Araós

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaAraós
entitat municipal descentralitzada i entitat singular de població

Localització
Localització de l'EMD d'Araós respecte d'Alins.svg
42° 32′ 15″ N, 1° 15′ 40″ E / 42.53743333°N,1.26112222°E / 42.53743333; 1.26112222
estat sobiràEspanya
comunitat autònomaCatalunya
vegueriaAlt Pirineu i Aran
comarca de CatalunyaPallars Sobirà
municipi de CatalunyaAlins
Població
Total 42 hab. (2010)
Geografia
Altitud 1.225,5 m
Història
Festa major
Indicatius
Codi postal 25573
Modifica dades a Wikidata

Araós és un poble de la comarca del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.

Fins al 1927 constituïa un municipi independent, que en aquella data s'agregà al d'Alins, juntament amb Ainet de Besan i Àreu. Actualment és una entitat municipal descentralitzada constituïda en data desconeguda, però, probablement durant la dècada dels cinquanta del segle XX.

El poble té l'església parroquial de Sant Esteve, romànica, la capella del Sant Crist, al cementiri de la població, i les restes de l'església romànica de Sant Francesc d'Araós.

Pertanyia a Araós l'antic poble de Virós, ara despoblat, reconvertit en bordes.

Etimologia[modifica]

Explica Joan Coromines[1] que el d'Araós és dels topònims més controvertits dels Pallars. Rebutja les hipòtesis de Menéndez Pidal (araotz, pla fred) i de Meyer Lübke (aranotz, vall freda), per postular un possible híbric cèltic i basc: ara (conreu o camp conreat) i otz (fred): camps freds, segons una moderna interpretació del topònim.

Geografia[modifica]

El territori ocupa l'extrem sud-occidental del municipi d'Alins i és el primer poble a l'entrada de la Vall Ferrera. La seva superfície abraça uns 13,4 km². Al nord limita amb el terme municipal de Vall de Cardós, a l'est amb l'EMD d'Ainet de Besan, al sud amb els termes de Farrera i Tírvia i a l'oest també limita amb Tírvia.

El poble d'Araós[modifica]

És un petit nucli compacte, esglaonat en un coster al voltant de l'església de Sant Esteve, romànica tardana, havia tingut castell (la Força d'Araós) al capdamunt d'un turonet situat a ponent del poble, prop de la capella de Sant Francesc, ara en ruïnes, edifici que conserva elements d'època preromànica, com un arc de ferradura.

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Aleixó
  • Casa Busquesa
  • Casa Cardosenc
  • Casa Castís
  • Casa Cerdà
  • Casa Dolors
  • Casa Fortaner
  • Casa Gavatxó
  • Casa Jepó
  • Casa Melcior
  • Casa Millet
  • Casa Mundó
  • Casa Oliaire
  • Casa Pansot
  • Casa Peguera
  • Casa Peiró
  • Casa Peri
  • Casa Peric
  • Casa Poblador
  • Casa Priscolà
  • La Rectoria
  • Casa Sança
  • Casa Teixidor
  • Casa Xeranga

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Arahos declara 1 foc eclesiàstic i 5 de laics,[3] uns 30 habitants.

Edat contemporània[modifica]

