Sant Pere de la Sala

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Sant Pere de la Sala
SANT PERE DE LA SALA - LLOBERA.JPG
Dades
Tipus església
Característica
Estil arquitectònic Romànic, barroc
Altitud 803 msnm[1]
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Localització Masia la Sala. Llobera (Solsonès)
41° 54′ 00″ N, 1° 27′ 23″ E / 41.899934°N,1.456311°E / 41.899934; 1.456311
IPA
Identificador IPAC: 17354
Modifica les dades a Wikidata

Sant Pere de la Sala és una capella de la masia de la Sala, al municipi de Llobera (Solsonès), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Situació[modifica]

La capella i la masia es troben a la part sud del terme municipal, a les aplanades costes que baixen del Serrat Espès, a la capçalera del barranc del Soler, a migjorn de l'Hostal Nou.

S'hi va des de l'Hostal Nou prenent l'antiga carretera LV-3005 a Torà. Als 400 metres(41° 55′ 04″ N, 1° 27′ 38″ E / 41.917660°N,1.460604°E / 41.917660; 1.460604) es deixa la carretera i s'agafa la que deriva cap a l'esquerra (senyalitzat "Dolmen de Llanera"). Se segueix sempre recte. Nova bifurcació als 1,8 km.(41° 54′ 17″ N, 1° 27′ 37″ E / 41.904847°N,1.460165°E / 41.904847; 1.460165): seguir recte per la dreta direcció "La Sala", entre altres. 300 metres més enllà(41° 54′ 10″ N, 1° 27′ 33″ E / 41.902736°N,1.459215°E / 41.902736; 1.459215) hi ha l'última bifurcació: deixar la de la dreta, seguir recte i transcorreguts altres 350 m (2,5 km des de l'Hostal Nou), deixar el vehicle i anar a peu a la capella per una pista que hi mena.

Descripció[modifica]

Portal i espadanya

Una nau de planta rectangular sense absis. Està orientada a l'est. La coberta és de dos vessants. Al frontis hi ha un campanar d'espadanya amb dues obertures. La porta és al mur de sud-est. A l'interior hi ha una volta de canó lleugerament apuntada, que correspon a la part primitiva, i una continuació d'aquesta posterior feta amb material més bast de tàpia.[2]

Està enguixada. La cara est sembla feta de nou, ja que els carreus estan relligats amb ciment. L'any 1694, segons consta en una llinda que hi ha a la porta d'accés a l'església, la nau és allargada amb un presbiteri i un cos adossat al mur sud-est amb funció de sagristia.[2]

Està pràcticament coberta d'arrels i vegetació, sobretot al sostre i al cantó de llevant, fet que empitjora encara més el seu estat.[2]

Història[modifica]

És, de les esglésies de Llobera, la que té fins al moment una referència més antiga, de l'any 1002. Sanç de Llobera i sa muller Quinedelde estableixen un mas que limita amb Sant Pere de Comajuncosa. El 1060, el seu fill, Mir i sa muller Estefania venen a Guitard i a Eicolina uns alous prop de Sant Pere, així com la mateixa església, el cementiri i ornaments.[2]

Pels capbreus dels segles XIV i XVI sabem que Sant Pere és una sufragània de la parròquia de Sant Pere de Llobera. L'any 1694, segons consta en una llinda que hi ha a la porta d'accés a l'església, la nau és allargada amb un presbiteri i un cos adossat al mur sud-est en funció de sagristia. L'any 1897 perd la categoria de sufragània a causa de la nova distribució de les parròquies.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de la Sala Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Sant Pere de la Sala». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 abril 2015].