Sant Feliu de Parlavà
L'església parroquial de Sant Feliu de Parlavà està situada al centre del municipi de Parlavà, al Baix Empordà.
Història
Va ser edificada entre els segles XII i XIII, però ja se'n té constància a l'any 1019 en l'acta de fundació de la canònica de la seu de Girona, on consta la donació feta pels comtes Ermessenda i Berenguer de la meitat de la parròquia de Sant Feliu a la comunitat.
L'any 1314 va ser comprada pel bisbe de Girona[1], Guillem de Vilamarí, fent-la dependre del castell de Rupià. Junt amb la d'Ultramort, formava part al segle XVII de la batllia de Rupià, pertanyent al bisbat.
Arquitectura
Consta d'una sola nau amb planta de creu llatina i coberta amb volta apuntada. L'absis, que s'obre a la nau per un simple plec, té una volta ametllada i al centre s'hi obra una finestra de doble esqueixada amb els dos vessants en gradació.
Al segle XIV s'hi van dur a terme unes obres de fortificació que van comportar l'enlairament de tots els murs del perímetre del temple fins a doblar-ne l'alçada original. En aquests murs hi estaquen unes espitlleres i un matacà. A l'angle sud-oest, per damunt de la cornisa, es conserva un carreu amb una creu grega inscrita dins d'un cercle.
Al segles XVI i XVII s'hi van afegir dues capelles i la sagristia, i al segle XIX el disgraciós campanar. Es pot observar la seva fisonomia primitiva a la façana oest, on hi ha una porta del 1742. Així, sobre la petita rosassa, es poen veure, paredades, dues arcades sobre pilastres que formaven part de l'antic campanar de cadireta.
En una col·lecció privada de Barcelona, es conserva una talla d'una Mare de Déu amb el Nen, del segle XII i procedent de l'església.
Referències
Bibliografia
- Asensi, Rosa Maria; Pladevall, Antoni (2000), Guies Catalunya Romànica, El Baix Empordà, Barcelona, Pòrtic. ISBN 84-730-66-375
- Buron, Vicenç. Esglésies romàniques catalanes: guia.. 2a ed.. Barcelona: Artestudi, 1980. ISBN 84-85180-24-0.
Vegeu també
