Samuel Beatty
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1881  Owen Sound (Canadà) |
| Mort | 3 juliol 1970 (88 anys) Toronto (Canadà) |
| Sepultura | Cementiri Mount Pleasant, Toronto 43° 41′ 45″ N, 79° 23′ 05″ O / 43.6958°N,79.3847°O |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Toronto |
| Tesi acadèmica | Extensions of results concerning the derivatives of an algebraic function of a complex variable (en) (1915 ) |
| Director de tesi | John Charles Fields |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Membre de | Societat Matemàtica del Canadà (1945–) |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Muriel Kennett Wales, Norman Lane, David Carrithers Murdoch (en)  , Mary Jean Fisher (en) i Alfred Edward Johns (en) |
 | |
Samuel Beatty (Owen Sound, 21 d'agost de 1881 - Toronto, 3 de juliol de 1970) va ser un matemàtic canadenc.
Vida i Obra[modifica]
Beatty va estudiar a la universitat de Toronto, essent el primer doctorat en matemàtiques concedit al Canadà el 1915,[1] sota la direcció de John Charles Fields. Va ser tota la seva vida professor d'aquesta universitat fins que es va jubilar el 1952, havent estat degà de la facultat des del 1936. Després de jubilar-se, va ser canceller de la universitat en el període 1953-1959.[2]
El 1945 va ser un dels fundadors de la Societat Matemàtica del Canadà.[3] Tenia una memòria fenomenal per retenir els noms del seus alumnes i els seus mètodes pedagògics eren poc usuals.[4] La seva aportació a la millora de l'ensenyament de les matemàtiques al Canadà va ser molt important.
Beatty és recordat, sobre tot, per les seqüències de Beatty,[5] unes seqüències d'enters que ja havien estat observades per lord Rayleigh el 1877[6] i de les que ell en va descobrir propietats sorprenents el 1926.[7] Aquestes seqüències encara continuen sent objecte d'estudi en teoria de nombres.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Kimberling i Stolarsky, 2016, p. 267.
- ↑ Robinson, 1971, p. 489.
- ↑ Robinson, 1971, p. 490.
- ↑ Mendelsohn, 1986, p. x.
- ↑ Gardner, 1997, p. 21.
- ↑ Havil, 2016, p. 261.
- ↑ Simpson, 1991, p. 361.
- ↑ Technau, 2018, p. 1 i ss.
Bibliografia[modifica]
- Gardner, Martin. Penrose Tiles to Trapdoor Ciphers: And the Return of Dr Matrix (en anglès). Mathematical Association of America, 1997. ISBN 0-88385-521-6.
- Havil, Julian. The Irrationals (en anglès). Princeton University Press, 2016. ISBN 978-0-691-14342-2.
- Kimberling, Clark; Stolarsky, Kanneth B. «Slow Beatty Sequences, Devious Convergence, and Partitional Divergence» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 123, Num. 3, 2016, pàg. 267-273. DOI: 10.4169/amer.math.monthly.123.3.267. ISSN: 0002-9890.
- Mendelsohn, N.S. «The unusual teaching methods of Samuel Beattv» (en anglès). Congrés Annuel de la Socièté canadienne d'histoire et de philosophie des mathèmatiques, 1986.
- Robinson, G de B. «Samuel Beatty» (en anglès). Canadian Mathematical Bulletin, Vol. 14, Num. 4, 1971, pàg. 489-490. DOI: 10.4153/CMB-1971-086-. ISSN: 0008-4395.
- Simpson, R.J. «Disjoint covering systems of rational Beatty sequences» (en anglès). Discrete Mathematics, Vol. 92, Num. 1-3, 1991, pàg. 361-369. DOI: 10.1016/0012-365X(91)90293-B. ISSN: 0012-365X.
- Technau, Marc. On Beatty sets and some generalisations thereof (en anglès). Würzburg University Press, 2018. ISBN 978-3-95826-088-7.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Samuel Beatty» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)