Santa Maria de Cervera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Cervera
Timpà Santa Maria de Cervera.JPG
Detall del timpà romànic
Dades bàsiques
Tipus església
Construït Segles XIV-XV, XIX
Característiques
Estil gòtic, historicisme
Altitud 527 msnm[1]
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Segarra
Municipi Cervera
Localització Cervera (Segarra)

41° 39′ 55″ N, 1° 16′ 14″ E / 41.66534167°N,1.27061111°E / 41.66534167; 1.27061111
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 104-MH-ZA
BIC: RI-51-0000696
IPAC:110
Modifica dades a Wikidata

Santa Maria de Cervera és una església gòtica amb importants elements romànics del seu origen, situada al municipi de Cervera, la Segarra. Vers mitjan segle XI ja consta en una relació de parròquies del bisbat de Vic. Coincidint amb la seva fundació de l'any 1081 fou cedida del priorat de Sant Pere Gros al monestir de Ripoll. Durant la baixa edat mitjana, gràcies a la puixant situació econòmica de la ciutat, es va construir sobre l'antic edifici romànic l'actual temple d'estil gòtic.

Exterior[modifica | modifica el codi]

L'arquitectura externa de Santa Maria queda parcialment oculta darrere l'edifici de la Paeria de Cervera i el campanar, de manera que només es pot apreciar lleugerament des dels llocs que en el passat havien estat utilitzats com a cementiri. Des del carrer de la Sebolleria s'entreveu l'absis, absolutament desgastat per l'erosió, i des de la plaça del Fossar, el portal de Sant Martí, d'estil romànic.

Portal de Sant Martí[modifica | modifica el codi]

Dels seus orígens romànics només en resta, al mur de migdia, una notable porta esculpida sota d'un porxo gòtic que rep el nom de porta de sant Martí per la temàtica del timpà. Del segle XIII, consta de dues arquivoltes en gradació que descansen sobre dues columnes coronades per capitells, l'arquivolta més externa té una motllura a manera de guardapols. Al timpà hi apareix la representació de caràcter hagiogràfic de la caritat de sant Martí, vestit amb túnica curta i muntat a cavall, mentre que amb la mà esquerra manté un dels extrems de la capa, amb la mà dreta subjecta una espasa que parteix per donar-ne la meitat a un pobre. Aquest tema és molt original dins l'escultura romànica catalana, ja que se'n conserven molt poques representacions.

Vitralls i claus de volta[modifica | modifica el codi]

Els vitralls de colors presten abundant llum al temple, estan dissenyats per Colí de Maraia l'any 1413. Els havia concebut dividits en tres zones en les quals es relatava la vida de Jesús des de l'Anunciació a la Verge fins a l'aparició del Senyor a Sant Tomàs. Actualment només es conserven una part dels vitralls. La rosassa de la porta nord és de la mateixa època. En els arcs de les voltes (claus de volta), es pot observar que en la majoria de les claus s'explica igualment la història de Jesús, l'Anunciació a la Verge, la presentació al Temple, el baptisme, l'entrada a Jerusalem, etc. Mereixen especial atenció la clau de volta que es troba just damunt de l'altar major, que representa un cérvol, símbol de la ciutat, i la que es troba immediatament al seu darrere, que té esculpida una figura vegetal com a possible ofrena a la Verge que presideix l'altar major.

Campanar[modifica | modifica el codi]

El Campanar de Cervera des del cantó sud

Vegeu més a Campanar de Cervera

La torre del campanar s'alça entre el temple i l'edifici de la Paeria. És una construcció octogonal amb grans finestrals gòtics que s'edifica durant els segles XIV i XV, en el mateix estil que el de la Seu de Lleida i el de Balaguer. Cadascuna de les seves sis campanes té un nom i un so determinat. La més antiga és el Seny Major. Des del temple es puja per una escala de caragol que du fins al capdamunt i permet contemplar esplèndides vistes del serpenteig del carrer Major de Cervera i, més enllà, de l'encant i l'amplitud del paisatge de Cervera i de la Segarra.

Obra escultòrica[modifica | modifica el codi]

La Mare de Déu del Coll de les Savines[modifica | modifica el codi]

L'altar major el presideix la imatge de la Mare de Déu del Coll de les Savines, que és la patrona de la ciutat. Es tracta d'una bella escultura romànica del segle XIII, tallada en fusta, majestuosament asseguda sobre un tron i amb el Nen al genoll esquerre.

Capella del Santíssim Misteri[modifica | modifica el codi]

A la dreta del creuer es troba la capella del Santíssim Misteri, construïda l'any 1633. El conjunt escultòric i d'efecte admirable dins les línies del barroc, va ser concebut i realitzat per Jaume Padró el segle XVIII. L'oratori guarda en el seu reliquiari una estella de la creu de Jesús.

Capelles absidals[modifica | modifica el codi]

A la capella de Sant Jaume es troba el sepulcre historiat de Berenguer de Castelltort. Destaca el relleu central en què dos àngels presenten a la Verge l'ànima del difunt. L'antiga capella del Nen Jesús conté el sepulcre historiat de Ramon Serra, atribuït a l'escultor Jordi de Déu, que va treballar a Cervera entre els anys 1379 i 1382. A la capella de Nostra Senyora de Montserrat es conserva el sepulcre historiat de Ramon Serra. L'urna funerària té escuts parlants i en la part central hi ha un relleu del difunt davant la Verge. Sobre la coberta hi ha una estàtua jacent i al fons, una munió de figures representant l'escena.

Retaule de Sant Andreu[modifica | modifica el codi]

L'àmbit dedicat a Sant Andreu conté l'únic retaule que es va salvar de la Guerra Civil. Les seves petites columnes barroques distribueixen els espais amb relats de la vida del sant.

Pica baptismal[modifica | modifica el codi]

En una de les capelles de les naus laterals hi ha col·locada la pica baptismal, atribuïda al mestre Jacques i construïda l'any 1568. Ornamentat amb relleus florals clàssics, la pica està sostinguda per tres atlants. Quatre cares representen els quatre rius considerats en aquell moment els més importants del planeta: Ganges, Nil, Danubi i Riu de la Plata. A la part superior quatre evangelistes mostren, simbòlicament, que la paraula divina transforma l'aigua divina en font de purificació. Al seu darrere hi ha esculpida una imatge de Santa Tecla.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Cervera Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]