Ambròs de Milà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Ambròs)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSant Ambròs
AmbroseOfMilan.jpg
Mosaic que representa sant Ambròs a la basílica de Sant Ambròs de Milà
Bisbe, confessor; doctor de l'Església (1295, proclamat per Bonifaci VIII), doctor de Gràcia, pare llatí de l'Església
Naixement Ambrosius
337-340
Trèveris (Germània, avui Alemanya)
Mort 4 d'abril de 397
Milà (Imperi Romà d'Occident)
Sepultura Basílica de Sant Ambròs (Milà)
Ocupació escriptor, filòsof i teòleg
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Ortodòxia Oriental, Església Anglicana, Luteranisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Milà
Festivitat 7 de desembre (a les esglésies ortodoxes, 20 de desembre; a la luterana, 4 d'abril)
Fets destacables Teòleg; bisbe de Milà
Iconografia Robes de bisbe; un rusc o abelles; un assot
Patronatge Milà; apicultors, cerers i candelers
Cònjuge Maria dell'Incarnazione
Modifica dades a Wikidata

Ambròs de Milà o Ambrosius (Trèveris, Germània, 337-340 - Milà, 397) fou un bisbe de Milà. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Pintura de F. de Zurbarán, 1627 (Sevilla, Museo de Bellas Artes)
Esmalt sobre coure de Jacques I Laudin (1627-1695) (Reims, Musée Municipal de Châlons)

Va néixer probablement a Trèveris, a la província de Germània, de la qual el seu pare va ser prefecte, cap al 340. Mort el pare, va anar amb la mare a Roma i va estudiar lleis. Va exercir com a advocat a Milà i es va fer una bona reputació. El 370, més o menys, va ser nomenat prefecte de les províncies de Ligúria i Emília, la capital de les quals era Milà.

En aquell moment, la lluita entre catòlics i arrians estava en el punt culminant. Des de la mort d'Auxentius, bisbe de Milà, el 374, la qüestió de la seva successió era a l'ordre del dia i es demorava pel conflicte entre les dues tendències. Durant les negociacions entre els bàndols, un nen va cridar "Ambrosius episcopus"; aquesta frase es va rebre com un oracle i Ambròs va ser elegit bisbe per aclamació i per tots dos partits.

Ambròs no volia acceptar, però ho va haver de fer per mandat de l'emperador Valentinià I. Va ser consagrat al cap de vuit dies, perquè, en ser elegit, només era catecumen i es va haver de batejar. Després de ser elegit va donar totes les propietats de l'Església als pobres i va adoptar una forma de vida ascètica, mentre dirigia amb fermesa l'administració pública.

Dos anys després va escriure De Virginibus, dedicat a la seva germana Marcel·lina. En la controvèrsia amb els arrians es va decantar pels ortodoxos i, de fet, ja es va fer batejar per un bisbe catòlic ortodox. Va estudiar teologia amb Simplicià, un presbíter romà que després seria el seu successor. Posteriorment va escriure els tractats De Fide i De Spiritu Sancto.

El 377, Itàlia fou envaïda pels bàrbars i va haver de fugir a Il·líria i després va anar a Roma. Més endavant va tornar a Milà i va exercir com a polític per a la cort. Quan va morir Gracià, el 383, Magne Màxim va amenaçar Itàlia, i Justina, la mare del jove emperador Valentinià II, li va enviar com a ambaixador Ambròs, que va aconseguir parar-lo. El 387, Ambròs va anar a Trèveris en una missió semblant amb Màxim, però aquesta vegada el va ofendre i va haver de tornar a Itàlia.

Justina era arriana i es va enfrontar des del 380 amb Ambròs, ja que va nomenar un bisbe arrià per a Sirmium. El bisbe milanès va enviar a Sirmium un bisbe catòlic de nom Anemmius que fou consagrat i va tornar a Milà, on Justina va ordir alguns estratagemes contra ell, sense èxit. El 382, Pal·ladi i Secundià, dos bisbes arrians, van demanar a Gracià un concili general per decidir, però Ambròs va imposar un sínode d'Itàlia, Il·líria i la Gàl·lia (Concili d'Aquileia) que es va reunir a Aquileia sota la seva presidència i en el qual Pal·ladi i Secundià foren deposats. El 385 i 386, Justina i Ambròs van entrar en enfrontament obert. Justina exigia que els arrians poguessin fer servir almenys una església de Milà, però Ambròs va denegar la petició. Justina va intentar ocupar una església (la basílica) per la força, però no va reeixir. El poble es va aixecar. Els soldats imperials van dubtar d'atacar la basílica. La troballa de les relíquies d'uns sants i màrtirs desconeguts, Gervasi i Protasi, va aixecar l'esperit del poble, que era ridiculitzat pels arrians i per la cort. Finalment, els imperials van desistir. El mateix any, un rescripte imperial assegurava la tolerància a totes les sectes cristianes; la violació d'aquesta tolerància es considerava alta traïció, però no hi va haver cap intent contra Ambròs.

