Sant Lliser de Virós

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Lliser de Virós
Imatge
Dades
TipusEsglésia i edifici històric Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle xi
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Altitud1.380 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaAlins (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBuiro
 42° 31′ 40″ N, 1° 16′ 46″ E / 42.527822°N,1.279363°E / 42.527822; 1.279363Coord.: 42° 31′ 40″ N, 1° 16′ 46″ E / 42.527822°N,1.279363°E / 42.527822; 1.279363
Bé Cultural d'Interès Local
Data30 octubre 2001
Identificador21023
Activitat
CategoriaCapella de Sant Julià d'Ainet de Besan
DiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Sobirà
FestivitatSantes Creus

Sant Lliser, o Lleïr, de Virós és una ermita romànica de l'antic poble de Virós, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, a la Vall Ferrera. Es troba a més d'un quilòmetre i mig en línia recta (uns 3 per la carretera del Bosc de Virós) al sud-est del poble d'Araós, al costat nord-oest de les Bordes de Virós.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un espai rectangular, sense absis ni capçalera, amb dues finestres d'una sola esqueixada, una al mur de llevant (paredada) i una altra al mur sud. A ponent trobem una finestra, d'una sola esqueixada, i la porta que per dintre presenta una llinda de fusta mentre a l'exterior mostra un arc aplanat i ultrapassat. En la restauració de 1985 es reconstruí la coberta, d'embigat de fusta i el senzill campanar d'espadanya d'un sol ull. L'aparell és de reble de peces de pedra llosenca lligades amb fang, a l'arc i bancals de la porta, les peces són travades amb morter de calç. La senzilla estructura d'aquest edifici no dóna arguments per a la seva datació, però podria esser anterior al segle xi.[1]

Història[modifica]

El lloc de Virós apareix ben documentat durant tota l'edat mitjana. S'esmenta com a parròquia de la vall de Tírvia a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. El 1083 i al 1126 apareix documentat l'alou de Virós. De fet, són notícies esparses que no fan esment a una advocació concreta, ni tan sols de l'església. Sembla que Sant Lliser de Virós fou un capellà de l'església d'Araós. Abandonada, l'any 1985-86 fou restaurada per l'Associació del Patrimoni de la Vall Ferrera.[1]

Es troba a l' indret de les bordes de Virós, a uns 3km del poble d'Araós, per la carretera que puja de Virós.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Sant Lliser de Virós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Lliser de Virós
  • Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Sant Lliser (o Lleïr) de Virós». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9. 
  • Pladevall, Antoni; Castilló, Arcadi. «Alins de Vallferrera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.