Sant Mateu de Vilanna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Sant Mateu de Vilanna
Sant Mateu, Vilanna.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXVII
Característiques
Estil arquitectònicBarroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaGironès
MunicipiBescanó Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVilanna, prop de la ctra. Bescanó-Anglès
 41° 58′ 33″ N, 2° 42′ 12″ E / 41.97591°N,2.7033°E / 41.97591; 2.7033
Bé Cultural d'Interès Local
Data11 desembre 1986
Identificador20789
Activitat
Diòcesibisbat de Girona Modifica el valor a Wikidata  (parròquia de Sant Mateu de Vilanna) Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Sant Mateu de Vilanna 1.jpg

Sant Mateu de Vilanna és un monument del municipi de Bescanó (Gironès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Edifici d'una nau amb creuer, capelles laterals i capçalera carrada. La nau, els braços de creuer i l'absis són coberts amb volta de canó i les dues capelles i la intersecció de les naus amb arcs de creueria. L'accés és lateral i la porta, amb data de 1678 està precedida per un porxo a dues vessants d'encavallada de fusta sostinguda per una columna de pedra. El campanar, de planta quadrada, té dues parelles d'arcs per banda i coberta piramidal. El parament, a l'interior i a l'exterior, és arrebossat i es troba en mal estat.[1]

Les primeres notícies documentals daten del 899 quan la parròquia era possessió del monestir d'Amer. El 1319 Guillem Castell pren homenatge pels delmes d'aquesta a favor del bisbe de Girona. També es té constància de la venda de la jurisdicció pel rei don Joan a Bernat Arc. El temple actual data, però, del segle XVII i possiblement fou acabat l'any 1678, com indica la llinda de la porta.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Mateu de Vilanna
  1. 1,0 1,1 «Sant Mateu de Vilanna». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 novembre 2012].