El 387 va morir Justina, i Valentinià es va declarar catòlic. Com que, l'any següent, Teodosi I el gran va guanyar Màxim (388), tot l'imperi va quedar sota domini de sobirans catòlics ortodoxos. Després de la matança de Tessalònica del 390, Ambròs va refusar a Teodosi l'entrada a Milà durant vuit mesos, i no li va aixecar el càstig fins que no va fer penitència pública.

Ambròs també es va oposar als Macedonis Apol·linars, als Novacians i als Jovinians. El 384 va refusar la petició de Symmacus i altres senadors de Roma per restaurar l'altar de la victòria.

Va viure la resta de la seva vida a Milà, menys un curt període el 392, durant la usurpació d'Eugeni, i es va dedicar als afers espirituals propis dels bisbes. Va morir el 4 d'abril del 397.

Obra i influència[modifica | modifica el codi]

Va deixar molts escrits. A més dels ja esmentats, cartes, sermons, oracions, comentaris, escriptures, tractats (sobre el celibat i el monaquisme), l'Hexameron (sobre la creació), De Officiis Ministrorum, De Mysteriis, De Sacramentis i De Poenitentia. L'himne Te Deum laudamus se li atribueix, però no li correspon. Va establir la forma de culte a les esglésies tal com va perdurar fins al segle viii, quan es parlava del ritu ambrosià com a Officium Ambrosianum i Missa Ambrosiana. Per a aquest ritu va compondre diversos cants, dels quals se'n conserven una quinzena, amb una mètrica adaptada a l'anomenat cant ambrosià, on el cor canta himnes, diferents dels habituals salms.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Venerat com a sant des de la seva mort, és el sant patró de Milà. Al segle XV, la República proclamada a Milà (1447-1450) es va dir República Ambrosiana. És tradició que el dia de la seva festivitat, 7 de desembre, s'inauguri la temporada del Teatro alla Scala, acte social de gran rellevància, al qual assisteix la flor i nata de la societat milanesa i italiana.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ambròs de Milà Modifica l'enllaç a Wikidata

Iconografia[modifica | modifica el codi]

Gonfanó de Milà (1565-66) on apareix sant Ambròs amb un assot, un dels seus atributs

Es representa vestit com un bisbe, amb casulla o capa, mitra i bàcul. Els seus atributs sónː un llibre (com a doctor de l'Església), un rusc d'abelles (símbol de l'eloqüència i referència a un fet miraculós esdevingut quan Ambròs era un infant, recollit per la Llegenda àuria), i un assot (que fa referència a la penitència que va imposar a l'emperador Teodosi i a la seva fermesa en defensa de l'ortodòxia davant dels heretges arrians).[1]

Sovint està representat al costat de sant Agustí, un altre doctor de l'Església.

Obresː

  • Mosaics de l'absis i de la capella de Sant Víctor "in ciel d'oro", a la basílica de Sant Ambròs de Milà.
  • Episodis de la vida de sant Ambròs al frontal d'altar d'or i argent de la basílica de Sant Ambròs. S. IX.
  • Pintures murals de l'església de Sant Pere de Sorpe (MNAC) Segle XII[2]
  • Pintures murals de la capella Mocchirolo (Pinacoteca di Brera, Milà). S. XIV [3]
  • Sant Agustí i santa Mònica escoltant un sermó de sant Ambròs, compartiment del Retaule de Sant Agustí (MNAC)
  • Sant Ambròs i sant Agustí, de Pedro Berruguete (Museu del Prado). Cap a 1490-1500[4]
  • Gonfanó de la ciutat de Milà (Museu d'Arts Decoratives de Milà). 1565-66[5]
  • Pintures sobre la vida de sant Ambròs, de Valdés Leal (Museu del Prado). 1673.[6]
  • Estàtua que presideix l'entrada principal del Castell Sforzesco de Milà (Torre de Filarete)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Milano, Arcidiocesi di. «Diocesi di Milano - www.chiesadimilano.it - www.incrocinews.it - Comunità Ambrosiana». www.to.chiesadimilano.it. [Consulta: 1 setembre 2016].
  2. «Pintures de Sorpe | Museu Nacional d'Art de Catalunya». museunacional.cat. [Consulta: 31 agost 2016].
  3. «Fitxa de l'obra al web de la Pinacoteca di Brera». [Consulta: 1 setembre 2016].
  4. «San Ambrosio y san Agustín - Colección - Museo Nacional del Prado». www.museodelprado.es. [Consulta: 31 agost 2016].
  5. «Il Gonfalone di Milano | Museo delle Arti Decorative». artidecorative.milanocastello.it. [Consulta: 1 setembre 2016].
  6. «Valdés Leal: La vida de San Ambrosio - Exposición - Museo Nacional del Prado». www.museodelprado.es. [Consulta: 31 agost 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.