defensa
Clubs professionals
Anys Equip
1920-1926 FC Barcelona
1926-1927 FC Lleida
1927-1928 CE Manresa
1929-1932 FC Tàrrega
Selecció nacional
Anys Equip
1923-1924[1] Catalunya Catalunya
Modifica les dades a Wikidata
text alternatiu
Salvador Martínez Surroca amb els seus alumnes del Talladell, a la dècada dels 40

Salvador Martínez Surroca (Cieza, 8 de febrer de 1901 - Barcelona, 21 d'agost de 1974[2]) fou un futbolista català de la dècada de 1920.

Trajectòria[modifica]

Nascut a la Regió de Múrcia, de jove es traslladà a Sant Just Desvern.[3] Fou un jugador de futbol que milità a diversos clubs catalans entre 1920 i 1932. La seva etapa més coneguda es correspon amb els seus anys al Futbol Club Barcelona, on hi jugà durant diverses temporades entre 1920 i 1926. En aquest equip coincidí amb el president Gamper i amb companys com ara Zamora, Samitier o Alcántara. L'existència a la plantilla del jugador Vicenç Martínez feu que, des de ben aviat, se'l conegués al món del futbol pel seu segon cognom, Surroca. Ocupà la demarcació de defensa, on hi destacà per la seva contundència, de la que donà sobrada mostra, per exemple, durant la final de la copa del rei de 1922.[4] L'esdeveniment tingué lloc al camp vigués de Coya on, durant la segona meitat, una topada del jugador del Real Union Patricio amb Surroca provocà un gran escàndol.[5] El partit es suspengué durant més de vint minuts, amb invasió de camp inclosa.[6] Finalment el Barça s'imposaria per un contundent 1-5. Al seu retorn a Barcelona l'equip fou rebut per la multitud amb celebracions sense precedents.[7]

El 1926 ingressà al FC Lleida[8][9] i el 1927 pel CE Manresa.[10] El 1929 Salvador Martínez Surroca guanyà una plaça com a mestre i recalà al poble del Talladell, a la província de Lleida.[11] Allà compaginà la seva tasca docent amb la pràctica del futbol amateur a l'equip del FC Tàrrega,[12] on jugà les temporades de 1929-30, 1930-31 i 1931-32. Durant aquesta darrera campanya aconseguí el campionat provincial de Lleida.[13]

Referències[modifica]

  1. Closa, Antoni; Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Editorial Jaume Rius, 1999. ISBN 8492294434. 
  2. Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. «El butlletí». Sant Just Desvern, Juny 2010, núm. 234.
  4. http://www.youtube.com/watch?v=bOy-reCKRJY
  5. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1921/12/27/pagina-10/33281133/pdf.html
  6. Hemeroteca del Mundo Deportivo
  7. Hemeroteca de la Vanguardia
  8. «Martinenc 1 - Lleyda 2». Mundo Deportivo, 18-10-1926.
  9. «El tema del día». Mundo Deportivo, 16-08-1926.
  10. «En el campo del Gracia». Mundo Deportivo, 22-08-1927.
  11. Francesc Rodríguez Bernal i Imma Castelló Berengué, El Passat del Talladell, El Talladell, 2011, p. 7
  12. «Segundo partido Tàrrega 2 - Cervera 1». Mundo Deportivo, 19-05-1929.
  13. Josep Maria Segarra i Malla, Història de Tàrrega III (segles XVIII-XX), Tàrrega, Ajuntament de Tàrrega, 2005, p.388.