Santa Maria de Font-romeu

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Santa Maria de Font-romeu
L'Ermitatge
Imatge
Dades
TipusEremitori i església Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióSegles XVII-XVIII
Úsesglésia Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aNotre-Dame Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaFont-romeu, Odelló i Vià (Alta Cerdanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFont-romeu (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya)
 42° 30′ 45″ N, 2° 02′ 46″ E / 42.5125°N,2.046111°E / 42.5125; 2.046111Coord.: 42° 30′ 45″ N, 2° 02′ 46″ E / 42.5125°N,2.046111°E / 42.5125; 2.046111
MH
IdentificadorMH: PA66000006
Activitat
Diòcesibisbat de Perpinyà i Elna Modifica el valor a Wikidata
Pati central i façana oest de la capella

El santuari de Santa Maria de Font-romeu, conegut popularment com a Ermitatge de Font-romeu, és un santuari marià i estació del Camí de Sant Jaume del terme comunal de Font-romeu, Odelló i Vià, a l'Alta Cerdanya), de la Catalunya del Nord.

Està situat[1] aproximadament un quilòmetre al nord del nucli de Font-romeu, en un revolt i cruïlla de la carretera de Bolquera.

S'atribueixen a aquesta font propietats medicinals o miraculoses, cosa que ha ocasionat una gran devoció popular, clarament manifestada en la tradició de les processons de trasllat de la imatge de la Mare de Déu, des del santuari a l'església parroquial d'Odelló a l'entrada de l'hivern, i a la inversa a la primavera.

Etimologia[modifica]

Vista lateral del Santuari (Entre 1890 i 1923)
La font del santuari, amb fama de miraculosa

El topònim Font-romeu prové de la font de l'ermitatge, concorreguda pels pelegrins o romeus del Camí de Sant Jaume.

Es tracta, així, doncs, d'un topònim ja plenament romànic, d'origen medieval.

Història[modifica]

El primer esment de l'Ermitatge es remunta al 1525, quan era una capella de dimensions reduïdes. Vers el 1685 es va construir l'edifici actual, damunt de la capella primigènia, amb un portal classicitzant emmarcat per columnes i coronat per un frontó partit, amb una fornícula al centre. El cambril que acull la imatge de la Mare de Déu fou construït el 1712, i el 1742 es va reforçar amb dos contraforts molt sòlids.

Els edificis[modifica]

Arcades del costat oest del pati

Els edificis actuals van ser construïts el segle xvii i ampliats repetidament. S'organitzen al voltant d'un pati rectangular tancat al nord per la capella de la Mare de Déu, construïda al segle xvii. L'ala perpendicular a l'església data del 1693, amb una sobreelevació i ampliació del 1722, mentre que l'ala que tanca pel costat de llevant és d'entre el 1733 i el 1753, i la de migdia, del 1876.

Mur nord de l'església

A la capella hi ha un cambril que acull la imatge de la Mare de Déu de Font-romeu, escultura romànica del segle xii. El cambril és una peça de 4 per 4 metres col·locada a l'est de l'església prolongant la nau, darrere de l'altar major, i s'hi accedeix per una escala a cada costat, amb decoració[2] de Josep Sunyer. Va ser protegit[2] com a monument històric[3] el 1928, i el conjunt del santuari el 1999. A cada banda de la nau, formant una mena de transsepte, hi ha una capella, dedicades a sant Josep i a sant Joan Baptista.

Aturonat a uns 200 metres del santuari hi ha un Calvari molt notable, construït el 1855, que és un magnífic mirador damunt de la Cerdanya.

La imatge de la Mare de Déu de Font-romeu[modifica]

Es tracta d'una marededéu romànica, del segle xiii. Com la Mare de Déu de Montserrat, i altres, és una imatge bruna.

Mobiliari[modifica]

El cambril, amb la imatge

A part de la marededéu romànica, el santuari té un remarcable mobiliari barroc[3] del 1707, obra de l'escultor Josep Sunyer, que explica la troballa de la imatge. El mateix escultor és l'autor de la decoració del cambril, de gran bellesa, que el mateix Josep Sunyer va reproduir en d'altres esglésies. La capella de sant Joan Baptista allotja un retaule de fusta policromada data el 1650, i la de sant Josep, un del segle xviii. Hi ha també algunes làpides sepulcrals notables, com la del fill de l'escultor esmentat, Pere Sunyer, mort el 1704, una escultura de la Mare de Déu de marbre blanc, i diverses obres de l'escultor Alexandre Josep Oliva (1823 - 1890), fill de Sallagosa, en el retaule del cor del santuari.

A l'interior de l'església hi ha nombrosos exvots.

El trasllat de la imatge[modifica]

El cambril, a l'hivern, quan la imatge original és a Odelló

Durant l'hivern la imatge és a l'església de Sant Martí d'Odelló, l'església parroquial principal del terme ,i a la primavera (el diumenge de la Trinitat) és pujada en processó a l'ermitatge, on passa l'estiu fins al 8 de setembre que torna a baixar a l'església d'Odelló en una altra processó, seguint el moviment[4] dels ramats transhumants que pugen a la muntanya a la primavera i en baixen a la tardor.

La llegenda del santuari de Font-romeu[modifica]

Com moltes d'altres marededéus d'arreu dels Països Catalans, el santuari de Font-romeu està situat a prop de la font existent en el lloc, la Font Romeu, perquè és el lloc on la llegenda popular indica que fou trobada la imatge, gràcies a la intervenció d'un bou.

Referències[modifica]

Notes[modifica]

  1. L'Ermitatge de Font-romeu en els ortofotomapes de l'IGN
  2. 2,0 2,1 Referència n. PM66000404, a la base de dades Palissy, del Ministeri de Cultura francès.
  3. 3,0 3,1 Referència n. PA66000006, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
  4. Eglise catholique des secteurs Font-Romeu Mont-Louis. «Pélerinages». Arxivat de l'original el 2015-08-26. [Consulta: 10 setembre 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «69 - Font-romeu, Odelló i Vià». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Odelló i Vià». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Font-romeu