Vall Ferrera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaVall Ferrera
Tor al municipi d'Alins.jpg
Poble de Tor, a la Vall Ferrera
Tipologia vall
Ubicació
País Catalunya Catalunya
Comarca Pallars Sobirà, Alt Pirineu i Aran
Municipi Alins  42° 31′ 16″ N, 1° 14′ 14″ E / 42.52112778°N,1.23714167°E / 42.52112778; 1.23714167
Característiques
Altitud mínima 820 m
Altitud màxima 3.131 m
Creua La Força d'Àreu, Àreu, Alins, Norís, Tor, Ainet de Besan, Besan i Araós
Conca hidrogràfica Segre

Modifica dades a Wikidata

La Vall Ferrera (també escrit antigament Vallferrera o fins i tot Vallfarrera) és una vall que constitueix una de les unitats que formen la subcomarca de les Valls de Tírvia. Comprèn el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà (Catalunya).

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Es coneix des d'antic l'explotació del ferro, en aquesta vall. Des de l'alta edat mitjana està documentada l'existència de fargues a la vall, que en les millors èpoques arribaren a ser tres a Alins i d'altres a Ainet de Besan i a Àreu. Totes cessaren les activitats i foren abandonades a darreries del segle XIX, però hi ha notícies del 1874 segons les quals les cinc fargues que hi havia en aquell moment produïen 360 tones de ferro cada any. L'extracció del mineral, l'elaboració del ferro i l'obtenció del carbó necessari proporcionava feina a unes 600 persones i es dedicaven unes 700 cavalleries per al transport del metall cap a la resta de Catalunya i l'Aragó.

Hi ha afloraments superficials de mineral de ferro en diversos llocs de la vall (com Buiro, Virós, etc.) i diverses fonts ferruginoses. El nom de Vall Ferrera està documentat ja des del segle XI[1]

Descripció de la vall[modifica | modifica el codi]

Vertebren la vall la conca principal de la Noguera de Vallferrera i i la seva subsidiària, la Noguera de Tor. Tot el conjunt és afluent de la Noguera de Cardós just al capdavall de la vall, de manera que es pot considerar que el riu sencer és dins de la vall de la qual pren el nom. La Vall Ferrera deixa la Vall d'Andorra a l'est. És una vall d'elevada extensió, de pes en la història medieval del país, d'un gran valor paisatgístic i atractiu turístic. Té una ampla capçalera que acull moltes rutes excursionistes, atès que l'envolten cims com la Pica d'Estats, el Pic de Sotllo i el Monteixo, per citar aquells més concorreguts. Inclou la vila d'Alins, capital històrica de la vall i encara avui dia cap de municipi, i dels pobles d'Àreu, amb el seu veïnat de la Força d'Àreu més al nord, Norís, Tor, Ainet de Besan, Besan i Araós, seguint-los en ordre descendent segons el curs del riu, a més dels despoblats, de Buiro i Virós.

En l'aspecte geològic hi dominen els esquistos amb alguns afloraments de calcària. La vall presenta un rang d'altitud considerable des dels 820 metres del fons de la vall fins als 3131 m de la Pica, per la qual cosa hi ha diversos estatges de vegetació dominats per pinedes de pi roig en l'estatge muntà, pinedes de pi negre en l'estatge subalpí i prats en l'estatge alpí.[2]

El romànic a la Vall Ferrera[modifica | modifica el codi]

La Vall Ferrera, com les veïnes Vall d'Àneu i Vall de Boí, conserva un nombre molt notable d'elements medievals, pertanyents a l'art romànic. Hi destaquen els següents:

  • Castells i torres:
  • Esglésies:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pladevall 1984.
  2. Farreny 2012.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]