Arahós o Araós té un article en el Diccionario geográfico...[4] de Pascual Madoz. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la vora del riu Alins, a la Vall Ferrera. És en un petit pla envoltat de muntanyes molt altes, i la combaten els vents de l'est i de l'oest. El clima hi és molt fred per la perennitat de la neu a les muntanyes, tot i que és bastant sa; s'hi pateixen refredats, pulmonies i galteres, anomenades goll en el país. En aquell moment la vila tenia 11 cases i l'església parroquial de Sant Esteve, protomàrtir, amb rector proveït, segons els mesos, pel rei o el bisbe, i un beneficiat de sang (fill de la parròquia). En el terme hi ha dues capelles, una dedicada a sant Francesc i l'altra a sant Lliser (Licerio). Descriu el terme com a muntanyós i aspre, amb terres fluixes que, malgrat l'abundor d'aigua, no es poden regar. Hi ha prop del poble una font de gust fort i ferruginós. Hi passa el camí ral, en bon estat, que a partir d'Alins es divideix en dos: un per anar a França pel port d'Àreu, i l'altre cap a Andorra per Tor. Diu Madoz que hi ha les restes d'un castell, denominat la Forza, que va deixar d'existir i la guarnició fou traslladada a Alins. Al terme es produïa sègol, patates, llegums i hortalisses, pomes, prunes i altres fruites. S'hi criaven vaques, ovelles, mules, cavalls, cabres i porcs, i la cacera era de perdius i llebres; s'hi pescaven truites. La producció de carbó i la cria de bestiar per a llana generaven comerç cap a la resta del país i cap a França. Formaven la població 10 veïns (caps de casa) i 50 ànimes (habitants).

En el cens del 1857[5] Aynet de Bestan, que comprèn Araós, apareix amb 395 habitants i 75 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Arahós, 138 habitants i 30 cèdules, i Aynet de Bestan, 257 i 45.

L'Entitat Municipal Descentralitzada[modifica]

L'Entitat Municipal Descentralitzada d'Araós va ser creada en una data indeterminada temps enrere. Durant la dictadura del General Franco i els anys immediatament posteriors, fou una entidad local menor o pedania, regida per un alcalde pedani.

Com està previst en la legislació municipal vigent en l'actualitat, els pobles constituïts en Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) elegeixen, alhora que l'alcalde i regidors del seu municipi, un president d'EMD. En el cas d'Araós, aquesta figura ha estat coberta fins ara per:

  • Josep Poch i Carmaniu (1979 - 1991)
  • Josep Pallé i Ripoll (1991 - 1995)
  • Maria Dolors Martín Luzón (1995 - 1999)
  • Josep Poch i Carmaniu (1999 - 2003)
  • Maria Dolors Martín i Luzón (2003 - 2007)
  • Josep Maria Poch i Ticó (2007 - actualitat)

Demografia[modifica]

L'entitat municipal descentralitzada d'Araós està formada pels nuclis d'Araós, que aglutina el major nombre d'habitants, i per les bordes de Virós, antic poble.

Evolució demogràfica
17871857197019811990199119941995199620012003200520062007200820092010
122138903637545449343239293029313742

Recursos naturals[modifica]

Els recursos naturals d'aquesta EMD els formen el Bosc de Virós, de 691 hectàrees, i el Bosc d'Escobet, de 559 hectàrees. Aquestes forests són béns comunals i estan formats bàsicament per pi negre i pi roig. Això permet l'explotació de fusta, que constitueix un dels principals recursos econòmics de l'entitat.

Llocs d'interès[modifica]

Festes locals populars[modifica]

  • Dia dedicat a Sant Esteve, el 26 de desembre.
  • Festa Major d'estiu, primer dissabte de setembre.

Referències[modifica]

  1. Coromines 1994.
  2. Montaña 2004.
  3. Lo vicari; Bernadí Bruguera, Esteve Gassia, Bernat Peric, Guillem de Marc i Jaume Portella. Iglésias 1981, p. 104.
  4. Madoz 1848.
  5. Nomenclàtor 1858.

Bibliografia[modifica]

  • Comisión de Estadística General del Reino. Nomenclátor de los pueblos de España. Madrid: Imprenta Nacional, 1858. ISBN No en té. 
  • Coromines, Joan. «Araós» i «Àreu». A: Onomasticon cataloniae. II A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Pladevall, Antoni; Castilló, Arcadi. «Alins de Vallferrera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Tort i Donada, Joan. Les entitats municipals descentralitzades a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1993. ISBN 84-393-2330-1. 

Enllaços externs[modifica]