Sant Pere de Lleida
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Construcció | segle xviii | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | ||||||
| Altitud | 149 m | ||||||
| Ubicació geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Lleida (Segrià) | ||||||
| Lloc | Pl. Sant Francesc | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 14288 | ||||||
| |||||||
Sant Pere de Lleida és una església de Lleida protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]Església de planta rectangular amb una nau central coberta amb voltes de canó amb llunetes i dues naus laterals de molt reduïda amplada que acaben en dues petites capelles. La nau central està presidida per l'altar, amb una escultura de Sant Pere i un mural a la capçalera que representa el martiri d'aquest Sant, realitzat per J. Serrasanta el 1954. El cor, situat en la part superior, és perimetral i s'estén per les naus laterals. A l'exterior, l'element més destacable és la portalada barroca (1749) provinent de l'avui desaparegut Convent de l'Ensenyança. Té columnes salomòniques i a la clau de l'arc de la portada hi ha l'escut del bisbe Gregori Galindo, fundador del col·legi l'Ensenyança, juntament amb la Creu i els símbols de la Passió. Una imatge de la Immaculada, col·locada després de la reconstrucció del temple, presideix la portada. A la façana lateral i dintre d'un nínxol trobem la Mare de Déu de l'Arcada, realitzada pel mestre Soriano-Montagut (1893-1979).[1]
Història
[modifica]L'Església de Sant Pere era el temple de l'antic Convent de Sant Francesc, construït a partir de 1731. I es va posar al culte l’any 1777. Després de l'exclaustració de 1835, el conjunt conventual va deixar de tenir funció religiosa i va ser destinat a diversos usos institucionals i administratius. Inicialment va acollir la seu de la Diputació Provincial i, posteriorment, va tornar a funcionar com a temple fins a 1845. A partir d’aquest any, l’edifici va ser utilitzat com a caserna de la Policia Nacional i, successivament, com a seu del Govern Civil, delegació d’Hisenda i magatzem de la Tabacalera. Finalment, l’any 1893, l’edifici va recuperar la seva funció litúrgica original.[2]
Durant la Guerra Civil va quedar molt malmesa i va ser reconstruïda l'any 1945. La portalada barroca, provinent de l'antic Convent de l'Ensenyança, va ser col·locada aquí l'any 1943 per "Regiones Devastadas", organisme que també va reconstruir l'altar que va ser portat des del Roser el 1893.[1]
La reconstrucció de l’església després de la Guerra Civil, es va dur a terme sota la direcció de Francisco Clavera, en el marc de les actuacions impulsades per “Regiones Devastadas”.[2]
La portada barroca de l’Ensenyança (origen i trajectòria)
[modifica]La portada barroca que actualment presideix la façana de l’església de Sant Pere de Lleida va ser construïda l’any 1749 per al convent de l’Ensenyança, situat a la plaça de l’Ereta. La seva presència actual a Sant Pere és el resultat de diversos trasllats al llarg del temps.[3]
Trasllats portada de l’Ensenyança
[modifica]La portada barroca va ser construïda, com s’esmenta anteriorment, l’any 1749 com accés monumental al convent de l’Ensenyança. L’obra s’inscriu dins el barroc català del segle XVIII i respon a una tipologia habitual en edificis religiosos del període.[4]
Després de l’exclaustració del convent mercedari del carrer Sant Antoni l’any 1835, i en el marc de la reorganització dels espais religiosos de la ciutat, la portada va ser traslladada i reutilitzada al convent de l’Ensenyança, on va romandre durant el segle XIX i les primeres dècades del segle XX. Durant els bombardejos de 1983, el convent de l’Ensenyança va quedar greument afectat, però la portada no va ser malmesa.[4]
Incorporació a l’església de Sant Pere
[modifica]Després de la destrucció del convent de l’Ensenyança, la portada barroca es va conservar poder conservar en un òptim estat. En el context de la reconstrucció de la postguerra, l’organisme franquista “Regiones Devastadas” en va promoure el trasllat i, l’any 1948, la va instal·lar a definitivament a la façana de l'església de Sant Pere, antiga església del convent franciscà. Des d’aleshores, la portada forma part de l’edifici, tot i no haver estat concebuda originàriament per a aquest temple.[5]
Referències
[modifica]
- 1 2 «Sant Pere de Lleida». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2017].
- 1 2 Company, Ximo; Carmen Berlabé. Guia de Lleida: una gran ciutat tota per descobrir. lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2016. ISBN 9788484097938.
- ↑ Velasco, Albert; Carme Berlabé. «Violència i estralls contra el patrimoni artístic lleidatà durant la guerra civil espanyola». A: La guerra civil al terriori Lleida, Tarragona i Girona. ed. Dueñas, O. i J.L.l. Martín. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2017, p. 188.
- 1 2 Clavera Armenteros, Francisco. La Portada barroca de la Enseñanza (en castellà). Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 1945. ISBN OCLC : (OCoLC)807039280.
- ↑ Jm. «QUINA LA FEM?: [1894 Els Mercedaris de Lleida i la peregrinació de la portalada barroca]», 20181009. [Consulta: 31 desembre 2025].