Sanmao

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula personatgeSanmao
Tipus Manhua
personatge fictici
Creat per Zhang Leping
Data de creació 1935
Modifica les dades a Wikidata

Sanmao (xinès simplificat i tradicional: 三毛, pinyin: Sānmáo, literalment «tres pèls») és un personatge de còmic xinès creat per Zhang Leping el 1935.[1] És un dels personatges més longeus i coneguts del còmic xinès.[2] Representa un xiquet orfe que viu en la pobresa, i a les seues historietes es caracteritzaven les diferents situacions socials de la societat xinesa contemporània.[2] La pobresa del personatge es matisa a les adaptacions més recents.[2] El còmic més reeixit, l'hivern de Sanmao, va vendre més de 10 milions d'exemplars i tingué una adaptació cinematogràfica el 1949.[3][4] També és un dels 100 llibres que cal llegir segons el Ministeri d'Educació de la República Popular de la Xina.[4]

L'escriptora Chen Ping va posar-se el pseudònim Sanmao en el seu honor.[5] Així mateix, a l'actor Sammo Hung se l'anomena així per una suposada semblança amb el personatge.[5]

Vinyeta de Sanmao el 1948.

La sèrie comença a publicar-se el 1935, però seria interrompuda dos anys més tard per la invasió japonesa.[1] A partir d'aquell moment Zhang Leping treballaria fent propaganda de guerra per al bàndol xinès i no reprendria la serialització de Sanmao fins 1945.[1] Influït per les idees comunistes i desencantat del govern de la República de la Xina,[6] les historietes del segon període començaven amb Sanmao allistat a l'exèrcit del Guomindang, i més endavant evolucionarien a una temàtica més costumista.[1] Amb l'esclat de la Revolució Cultural el 1966, el seu autor és dels primers en ser assenyalats i el personatge deixa de publicar-se novament,[6] reprenent-se per tercera vegada a partir de la dècada del 1970,[1] sempre adaptat a la realitat del moment.[7]

El 2015, l'edició francesa de San Mao le petit vagabond, publicada per Xu Gefei, guanyà el premi Patrimoni del 42 Festival del Còmic d'Angulema: el fill de Leping agraí el guardó en nom de son pare, mort el 1992.[8] El 2018, la Fira del Llibre Infantil de Bolonya li atorgà el guardó especial Silent Book Contest a la millor publicació d'humor sense paraules:[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Cunningham, Maura Elizabeth. «A Chinese artist, a cartoon boy, and a former French Concession house « Historic Shanghai». Historic Shanghai. [Consulta: 3 novembre 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Sanmao, China's favorite son turns 70». Shanghai Daily, 28-07-2005. [Consulta: 3 novembre 2019].
  3. Handbook of Chinese Popular Culture p.205 ed. Dingbo Wu, Patrick D. Murphy
  4. 4,0 4,1 «Sanmao, the hero with a heart». China Daily, 07-10-2017. [Consulta: 4 novembre 2019].
  5. 5,0 5,1 Mo, Weimin; Wenju Shen «Sanmao, the Vagrant : Homeless Children of Yesterday and Today». Children's Literature In Education, 37, 3, setembre 2006, pàg. 267–285.
  6. 6,0 6,1 Cunningham, Maria Elizabeth. «Sanmao Saturday: Introducing Zhang Leping and His Sanmao the Orphan Comics», 30-08-2014. [Consulta: 4 novembre 2019].
  7. Cunningham, Maria Elizabeth. «Sanmao Learns from Lei Feng», 05-03-2013. [Consulta: 4 novembre 2019].
  8. «"San Mao, el pequeño vagabundo" gana premio en Francia» (en castellà). Pueblo en Línea, 28-02-2015 [Consulta: 20 novembre 2018].
  9. Li Wenrui. «Zhang Leping wins special honor of intl book contest» (en anglés). China Daily p. 1, 27-03-2018. [Consulta: 3 novembre 2018].