Vés al contingut

Sant Llogari de Castellet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Sant Llogari de Castellet
Imatge
Sant Llogari de Castellet, des del nord-oest
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióPopular
Característiques
Estat d'úsSencera, però abandonada
Estil arquitectònicRomànica
Altitud565 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCastellterçol (Moianès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLa Sala de Sant Llogari
Map
 41° 46′ N, 2° 03′ E / 41.76°N,2.05°E / 41.76; 2.05
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC28679 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
CategoriaAntiga sufragània de Sant Martí de Granera
DiòcesiVic, arxiprestat del Moianès
FestivitatSant Llogari
Vista de l'església des de llevant

Sant Llogari de Castellet, o de la Sala, és una església romànica del terme municipal de Castellterçol, a la comarca del Moianès.[1] És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[2] L'advocació de l'església és de sant Leodegari d'Autun.

Està situada a l'extrem occidental del terme, a prop del lloc on es toquen els terme des Castellcir, Castellterçol i Monistrol de Calders. És a l'esquerra de la riera de Sant Joan, en el tram on aquesta riera s'anomena de la Sala. Té al seu costat meridional i de ponent la masia de la Sala de Sant Llogari; estan emplaçades, església i masia, dalt d'un penya-segat, o cinglera, damunt de la riera en un lloc on aquesta fa un tancat meandre. A llevant de la masia i de l'església de Sant Llogari es troba un pla bastant ample, el Pla de Sant Llogari, que fan molt vistós el conjunt de la Sala.[3]

Consta des de l'any 939 com a depenent de Santa Maria de Moià. El lloc és esmentant en un acte autèntic de l'arxiu del bisbat de Vic del 1259.[4] El segle xiv fou traspassada a Sant Fruitós de Castellterçol i el 1550 passà com a sufragània de Sant Martí de Granera, per permuta amb Sant Julià d'Úixols.

Pertanyien a la seva jurisdicció eclesiàstica les masies de la Sala de Sant Llogari, al costat de la qual es troba, dues de la Vall de Marfà, terme actual de Castellcir (la Closella i Pujalt) i les del Pedrós, Vilanova i Vila-rúbia. Antigament n'havia tingut més, però són actualment desaparegudes, com Ca la Rosa, Cal Sec i l'Olleret. Inicialment era un temple d'una nau amb absis únic. Es conserva l'absis sencer, que cau a plom des de dalt d'una cinglera, i els murs de la nau. Ara bé, reformes dels segles XVI i XVII en desfiguraren la primitiva fàbrica romànica.

Bibliografia

[modifica]
  • Manuel Anglada i Bayés & Antoni Pladevall i Font. «Sant Llogari de Castellet (o de la Sala)», Catalunya romànica. XVIII El Vallès Occidental. El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, ISBN 84-7739-271-4
  • Josep Maria Gavín i Barceló. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín i Editorial Pòrtic, 1990 (Inventari d'esglésies, 23). ISBN 84-7306-410-0
  • Alexandre Mazcuñan i Boix & Antoni Pladevall i Font, «Sant Llogari de Castellet (o de la Sala)», Catalunya romànica. XI El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1984. ISBN 84-85194-57-8.

Referències

[modifica]
  1. «Sant Llogari de Castellet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Sant Llogari de la Sala». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 agost 2017].
  3. Mapa: «Sant Llogari de Castellet» a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  4. Antoni Pladevall, «L'antiga parròquia de Sant Llogari de Castellet» Miscel·lània Pau Vila: biografia, bibliografia, treballs d'homenatge Barcelona, Societat Catalana de Geografia,Institut d'Estudis Catalans, 1975, pàgina 340, ISBN 9788485135073