L'estructura arquitectònica que presenta aquest edifici fa pensar que el projecte inicial hagués pogut estar modificat abans d'acabar l'obra o bé al cap de poc de finalitzar-la. Es tracta d'una església de nau única coberta amb volta de canó i capçalera amb dos absis, orientats a nord i oest, amb finestres de doble esqueixada (una a l'absis nord i tres al de ponent). El darrer tram de la nau, davant els absis, es cobreix amb cúpula d'arestes molt suaus. Exteriorment aquesta cúpula es correspon amb un cimbori de planta quadrangular amb un campanar d'espadanya de dos ulls. Al costat est de la capçalera no hi ha absis sinó un arc paredat que coincideix, a l'exterior, amb les restes d'una nau. Façana amb porta d'arc de mig punt amb petit rosetó al damunt. Aparell de carreus ben escairats, disposats en filades uniformes i regulars amb façanes arrebossades i voltes interiors fetes de formigó de calç. No hi ha elements escultòrics ornamentals. La situació dels finestrals de l'absis reforça la idea que el projecte inicial era el de l'església d'una nau orientada de llevant a ponent, acabada amb una capçalera trevolada en la qual l'absis de ponent n'era el principal.[1]
Des del 2014 l'església acull un centre d’Interpretació sobre el llinatge dels senyors de Caboet i el manuscrit dels Greuges de Guitard Isarn.[2]
Cabó és esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell el 839. L'any 1017, Cabó, apareix esmentat com a nucli de població en documents procedents de la col·legiata d'Organyà. Des de mitjans de segle x la vall de Cabó estava sota el domini dels Caboet, senyors, també de la vall de Sant Joan. Al segle xii el domini d'aquesta vall passà a mans de l'església d'Urgell. L'any 1548 la vall fou incorporada a la corona de manera que esdevingué domini reial. Tot i l'abundància de notícies documentals sobre la vall de Cabó, hi ha poques referències a l'església de Sant Serni. Va ser l'església parroquial fins que se'n va construir una de nova al centre urbà, Sant Isidre i Sant Serni de Cabó Nou.[1]
↑ 1,01,1«Sant Serni de Cabó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 gener 2014].
↑«Amics de la Vall de Caboet». Associació d'Amics de la Vall de Caboet, 13-01-2023. [Consulta: 13 gener 2023].
