Santa Magdalena de Mucoró
![]() | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Església i ermita ![]() | ||||||
Construcció | segle xiii, XX | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Obra popular | ||||||
Altitud | 398 m ![]() | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) ![]() | ||||||
Localització | Al nord-oest del poble, prop del mas Peixer. Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) | ||||||
| |||||||
BCIL | |||||||
Identificador | IPAC: 11546 | ||||||
|
Santa Magdalena antigament Santa Magdalena de Mucoró és una ermita abandonada al terme municipal de Móra d'Ebre a uns set quilòmetres al nord-oest del nucli urbà de Móra d'Ebre, amb accés des del camí del Repetidor, prop del mas del Peixer.[1] de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre) protegit com a bé cultural d'interès local.
Arquitectura
[modifica]Església rehabilitada formada per una sola nau rectangular amb la capçalera carrada orientada a llevant. La nau conserva un total de quatre arcs diafragmàtics originals, més l'arrencament d'un cinquè. Són arcs apuntats, amb un angle molt obert, i estan bastits amb lloses de pedra col·locades a plec de llibre. Aquests arcs sostenen la coberta de dos vessants de fusta, que ha estat completament restituïda, de la mateixa manera que l'alçat dels murs perimetrals del temple.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Mucor%C3%B3_%28M%C3%B3ra_d%27Ebre%29.jpg/220px-Mucor%C3%B3_%28M%C3%B3ra_d%27Ebre%29.jpg)
L'ara d'altar és de pedra i el paviment interior de rajola, completament nou. La porta d'accés a l'interior està situada al mur de tramuntana. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt bastit amb lloses disposades a sardinell, probablement restituïda. L'altra gran obertura, de nova planta, està situada al mur de ponent. Es tracta d'un gran finestral d'arc rebaixat bastit en pedra desbastada disposada a sardinell. Al mur de migdia hi ha tres contraforts de reforç bastits en formigó.[1]
La construcció original, localitzada a la part inferior dels paraments perimetrals, està bastida en lloses i pedra desbastada, lligada amb morter de calç i disposada irregularment. En determinats punts s'observa la disposició d'aquestes lloses en opus spicatum. La rehabilitació d'aquests paraments presenta pedra desbastada de diverses mides, disposada de manera més o menys regulars.[1]
Història
[modifica]L'any 1153, Ramon Berenguer IV, va donar a l'orde del Temple aquest lloc juntament amb el castell de Miravet. L'any 1252, Alamanda d'Entença va cedir el lloc de Santa Magdalena de Mucoró al mestre i frares de la Santíssima Trinitat; malgrat l'establiment de la comunitat trinitària, el lloc pertanyia als templers. És probable que Santa Magdalena fos construïda a mitjans del segle xiii, just en el moment d'establir-s'hi els trinitaris.[1]
L'any 1505 es té notícia que hi vivia un ermita anomenat Gabriel Pellicer. El 1598 els trinitaris van vendre Mucoró a un metge anomenat Guillem Montagut.[1]
L'ermita va ser abandonada el segle xviii perquè l'any 1743, l'ardiaca de Corbera i paborde de la seu de Tortosa, Fèlix Clua deixà en testament diners per construir una ermita nova al peu de la muntanya.[1]
La torre de guaita que tenia al costat, va ser destruïda en el segle XX per instal·lar-hi l'emissora de repetició de Ràdio Móra d'Ebre. Darrerament l'associació Ràdio Móra d'Ebre ha dut a terme les tasques de consolidació de les restes de l'ermita.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- PLAZA ARQUÉ, Carme, "Mocoró, un topònim pretèrit del terme de Móra", XXIII Col·loqui General de la Societat d'Onomàstica, Ulldecona, 1997, Butlletí Interior, 79, Barcelona, 1999, p. 112-114. [1] Arxivat 2018-06-19 a Wayback Machine.
- FUGUET SANS, Joan, "Mucoró, Santa Magdalena de; T[emple] (Comanda de Miravet)", dins Templers i Hospitalers, II. Guia de les Terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1998, Barcelona, p. 68-69.
Enllaços externs
[modifica]- «Ermita vella de Santa Magdalena del Mucoró». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.