Santa Madrona del Poble-sec

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santa Madrona del Poble-sec
Ermita santa madrona.jpg
Dades bàsiques
Tipus església
Construït 1734
Característiques
Estil Obra popular
Ubicació
Municipi Barcelona
Localització Av. Estadi - pg. Santa Madrona - av. Montanyans

41° 22′ 07″ N, 2° 09′ 19″ E / 41.368714°N,2.155159°E / 41.368714; 2.155159
Bé cultural d'interès local
Identificador IPAC: 42496
Diòcesi Arquebisbat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Santa Madrona del Poble-sec o ermita de Santa Madrona és un edifici situat al carrer de Montanyans de Barcelona. És documentada des del 1406 i és considerada una de les més importants de Montjuïc de l'època, perquè custodiava les relíquies de la santa. Tanmateix, les relíquies foren cremades durant la Setmana Tràgica, juntament amb el mobiliari de l'església. Actualment només es pot visitar un cop l'any, amb motiu de l'aplec de Santa Madrona.[1] Està catalogada com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

L'ermita de Santa Madrona es troba a la muntanya de Montjuïc, al carrer Montanyans. Està dins d'un espai tancat entre el recinte de Palauet Albéniz i el Museu Nacional d'Art de Catalunya. És una petita edificació de planta rectangular amb la teulada a doble vessant que desaigua a les façanes laterals. La façana principal, en un dels extrems curts, té una porta allindada emmarcada per carreus de pedra ben treballats; a la llinda hi ha la inscripció "1754". Per sobre hi ha un ull de bou fet amb maons i corona la façana un petit campanar d'espadanya construït amb maons. A les dues façanes laterals hi ha ulls de bou, però en una d'elles, a més a més, s'obre una porta d'arc rebaixat. El parament és de pedra devastada irregular unida amb morter excepte les cantonades que estan fetes amb carreus escairats.[2]

L'interior és enguixat, amb restes de pintures al fresc. Té la testera plana però la zona de l'altar està ressaltada per dues mènsules que aguanten un arc de mig punt i el terra s'ha pujat lleugerament amb un esglaó. L'altar és de pedra i, incrustat a la paret, hi ha una cartel·la que sosté la figura de la santa.[2]

Història[modifica]

La llegenda de Santa Madrona diu que era una noia nascuda a Barcelona al segle III dC, en època de l'emperador Dioclecià. Va anar a viure a Salònica (Grècia) on va treballar de minyona, però la van martiritzar per la seva fe cristiana. Anys més tard, uns comerciants francesos van comprar el seu cos incorrupte per portar-lo, en vaixell, a Marsella. En mig d'una tempesta unes orenetes van començar a cantar per avisar-los que a prop hi havia terra ferma, la muntanya de Montjuïc. Els mariners van desembarcar i van deixar el cos en una ermita dedicada a Sant Fruitós. En diverses ocasions el mariners van intentar tornar a embarcar per dur a la santa a Marsella però cada cop que ho feien tornava a ploure. Finalment van entendre que la santa es volia quedar a la seva ciutat natal.[2]

El cos es va quedar en l'ermita de Sant Fruitós que, segons la tradició, fou construïda prop d'una vil·la romana on hi vivien els pares de la santa. Amb el tems va passar a dir-se de Santa Madrona.[2] Aquesta capella encara existeix avui al recinte del Palauet Albéniz, en un punt a mig camí entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Museu Etnològic de Barcelona. El 1117 la custòdia de la capella i d'un petit convent annex va ser encomanada als monjos benedictins de Sant Pau del Camp. El 1563 va ser oferta als caputxins, que se'n feren càrrec el 1578. Entre 1582 i 1618 ocuparen el recinte els servites i l'any següent hi tornaren els caputxins,[3] que hi edificaren una nova església.

Les restes de la santa es van moure diverses vegades de lloc fins que al 1909, durant la Setmana Tràgica, l'església de Santa Madrona al Poble Sec va ser cremada i amb ella el cos de la santa. Posteriorment, el veí Evelí Bulbena va donar a la parròquia una relíquia que deia que havia pogut salvar i que és l'única resta que en queda, venerada avui a la mateixa església del Poble Sec. El 1563 el Consell de Cent va decidir fer-la patrona de Barcelona.[2]

Antigament tota la muntanya estava plena d'ermites com aquesta però a l'actualitat només queda la de Santa Madrona. L'edifici original era de segle XV o XVI i tenia un convent annex que varen ocupar primer frares menors de Sant Francesc i després els servites i els caputxins. Durant el setge del 1652, l'ermita desaparegué i el 1661 es va acordar reedificar-la. L'església i el convent foren enderrocats durant la guerra de Successió, l'any 1713, però es va aixecar de nou al 1754. Va ser restaurada al 1907 i al 1947.[2]

Antigament, cada 15 de març, dia de la santa, es feia una processó on es portava el cos cap a la Catedral de Barcelona per venerar-lo. A l'actualitat es fa un aplec el quart diumenge de pasqua.[2]

Referències[modifica]

  1. «Santa Madrona del Poble-sec». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Santa Madrona del Poble-sec». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 desembre 2017].
  3. Monestirs.cat Convent de Santa Madrona

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Madrona del Poble-sec Modifica l'enllaç a Wikidata