Sant Cristòfol de Fogars

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Cristòfol de Fogars
Imatge
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Natural del Montseny Modifica el valor a Wikidata
Construcció1279 Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xiv, XVII
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaFogars de Montclús (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCtra. Sant Marçal, km 12,5, a 1 km. Fogars de Montclús (Vallès Occidental)
 41° 44′ 06″ N, 2° 27′ 14″ E / 41.73507°N,2.45384°E / 41.73507; 2.45384Coord.: 41° 44′ 06″ N, 2° 27′ 14″ E / 41.73507°N,2.45384°E / 41.73507; 2.45384
IPA
IdentificadorIPAC: 28761
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata

Sant Cristòfol de Fogars és una església romànica amb una nau i absis, situada al municipi de Fogars de Montclús i dins del Parc Natural del Montseny. La primera menció documentada és sobre la seva consagració el 1144; també surt citada el 1279 com a Felgars en el Rationes decimarum Hispaniae.[1] És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

De la primitiva església romànica queden només algunes restes de la portada de marbre col·locades com a muntants a la finestra de la sagristia puix que l'actual es va fer a la fi del segle XVI o inicis del segle xvii, amb una orientació transversal a la primitiva romànica. És un edifici de nau i absis, amb dues capelles laterals cobertes d'ogives, que li donen planta de creu. Li fa costat un esvelt campanar cobert amb una teulada piramidal. Té quatre obertures per a les campanes, una de les quals té dues finestres iguals. Totes les obertures són d'arc de mig punt. El cor està edificat sobre una volta en forma d'estrella senzilla.[2] Dins l'església es conserva la pila baptismal romànica tallada en un bloc granític sense decoració. Té forma acampanada i mesura 69,5 cm d'alçada per 94 cm de diàmetre exterior. La seva datació per l'estil similar a altres existents a Catalunya, se situa entre els segles IX i XIII.[1]

Història[modifica]

La parròquia de Sant Cristòfol de Fogars, antigament Falgars, és molt antiga i consta que el 144 es va consagrar una nova església. De l'antiga església solament queden restes que poden ésser del segle XII. En els primers anys del segle XVI es va reformar. La parròquia tenia 10 famílies el 1413 i 13 el 1421, motiu pel qual va ser una filial de Sant Martí de Mosqueroles entre 1452 i 1867.[1] El visitador, del 28 d'agost del 1508, constatà que l'església amenaçava ruïna. Per això es va fer una restauració.[2]

L'ampliació posterior amb dues capelles laterals amb volta de creueria que figuren un transsepte, correspon a finals del segle XVI.[1] Va ser també el 1639 quan es va capgirar l'estructura romànica i es va traslladar l'absis a la seva actual ubicació, deixant-lo com a una continuació de la nau i sense cap arc que el diferenciï. Les finestres exteriors no són romàniques.[1]

Actualment es troba en un bon estat de conservació. S'hi accedeix des de la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny, per un trencall a 200 m del punt quilomètric 12.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Cristòfol de Fogars
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica - Vallès Oriental i Occidental. Enciclopèdia Catalana, 1991. ISBN 84-7739--271-4 [Consulta: 19 juliol 2015]. , pàg.345-346
  2. 2,0 2,1 «Sant Cristòfol de Fogars». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2015].