Sant Ferran d'Aragó

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasant Ferran d'Aragó
Affresco di San Ferdinando.jpg
Fresc a Santa Maria di Cubulteria
Biografia
Naixement 1030
Aragó
Mort 27 de juny de 1082
Alvignano (Campània, Itàlia)
Lloc d'enterrament San Sebastiano Martire (Alvignano) 
 Bisbe 

Activitat
Ocupació Sacerdot
bisbe, màrtir
Celebració Església Catòlica Romana
Beatificació Venerat des del segle XIV o XV
Canonització No ha estat canonitzat oficialment
Festivitat 27 de juny
Esdeveniment significatiu Sant inexistent, creat a partir d'una confusió amb Sant Ferran de Castella
Iconografia Com a bisbe
Patró de Alvigano, Dragoni
Modifica les dades a Wikidata

Sant Ferran d'Aragó és un sant llegendari, suposat bisbe de Caiazzo (Campània, Itàlia) al segle XI. En la realitat, no va existir i l'elaboració de la seva llegenda deu haver-se originat arran d'un error en la identificació d'unes relíquies de Sant Ferran III de Castella.

Llegenda[modifica]

Ferran d'Aragó hauria estat fill del rei Sanç III de Navarra, el Gran, comte d'Aragó, i d'Elvira, comtessa de Castella.[1] Ferran seguí la carrera eclesiàstica. Va arribar a Itàlia i es va retirar com a eremita als boscos de Caiazzo.

La seva fama de santedat va fer que els fidels l'escollissin com al seu bisbe, poc després del 1070, quan havia mort el bisbe Argisi. Trobant-se en pelegrinatge a Alvignano va emmalaltir i, després de tres dies, va morir. Va ser sebollit a l'església de Santa Maria di Cubulteria i avui les seves relíquies són a la de San Sebastiano, a Alvignano.

Historicitat i origen de la llegenda[modifica]

A banda que cap dels infants reials de les cases regnants a Navarra, Aragó i altres regnes hispànics durant el segle xi poden ajustar-se a la llegenda, el suposat Ferran d'Aragó tampoc no encaixa a l'elenc de bisbes de Caiazzo dels segles X i XI. Els bisbes documentats són: Urso (ca. 967), Esteve (979 - 1021), Constantí (1088 - 1100), Estaci (1133 - 1154-59) i Guillem (1168-69 - 1180).

El Ferran de sang reial, provinent d'Espanya, coincideix, però, amb Sant Ferran III de Castella, que era venerat a Caiazzo i de qui n'havien arribat algunes relíquies. Això va fer néixer una llegenda popular que va confondre les dades i va donar lloc a una tradició local que va acabar arrelant i va traslladar-se al santoral. És un cas, habitual en l'època, de desdoblament d'un sant.

Bibliografia[modifica]

  • San Ferdinando d'Aragona: Vescovo di Caiazzo e protettore delle terre di Alvignano e di Dragoni. A cura di Angelo Marcucci e Remo Pagliaro, Angelo 1982)

Notes[modifica]

  1. Sanç el Major de Navarra va tenir cinc fills, i un d'ells va anomenar-se Ferran, però va succeir-lo com a rei de Castella i Lleó, i cap dels altres fills es va dedicar a la carrera eclesiàstica. Cap de les seves dues esposes va dir-se Elvira.

Enllaços externs[modifica]