Besan

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBesan

Localització
Localització de l'EMD d'Ainet de Besan respecte d'Alins.svg
42° 32′ 36″ N, 1° 16′ 27″ E / 42.54341111°N,1.27414167°E / 42.54341111; 1.27414167
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Població
Total 5 hab. (2010)
Geografia
Altitud 1.254 m
Indicatius
Codi postal 25573
Modifica dades a Wikidata

Besan és un poble del terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat a 1160 metres d'altitud, al nord-oest del poble d'Ainet de Besan; es troba a la dreta del Barranc de Besan, just al nord d'on aflueixen en aquest curs d'aigua els barranquets que davallen del Solà de Besan, que es troba al nord-oest i nord del poble. És a ponent del Roc-roi.

El 1533 hi consta un sol foc (llar, casa), però en els moments més esplendorosos, entre els segles XVIII i XIX, arribà a 8 cases, més la rectoria, que són els que corresponen als noms de casa conservats. El 2010 mantenia 5 habitants censats (tornant, així, als del 1533), tot i que des del 1967 es trobava deshabitat. El 2011 es troba ja del tot despoblat.[1]

Juntament amb el nucli d'Ainet de Besan, formava part, fins al 1992, de l'entitat municipal descentralitzada homònima.

El poble té l'església parroquial de Santa Maria, romànica, a més de les restes de la capella, també romànica, de Sant Miquel, una mica distant al sud del poble.

Etimologia[modifica]

Segons Joan Coromines,[2] Besan és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format per dos ètims: besa (bosc) i ande (sufix adjectivitzador). Boscúria podria ser la interpretació del nom d'aquest poble.

Geografia[modifica]

El poble de Besan[modifica]

Besan era un poble petit, però molt característic, amb les balconades de fusta que decoraven les façanes de les cases. Les cases formaven un nucli allargassat i poc compacte, amb un únic carrer central i l'església de Santa Maria al lloc més baix, a l'extrem sud-occidental del poble.

Les cases del poble[3][modifica]

  • Casa Arnau
  • Casa Cisco
  • Casa Felip
  • Casa Felip de la Borda
  • Casa Joanet
  • Casa Negueves
  • Casa Noguer
  • La Rectoria
  • Casa Sorolla

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Besant declara un sol foc, laic,[4] uns 5 habitants.

Edat contemporània[modifica]

Besan té un article en el Diccionario geográfico...[5] de Pascual Madoz. Hi diu que és una localitat que forma ajuntament amb Alins de Vallferrera. Està situada en un petit pla, totalment envoltada d'altes muntanyes. El clima és molt fred, i està ventilat pels vents del nord i del sud; s'hi pateixen reumes crònics. En aquell moment la vila tenia 3 cases, una font petita i l'església de Santa Maria, annexa de la d'Ainet de Vallferrera. Hi ha en el terme diverses fonts, fortes i ferruginoses. Descriu el terme com a pla en part i muntanyós en altra part, amb terres pedregoses i de mala mitjana. S'hi produïa blat, sègol, ordi, patates, llegums, una mica de fruita, hortalisses i herbes de pastura. S'hi crien vaques, ovelles i cabres, i s'hi recrien mules. La cacera era de perdius, llebres, conills i isards, i pesca de truites i d'anguiles molt exquisides. La recria de mules comportava un comerç notable. La població estava comptabilitzada amb la d'Ainet de Besan.

L'entidad local menor de Besan fou suprimida per Decret el 19 de desembre del 1958.[6]

Referències[modifica]

  1. Romaní, Daniel «Pobles despoblats». Diari Ara [Barcelona], 13-10-2011, p.30-31 [Consulta: 13 octubre 2011].
  2. Coromines 1994.
  3. Montaña 2004.
  4. Esteve Poco. Iglésias 1981, p. 105.
  5. Madoz 1848.
  6. Boletín Oficial del Estado

Bibliografia[modifica]

  • Barbal, Maria. «Besan». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6. 
  • Coromines, Joan. «Besan». A: Onomasticon cataloniae. II A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1994. ISBN 84-7256-889-X. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Pladevall, Antoni; Castilló, Arcadi. «Estaon». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]