Sant Lliser de Virós

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Sant Lliser de Virós
Sant Lliser de Virós.JPG
Dades
Tipus església
Característica
Estil arquitectònic Romànic
Construcció segle XI
Altitud 1.380 msnm
Ubicació geogràfica
Pallars Sobirà
Alins
Localització Buiro
42° 31′ 57″ N, 1° 18′ 15″ E / 42.53244167°N,1.30405556°E / 42.53244167; 1.30405556Coord.: 42° 31′ 57″ N, 1° 18′ 15″ E / 42.53244167°N,1.30405556°E / 42.53244167; 1.30405556
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 21023
Activitat
Categoria Capella de Sant Julià d'Ainet de Besan
Diòcesi Urgell, arxiprestat del Pallars Sobirà
Festivitat Santes Creus
Modifica les dades a Wikidata

Sant Lliser, o Lleïr, de Virós és una ermita romànica de l'antic poble de Virós, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, a la Vall Ferrera. Es troba a més d'un quilòmetre i mig en línia recta (uns 3 per la carretera del Bosc de Virós) al sud-est del poble d'Araós, al costat nord-oest de les Bordes de Virós.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un espai rectangular, sense absis ni capçalera, amb dues finestres d'una sola esqueixada, una al mur de llevant (paredada) i una altra al mur sud. A ponent trobem una finestra, d'una sola esqueixada, i la porta que per dintre presenta una llinda de fusta mentre a l'exterior mostra un arc aplanat i ultrapassat. En la restauració de 1985 es reconstruí la coberta, d'embigat de fusta i el senzill campanar d'espadanya d'un sol ull. L'aparell és de reble de peces de pedra llosenca lligades amb fang, a l'arc i bancals de la porta, les peces són travades amb morter de calç. La senzilla estructura d'aquest edifici no dóna arguments per a la seva datació, però podria esser anterior al segle XI.[1]

Història[modifica]

EL lloc de Virós apareix ben documentat durant tota l'edat mitjana. S'esmenta com a parròquia de la vall de Tírvia a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. El 1083 i al 1126 apareix documentat l'alou de Virós. De fet, són notícies esparses que no fan esment a una advocació concreta, ni tan sols de l'església. Sembla que Sant Lliser de Virós fou un capellà de l'església d'Araós. Abandonada, l'any 1985-86 fou restaurada per l'Associació del Patrimoni de la Vall Ferrera.[1]

Es troba a l' indret de les bordes de Virós, a uns 3km del poble d'Araós, per la carretera que puja de Virós.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Sant Lliser de Virós». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 setembre 2017].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Lliser de Virós Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Sant Lliser (o Lleïr) de Virós». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9. 
  • Pladevall, Antoni; Castilló, Arcadi. «Alins de Vallferrera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.